Gestió de Crisis i Situacions de Tensió: Fases i Mecanismes de Defensa Psicològics

Situacions de Tensió i Crisis

Fases de la Crisi

1. Impacte

Comença amb el trauma i dura entre minuts i dies. Després d'una fase d'aturdiment, la persona aconsegueix molt de pressa una gran afectació emocional.

2. Reacció

La persona sofreix intensament perquè comprèn totes les implicacions del fet traumàtic. No obstant això, alhora comença a reaccionar, centrant-se progressivament i abordant el problema d'una manera adequada.

3. Reorientació

Si tot ha anat bé, després d'un període que varia entre dues setmanes i sis mesos, la persona haurà anat acceptant el fet traumàtic i integrant-lo en la seva vida. Així serà capaç de reprendre-la per il·lusionar-se amb nous projectes i veure's capaç de ser feliç de nou.

Reaccions davant la Tensió

Reacció dirigida a la realitat

Totes aquelles conductes i actituds que la persona pren conscientment per adaptar-se a les conseqüències d’una situació de tensió. Implica:

• Afrontar els esdeveniments de manera realista.
• Posar en marxa les pròpies capacitats per a:
  • Superar la situació.
  • Conviure amb ella.
• Buscar suport i ajuda:
  • Entorn proper.
  • Associacions, grups de suport, professionals.

Mecanismes de defensa

Processos psicològics inconscients que ens ajuden a protegir-nos de l’ansietat sense incidir en la seva causa.

1) Desplaçament o substitució

Desviar els impulsos de la persona, generalment els agressius o sexuals, cap a un objecte més acceptable o més accessible.

2) Intel·lectualització

Mecanisme que sotmet les conductes, idees o sentiments a un procés de raonament abstracte, per així suprimir les emocions que li provocaria la situació nociva a la qual s'està enfrontant.

3) Negació de la realitat

Consisteix a obstinar-se en no percebre la situació desagradable per evitar l'ansietat que causa.

4) Projecció

És un mecanisme de defensa que amaga els impulsos propis, amenaçadors per a la imatge que la persona té de si mateixa, atribuint-los al proïsme.

5) Regressió

Adoptar conductes típiques d'una etapa anterior de la vida, que va ser menys angoixant, com una manera de refugiar-s'hi.

6) Repressió

Apartar de la consciència els pensaments, impulsos, esdeveniments i sentiments que causen ansietat excessiva.