Geologia Estructural i Dinàmica Terrestre: Conceptes Clau

Geologia8,41 KB

Tipus d'Esforços en les Roques

Compressió
Forces oposades i convergents.
Distensió
Forces oposades, però divergents.
Cisallament
Forces paral·leles, tant convergents com divergents.

Tipus de Materials Segons la Deformació

Elàstics
Es deformen, però recuperen la forma inicial.
Plàstics
Es deformen, però no recuperen la forma inicial.
Fràgils
No es deformen.

Diàclasis i Falles: Diferències Clau

Falla
Fractures en què hi ha hagut un desplaçament.
Diàclasi
Fractures on no hi ha desplaçament.

Elements Clau de les Falles Geològiques

Pla de falla
Fractura o superfície de falla que separa els blocs desplaçats.
Estries
Esgarrapades produïdes per la fricció que indiquen la direcció del moviment.
Salt
Segment del pla de falla que uneix el bloc superior amb l'inferior.
Bloc Superior
Bloc situat per damunt del pla de falla (també conegut com a bloc penjant).
Bloc Inferior
Bloc situat per davall del pla de falla (també conegut com a bloc jacent).

Classificació dels Tipus de Falles

Falles de desplaçament vertical (Dip-slip faults)
Moviment dels blocs principalment en sentit vertical (pujada-baixada) segons el cabussament del pla de falla.
Falles de desplaçament horitzontal (Strike-slip faults)
Moviment dels blocs principalment en sentit horitzontal.

Formació i Característiques dels Plecs

Els plecs es formen quan un material amb comportament plàstic se sotmet a esforços, generalment de compressió.

Elements Estructurals dels Plecs Geològics

Eix de plec
Intersecció que es forma entre el pla axial i qualsevol capa plegada.
Pla axial
Superfície que uneix les diferents xarneres de les capes plegades.
Xarnera
Zona de màxima curvatura del plec.
Flancs
Zones del plec situades entre dues xarneres consecutives.

Classificació dels Tipus de Plecs

Segons el sentit de la curvatura
Antiforme, sinforme i neutre.
Segons la inclinació del pla axial
Recte, inclinat, bolcat i tombat.
Segons l'obertura entre els flancs
Suau, obert, estret o tancat, i isoclinal.

Distinció entre Anticlinals i Sinclinals

Anticlinal
Plecs simples amb la part exterior convexa i estrats més antics al nucli que als flancs.
Sinclinal
Contrari d'anticlinal; plecs simples amb la part exterior còncava i estrats més antics als flancs que al nucli.

La principal diferència es troba en l'edat dels estrats: en un anticlinal, els estrats més antics es troben al nucli, mentre que en un sinclinal, els estrats més antics es troben als flancs.

El Cicle de les Roques: Processos Geològics

  1. Les roques són erosionades i transportades fins a convertir-se en sediments gràcies als processos geològics externs.
  2. A través de la diagènesi (procés de formació d'una roca a partir de sediments lliures que pateixen un procés de consolidació), els sediments es converteixen en roques sedimentàries.
  3. Posteriorment, les roques sedimentàries experimenten el procés de metamorfisme per transformar-se en roques metamòrfiques.
  4. Les roques metamòrfiques es fonen i es converteixen en magma, que pot sortir a l'exterior (i un cop a l'exterior, el procés pot tornar a començar) o solidificar-se i formar roques magmàtiques plutòniques.
  5. Les roques solidificades (magmàtiques o metamòrfiques) poden experimentar de nou el procés de metamorfisme i convertir-se en roques metamòrfiques, o bé ser erosionades, reiniciant el cicle.

Processos Geològics del Cicle de les Roques

Processos geològics externs
Meteorització, erosió, transport, sedimentació i diagènesi.
Processos geològics interns
Magmatisme i metamorfisme.

Detall dels Processos Geològics Externs

Meteorització
Alteració de les roques per l'acció de l'atmosfera, l'aigua o els éssers vius.
Erosió
Arrencada i posada en moviment de fragments rocosos o resultants de la meteorització.
Transport
Trasllat de materials erosionats o sediments fins a les conques de sedimentació.
Sedimentació
Dipòsit de materials transportats per l'aigua, el vent o el gel.

Transformació de Sediments en Roques Sedimentàries

La diagènesi és el procés de formació d'una roca a partir de sediments lliures que pateixen un procés de consolidació.

Mecanismes de Fusió de les Roques

Augment de la temperatura
Produït per la fricció, la presència de substàncies radioactives o el contacte amb una font de calor.
Descens de la pressió
Redueix el punt de fusió de la roca.
Presència de fluids
Com ara l'aigua, també redueix la temperatura de fusió de les roques.

Relació entre Magmatisme i Tectònica de Plaques

La relació entre el magmatisme i la tectònica de plaques és fonamental per entendre l'expansió dels oceans i la distribució global dels volcans.

Metamorfisme i Tectònica de Plaques

Els límits de plaques són zones on les roques experimenten canvis significatius en el tipus o la disposició dels seus minerals a causa del metamorfisme.

Tipus de Metamorfisme: Temperatura i Pressió

Metamorfisme de contacte o tèrmic
Produït principalment per un augment de la temperatura.
Metamorfisme regional o dinamotèrmic
Produït per un augment tant de la pressió com de la temperatura.
Metamorfisme d'alta pressió
Produït principalment per un augment significatiu de la pressió.

Concepte d'Isostàsia: Equilibri Litosfèric

La isostàsia és l'equilibri de flotació entre la litosfera i el mantell plàstic (astenosfera). Si la massa de la litosfera augmenta (per exemple, per acumulació de gel o sediments), tendeix a enfonsar-se en el mantell; si es redueix (per exemple, per desgel o erosió), tendeix a ascendir.

Elevació Isostàtica de la Península Escandinava

La Península Escandinava s'eleva a raó d'uns pocs mil·límetres cada any a causa del rebot isostàtic postglacial. Durant l'última glaciació, va suportar el pes d'una gruixuda capa de gel que la va enfonsar. Ara, en haver perdut milions de tones de gel, la litosfera tendeix a recuperar la seva posició d'equilibri, ascendint lentament.

Moviments Isostàtics: Glaciacions i Erosió

Moviments lligats a glaciacions
Comencen amb una situació inicial, seguida de la formació d'un casquet de gel que provoca l'enfonsament de la litosfera per càrrega. Quan el gel es fon, la litosfera ascendeix gradualment fins a recuperar la situació inicial.
Moviments lligats a l'erosió i al dipòsit
Quan una gran quantitat de sediments es diposita en una conca sedimentària, el fons tendeix a enfonsar-se. Aquest procés s'anomena subsidència.

Orogènesi: Formació de Serralades

L'orogènesi és el procés de formació de muntanyes i serralades, que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són plegats i fracturats, donant lloc a la formació del relleu terrestre.

Descarregar

PDF Word HTML