Glossari Essencial: Termes Clau del Renaixement i Barroc

Glossari de l'Art i la Història (S. XIV-XVIII)

Conceptes Històrics i Filosòfics

Humanisme: Moviment de la renovació dels estudis clàssics que sorgeix a Itàlia al segle XIV i s'expandeix per tot Europa al segle XV. És una manera de pensar que posa l'home al centre del món.

Antropocentrisme: Corrent de pensament que situa l'ésser humà al centre del món.

Quattrocento: Primera etapa del Renaixement (segle XV). El nucli principal és Florència.

Manierisme: Estil artístic que tendeix a la imitació acadèmica de l'època de Miquel Àngel i Rafael. És l'època de transició entre el Renaixement i el Barroc.

Edat Moderna: Etapa històrica que va del segle XVI (amb el descobriment d'Amèrica) fins al segle XVIII (amb la Revolució Francesa).

Hedonisme: Doctrina que identifica el bé amb el plaer.

Positivisme: Actitud o tendència que estableix les dades dels sentits com a font fonamental de coneixement.

Context Religiós i Social

Mecenes: Persona rica que patrocina generosament les arts.

Impremta: Sistema mitjançant el qual es pot imprimir de manera mecànica. Gutenberg (S. XV) va elaborar aquest sistema a base de motlles de metall de cadascuna de les lletres de l'alfabet.

Lletra de Canvi: Document que facilitava el pagament en els intercanvis comercials.

Contrareforma: Moviment sorgit dins l'Església Catòlica al segle XVI amb l'objectiu de reformar l'Església i detenir l'avanç dels protestants.

Protestants: Aquells que professen alguna de les religions sorgides de l'anomenada Reforma de l'Església al segle XVI.

Inquisició: Tribunal eclesiàstic permanent per perseguir aquells que es desviaven dels dogmes de l'Església.

Dogma: Doctrina sostinguda per una religió o organització d'autoritat que no admet rèplica. Creença no subjecta a prova de veracitat.

Heregia: Pensaments i fets contraris als dogmes de l'Església.

Acte de Fe: Judici en el qual els condemnats per heretgia havien d'abjurar les seves creences.

Tècniques i Conceptes Pictòrics

Sfumato: Tècnica pictòrica consistent a esfumar els contorns de les figures per integrar-les de manera més naturalista en l'atmosfera de l'escena. (Relacionat amb la perspectiva aèria).

Perspectiva: Recurs que permet crear una sensació de profunditat en una superfície plana. Tipus: Perspectiva Lineal (amb punt de fuga) i Perspectiva Aèria (*Sfumato*).

Tenebrisme: Tendència artística que utilitza forts contrastos de llum i ombra, de manera que les zones il·luminades destaquen violentament sobre les que romanen fosques.

Clarobscur: Tècnica d'il·luminació que genera un fort contrast entre espais clars i foscos a partir d'un focus de llum concret.

Escorç: Tècnica utilitzada per donar més profunditat, disposant la figura perpendicularment o obliquament al pla del quadre.

Il·lusionisme: Tècnica que busca l'engany visual (trampantojo).

Tècnica a l'Oli: Tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela tensada a la qual s'apliquen pigments dissolts en oli amb pinzell.

Tècnica al Tremp: Tècnica pictòrica que utilitza aigua per dissoldre l'aglutinant i per diluir el color.

Tècnica al Fresc: Pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, mentre encara és humida.

Tècniques i Conceptes Escultòrics

Contrapposto: Disposició del cos humà sobre un eix vertical per evitar la frontalitat. Es caracteritza per una cama en tensió i l'altra relaxada.

Corba Praxiteliana: Moviment de les figures on es recolza tot el pes en una de les cames (similar al *Contrapposto*).

Serpentinato: Designa la línia o figura que s'assembla a una forma en "S", típica de l'escultura manierista.

Terribilitat: Plasmació, en una escultura, de la dispersió i la impotència de les figures representades (associat a Miquel Àngel).

