Geografia d'Espanya: Depressions i Relleu Litoral
Les Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir
Aquestes depressions són formacions geològiques exteriors a la Meseta Central, destacant per la seva importància geogràfica i econòmica.
La Depressió de l'Ebre
La depressió de l'Ebre queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. Té una longitud de 380 km i una amplitud màxima de 150 km. El riu Ebre recorre aquesta depressió, i al costat del seu curs i dels seus afluents s'estén una important xarxa de comunicacions. S'hi ubiquen ciutats i s'hi obren extenses zones de regadiu. L'Ebre sobrepassa les serralades litorals catalanes fins que desemboca al Mediterrani, on forma un delta molt extens.
La Depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir s'estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Es tracta d'una gran plana de forma triangular d'uns 330 km de longitud per 200 km d'amplada a la costa, que s'estén progressivament cap a l'est. L'altitud oscil·la entre els 150-200 km. La depressió és travessada pel riu Guadalquivir, que passa a prop de Sierra Morena, on forma una zona d'aiguamolls convertida, actualment, en una fèrtil zona arrossera. Al voltant dels aiguamolls hi ha una àmplia franja de dunes formades pels vents de procedència atlàntica.
El Relleu del Litoral Peninsular
En comparació amb les costes d'altres penínsules mediterrànies com Grècia i Itàlia, les costes peninsulars són, en general, obertes i tenen un contorn poc retallat, llevat del litoral gallec.
Les Costes Atlàntiques
La Costa Cantàbrica
Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les platges i les planes litorals són escasses. Els penya-segats es troben allà on els pendents de les muntanyes arriben a la costa; les onades i les marees debiliten el penya-segat. Quan la roca és dura, el penya-segat recula i configura parets verticals. Quan les roques són de duresa desigual, l'onatge desgasta les parts menys resistents i forma entrants i coves. De vegades es formen rases a les costes (superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats). Les ries del Cantàbric són, en general, curtes i estretes, i són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial.
La Costa Gallega
S'estén des de la Punta de Estaca de Bares i el Cap Ortegal fins a la frontera amb Portugal. El tret més característic de la costa gallega són les ries. Les ries són valls de rius antics, avui inundades per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa o bé per la pujada del nivell del mar. Les ries arriben a penetrar fins a 35 km terra endins i, segons les formes o la situació, es poden distingir entre Ries Baixes i Ries Altes.
La Costa Atlàntica Andalusa
Entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han construït planes costaneres que formen costes baixes i sorrenques amb poc onatge, on el vent forma dunes com les de la Costa de Huelva i Cadis. L'acció dels corrents marins pot acumular sorra en llocs determinats fins a formar fletxes litorals (tipus de cordó litoral format per l'acumulació de material rocós que recolza sobre un sortint de la costa o d'una illa). Si aquests braços de sorra es disposen paral·lels a la costa, constitueixen un cordó litoral.
Les Costes Mediterrànies
El litoral mediterrani està constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies que es disposen formant amples arcs, separats pels turons rocallosos dels caps de Creus, la Nau, Palos i Gata. Al litoral mediterrani hi distingim cales petites, platges, albuferes i tòmbols.
A la costa mediterrània hi distingim tres parts principals:
Litoral Català
No és uniforme, sinó que ofereix relleus diferents: deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes. La Serralada Litoral arriba fins al mar i forma penya-segats amb petites cales que componen el paisatge tan característic de la Costa Brava.
El Golf de València
Va des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre. És una plana litoral d'uns 400 km de longitud. És una plana costanera on hi trobem platges, aiguamolls, albuferes i tòmbols.
La Costa Mediterrània d'Andalusia i Múrcia
S'estén des de l'Estret de Gibraltar fins al Cap de la Nau. És una costa tallada determinada pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques, alguns camps de dunes i albuferes com les del Mar Menor a Múrcia.