Gestió de l'aigua a Espanya: reptes i solucions
L'aigua: un recurs escàs a Espanya
Espanya, per la seva localització geogràfica, pateix d'escassetat de precipitacions. En molts llocs, la pluviositat està lluny dels 1000 mm anuals.
Conques hidrogràfiques i confederacions
Les conques hidrogràfiques són el conjunt de terres i aqüífers que aporten aigües al curs d'un riu. Les conques s'ordenen per vessants: cantàbrica, mediterrània i atlàntica.
Les confederacions hidrogràfiques són organismes del Ministeri de Medi Ambient encarregats d'administrar els recursos hídrics.
Els recursos hídrics disponibles són de 43.340 km2, i la demanda, de 37.000 hm3. Aquesta diferència és la més petita de la UE.
Els recursos hídrics per conques són:
- Confederació Nord: importants (Duero, Tajo).
- Confederació Llevant: precaris (Xúquer, Guadiana).
- Confederació Sud: deficitaris (Guadalquivir, Segura).
Consum d'aigua: agricultura, indústria i ús domèstic
Consum agrícola
El consum agrícola representa el 80% del total a Espanya. El sistema de regadiu per inundació és el que més aigua consumeix. El regadiu a Espanya representa el 14% de l'extensió agrícola, però aporta el 50% de la producció.
Aquest gran consum d'aigua suposa la disminució del cabal d'aigua a rius i aqüífers. Com a conseqüència, les terres es contaminen més fàcilment amb adobs químics i purins.
Per intentar millorar aquesta situació, la política governamental afavoreix:
- El regadiu de goteig o aspersió.
- La conversió dels residus ramaders en adobs.
- La reducció de l'ús de fertilitzants o insecticides.
Consum industrial
El consum industrial representa el 12% del total. Tot i la importància de la indústria, aquest consum és relativament baix. Ni tan sols les indústries més consumidores d'aigua, com les papereres, representen una despesa important, gràcies a la normativa que obliga a la depuració de l'aigua que consumeixen.
Consum domèstic
El consum domèstic representa el 8% del total. El consum d'aigua a nivell domèstic a Espanya és un dels més alts d'Europa, uns 200 litres per persona i dia. Dins d'aquest consum s'inclou el de segones residències i el del sector turístic.
La creixent urbanització a la costa mediterrània ha fet augmentar molt aquestes dades. El problema és que la zona més turística d'Espanya és la que rep menys precipitacions.
La solució passa per la depuració i reutilització de les aigües residuals.
Política hídrica: solucions per a l'escassetat
Els ministeris tenen una política hídrica d'aprofitament de l'aigua que es basa en quatre punts:
Transvasaments
Consisteixen a portar aigua d'un lloc a un altre. Semblen la solució adequada per a territoris litorals amb dèficit hídric. Així ho recollia el Pla Hidrològic Nacional (PHN). No obstant això, presenten problemes com:
- Grans inversions.
- Pèrdues d'aigua en les conduccions.
- Pèrdues de cabal hídric a les zones exportadores d'aigua.
Malgrat aquests problemes, existeixen minitransvasaments per a la major part de capitals provincials. Per exemple, a Barcelona, el riu Ter.
Dessalinització de l'aigua del mar
És un procediment industrial i ecològicament sostenible, ja que no provoca contaminació. No obstant això, consumeix molta energia i és molt car.
Recuperació d'aqüífers i sanejament dels rius
Aquestes dues polítiques hídriques estan relacionades amb el medi ambient. Per garantir la seva conservació, cal:
- Recuperar els aqüífers, evitant la salinització o la desertització.
- Implementar plans de sanejament dels rius, que incloguin la neteja i depuració de les aigües per aprofitar-les més d'una vegada.