Canó: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l'escultura o arquitectura, d'acord amb un model ideal establert. Permet establir harmonia entre les parts i la totalitat de l'obra.

Unifacialitat: Característica d'una obra que presenta un únic punt de vista òptim.

Multifacialitat: Característica d'una obra que presenta diversos punts de vista òptims.

Gèneres i Iconografia

Grotesc: Motiu decoratiu format per éssers fantàstics, vegetals i animals entrellaçats i combinats.

Ignudis: Nus masculins representats a l'època renaixentista (especialment Miquel Àngel).

Sibil·les: Oracles femenins que veuen el futur.

Profetes: Persona que, inspirada per Déu, revela a la humanitat un missatge sobre allò que passarà en el futur.

Isocefàlia: Tècnica compositiva on totes les figures tenen el cap a la mateixa alçada.

Al·legoria: Representació figurada d'una idea o concepte abstracte.

Natura Morta (o Bodegó): Gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes sense vida en un espai.

Putto (Plural: Putti): Motiu ornamental consistent en figures de nens nus i alats, en forma d'amoret.

Escena de Gènere: Representació d'escenes quotidianes.

Escenes Galants: Escenes que predominen en el Rococó, centrades en la bona vida aristocràtica, amb temàtica amorosa banal i trios amorosos.

Naturalisme: Tendència a utilitzar gent corrent en les escenes, representant-les de manera fidel a la realitat.

Voyeurisme: Plaer estètic o sexual derivat d'observar persones nues o realitzant activitats íntimes.

Arquitectura i Elements Constructius

Plateresc: Estil arquitectònic del Renaixement castellà caracteritzat per una ornamentació rica, limitada per marcs i amb una factura semblant a la de l'orfebreria (plata).

Theatrum Sacrum: Concepte barroc que descriu la relació i integració entre l'arquitectura, l'escultura, la pintura i la llum.

Cortile: Pati central renaixentista.

Ordre Toscà: Aportació etrusca als ordres clàssics. És una simplificació del dòric. Es recolza sobre una basa, fust de secció circular i capitell format per tres peces.

Ordre Compost: Elements compositius idèntics al corinti, excepte la base (més rica en motllures). El capitell és una composició entre l'ordre jònic i el corinti.

Arc de Mig Punt: Arc de mitja circumferència amb un únic centre. La seva projecció lineal genera la Volta de Canó (desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal, utilitzat per cobrir naus o transseptes).

Cúpula: Element arquitectònic de cobertura, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació al voltant d'un eix central, que cobreix una planta.

Tambor: Mur cilíndric o poligonal que serveix de base a una cúpula per donar-li elevació.

Petxines: Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs sobre els quals descansa directament l'anell de la cúpula.

Llanternó: Element arquitectònic en forma de torre que es col·loca sobre la cúpula, sovint amb vidrieres laterals.

Òcul: Obertura circular a l'interior de la cúpula o en una façana.

Fornícula: Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua o un altar.

Columnata: Sèrie continuada de fileres de columnes, sovint a l'entorn d'un pati o edifici.

Balaustrada: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

Pilastra: Element arquitectònic semblant a la columna, de secció quadrada o rectangular, adossat a un mur.

Ordre Colossal: Columnes o pilastres que abasten dos o tres pisos d'alçada.

Obelisc: Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet d'un sol bloc de pedra.

Baldaquí: Petit temple situat sobre el tron dels reis o sobre un altar.

Cassetons: Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals formats per les bigues aparents amb què es construeixen els sostres (cassetons).

Transsepte: Nau transversal d'una església.

Eix Longitudinal: Eix d'un cos en la direcció de la seva dimensió més gran.

Helicoïdal: Que té forma d'hèlix corbada.

Creu Llatina: Creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte.

Creu Grega: Creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Políptic: Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons que es poden tancar sobre el plafó central.

Tríptic: Composició pictòrica, escultòrica o d'orfebreria dividida en tres cossos, on els dos exteriors es tanquen sobre el central.