Glossari d'Art Clàssic: Arquitectura i Escultura Romana i Grega

Glossari d'Art Clàssic: Arquitectura i Escultura

Termes d'Arquitectura i Urbanisme

Volta de Canó

Volta de canó: Volta la qual és generada per una mitja circumferència.

Fòrum

Fòrum: En l'urbanisme romà correspon a la plaça principal on se celebrava el mercat i hi havia els edificis més importants. Se situava a la intersecció de les dues vies principals de la ciutat: el Cardo Maximus i el Decumanus.

Amfiteatre

Amfiteatre: Construcció romana de planta el·líptica destinada a espectacles públics de lluites.

Perípter

Perípter: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre de columnes dels laterals fos el doble més una, de les columnes dels costats de menor llargària.

Elements de l'Entaulament

• Fris: L'element central de l'entaulament; pot ser llis o decorat amb relleus.
• Mètopa: A l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric.
• Frontó: Coronament triangular d'una façana, d'un pòrtic o d'una finestra. El frontó ens marca els vessants de la teulada. L'espai interior s'anomena timpà.

Elements de la Columna

• Capitell: És la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
• Ordre Dòric: És un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega. Com més antic (arcaic), més maldestre, donant sensació de robustesa; com més tardà, més esvelt i proporcionat és, aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica.

Elements Teatrals

Orquestra: Espai circular en què es feia la major part de la representació.

Termes d'Escultura

Relleu

Relleu: Escultura tallada en una de les superfícies d'un bloc de pedra o metall. Segons la part que sobresurt del pla rep el nom d'alt relleu, mig relleu o baix relleu.

Bust

Bust: Representació de la part superior del cos humà (cap, espatlles, naixement dels braços i part del tors).

Contraposto

Contraposto: Terme utilitzat per designar l'oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, el que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. S'usa a l'escultura per donar sensació de moviment.

Cariàtide

Cariàtide: Foren estàtues de forma humana (ex: Erectèon).