Geografia i Economia d'Europa: Població, Integració i Desenvolupament

La població i la urbanització

La taxa d'urbanització del 73,3% correspon als països occidentals, com Albània o Bòsnia-Hercegovina. Les ciutats no són grans, petites o mitjanes, amb una expansió cap als suburbis.

L'eix urbà europeu, tenint en compte l'Itàlia, aglutina les àrees metropolitanes de Londres, París i Milà. Hi ha conurbacions al nord d'Itàlia i Alemanya. Hi ha dos eixos principals: la costa mediterrània (Itàlia–Espanya), amb una gran expansió econòmica i urbana, i el centre d'Europa i de l'Est fins a la frontera de Rússia.

Les zones perifèriques i les seves ciutats (Madrid, Atenes, Lisboa) no estan ben connectades amb els grans eixos urbans.

El procés d'integració europea

Configuració de la UE:

• Tractat de París (1951): Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.
• Tractat de Roma (1957): Comunitat Econòmica Europea, amb lliure circulació de persones i mercaderies.
• Acta Única Europea (1986): Integració econòmica i monetària.
• Tractat de la UE (1992): Es crea la Unió Europea amb 3 pilars: unió econòmica i monetària, cooperació en política i col·laboració en justícia.
• Tractat d'Amsterdam (1997): Lliure circulació de persones, política social i seguretat comuna.
• Creació de l'euro (1999): Moneda única a partir del 2002.
• Tractat de Niça (2001): Reforma de les institucions comunitàries i repartiment de poder amb la nova ampliació de la UE.
• Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa (2004): Contingut d'una Constitució europea, que no entra en vigor fins que no es ratifiqui.

Els sectors econòmics

Sector primari

Ha perdut importància en el conjunt de l'economia europea, més mecanitzada a l'Europa occidental. Pesca i agricultura estan en reconversió (reducció de flota i de treballadors).

Sector secundari

Creixement econòmic a Europa. El PIB sol·lícita i dona feina a molts treballadors. Fonts d'energia: petroli i gas natural; les energies renovables són encara escasses. Hi ha diferències notables: els països occidentals són potències industrials, amb multinacionals, treballadors molt qualificats i inversions elevades (automòbils, tèxtil, siderúrgia, metal·lúrgia). Els països europeus orientals estan en reconversió per fer-la més productiva i competitiva. Les indústries principals són la metal·lúrgia, l'automobilística i la química.

Sector terciari

En constant desenvolupament. El comerç té molta importància en l'economia de l'Europa occidental: Europa importa manufactures i fonts d'energia i exporta maquinària, automòbils i material de transport. El transport és modern i eficaç, amb una xarxa densa de carreteres, ports marítims i aeroports. El turisme és molt rellevant, sobretot als països mediterranis, i ha produït un augment del turisme.

Institucions de la UE

Parlament Europeu

• Composició: eurodiputats elegits per sufragi universal dels països cada 5 anys.
• Funcions: legislar, controlar i aprovar el pressupost de la UE.
• Seu: Estrasburg (França), Brussel·les (Bèlgica) i Luxemburg.

Consell de la UE

• Composició: ministres dels països membres.
• Funcions: legislativa, pressupostària i coordinació de les polítiques.
• Seu: Brussel·les i Luxemburg. Els caps d'estat i de govern es reuneixen com a Consell Europeu, quatre vegades l'any.

Comissió Europea

• Composició: un president i comissaris; cada comissari s'ocupa d'un àrea específica.
• Funcions: presentar propostes legislatives, controlar l'aplicació i l'execució de les polítiques i gestionar el pressupost.
• Seu: Brussel·les.

Tribunal de Justícia

• Composició: un jutge de cada país de la UE.
• Funció: vetllar perquè les lleis es compleixin i s'apliquin a tots.
• Seu: Luxemburg.

Tribunal de Comptes Europeu

• Composició: un membre de cada estat de la UE.
• Funcions: comprovar si els fons de la UE estan correctes.
• Seu: Luxemburg.

Desequilibris econòmics i política regional

Hi ha contrastos econòmics forts i els indicadors econòmics són variats. L'objectiu de la UE és aproximar el nivell de vida dels diferents estats.

• Fons estructurals: l'objectiu de la UE és corregir els desequilibris.
  1. Fons Europeu de Desenvolupament Regional: ajuda a construir infraestructures i a invertir.
  2. Secció del Fons Agrícola de la UE: destinat al desenvolupament rural.
  3. Ajuda financera comuna de la UE: destinada al desenvolupament de la política pesquera comuna.
  4. Fons Social Europeu.
• Fons de cohesió.

Globalització: avantatges i polèmica

Arguments crítics

• Implica l'extensió de l'economia capitalista a tot el món.
• Les decisions que afecten les economies nacionals no les prenen els governs de cada país, sinó les organitzacions internacionals i les empreses multinacionals.
• Procés globalitzador que imposa la llengua, la cultura i els costums.

Arguments defensors

• Defensa l'economia de mercat.
• La globalització i els seus instruments acosten persones, pobles i cultures.
• Hi ha institucions per solucionar problemes com la pobresa, el deteriorament del medi o les guerres.
• Transmissió de dades i informacions que enriqueix tots els individus del planeta.

Desenvolupament i subdesenvolupament

Característiques del desenvolupament

• Activitats econòmiques dominades pel sector terciari, baixa natalitat i estil de vida urbà.
• Gaudeixen de tecnologia pròpia.
• Creixement demogràfic estable i una tendència a l'envelliment de la població. Esperança de vida alta.
• Taxa d'alfabetització elevada.
• Serveis públics a l'abast de la majoria de la població.
• Sistema polític democràtic.

Característiques del subdesenvolupament

• Economia dèbil i ingressos de la població escassos.
• Agricultura molt rellevant en l'economia.
• Gran dependència econòmica i tecnològica exterior.
• Poblacions joves i en continu creixement.
• Població analfabeta elevada.
• Serveis sanitaris i educatius deficients.
• Alguns països pervisquen règims polítics totalitaris.