Geografia Física d'Espanya: Relleu, Clima i Vegetació

El Relleu de la Península Ibèrica

Gran part del territori peninsular està ocupat per la Meseta, un extens altiplà envoltat per diversos sistemes muntanyosos. La Meseta ocupa el 45% del territori peninsular.

Sistemes Muntanyosos Exteriors

• Serralada Cantàbrica: Situada al nord, culmina als Picos d’Europa.
• Serralada Ibèrica: S'estén en direcció sud-est des de la Serralada Cantàbrica fins a la Mediterrània.
• Massís Galaicolleonès.
• Sierra Morena: Al sud, amb una altitud màxima de 1.324 metres.
• Pirineus: S’estenen al llarg de l’istme peninsular i assoleixen una gran amplada en el sector central.
• Sistema Bètic: Al sud del riu Guadalquivir, format per dues serralades de disposició paral·lela.

Sistemes Interiors de la Meseta

• Sistema Central: S’estén des de la Serralada Ibèrica fins a Portugal.
• Muntanyes de Toledo: Parteixen la Submeseta en dos sectors.

Els Litorals Peninsulars

• Litoral Mediterrani: Dominen les costes baixes i rectilínies, amb alguns sectors abruptes. No hi ha marees i les aigües són d’un color blau intens.
• Litoral Atlàntic: Presenta un notable sistema de ries.
• Litoral Cantàbric: Predominen les costes altes.

El Relleu de les Illes Balears

• Mallorca: L’illa més gran de les Balears, té un relleu accidentat amb la Serra de Tramuntana.
• Menorca: Té un relleu força suau.
• Eivissa (Ibiza): Presenta dos sectors contrastats i assoleix 476 metres d’altitud al sud.
• Formentera: Illa d’un relleu molt planer.

Les Xarxes Hidrogràfiques d'Espanya

Xarxa Atlàntica

És la més extensa i la que té els rius més llargs. En formen part el Duero, el Tajo i el Guadiana.

Xarxa Mediterrània

Inclou el Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura. El riu Ebre és el més cabalós de la Península Ibèrica.

Xarxa Cantàbrica

Comprèn les conques de petita extensió. Els rius neixen a la Serralada Cantàbrica i desemboquen al Mar Cantàbric. Rius com l'Eo, el Sella i el Deva són força curts, tenen un règim hidrogràfic nivopluvial i es caracteritzen per la regularitat dels seus cabals.

Clima i Dominis Climàtics

Es diferencien dos grans dominis: el Mediterrani i l’Atlàntic.

Les Regions Biogeogràfiques

Es diferencien dues grans regions: l’Eurosiberiana i la Mediterrània.

Regió Mediterrània

Les formacions vegetals pròpies d’aquesta regió són els boscos perennifolis.

• Màquia: Formada per una vegetació arbustiva, espessa, d’uns 2 metres d’altura.
• Garriga: Més esclarissada, amb arbustos i matolls de poca altura.
• Estepa: Situada a les zones semiàrides del sud-est peninsular, integrada per arbustos espinosos o vegetació herbàcia.

Regió Eurosiberiana

La regió biogeogràfica Eurosiberiana s’estén principalment pel nord i el nord-oest de la Península.

Bosc Caducifoli

Constituït per arbres alts, amb troncs rectes i llisos i fulles grans que cauen a la tardor. Al sotabosc creixen falgueres i molses en un ambient ombrívol.

Altres Formacions

• Landa: Vegetació de matoll molt densa. Les seves espècies més abundants són el bruc i la ginesta.
• Prats Naturals i Pastures: Formats per plantes herbàcies, ocupen grans extensions de terreny.

Glossari de Termes Geogràfics

Ria: Vall profunda excavada per un riu i envaïda pel mar.

Conca Hidrogràfica: Territori que vessa les seves aigües superficials en un mateix riu principal o en els seus afluents.