Alt relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurt més de la meitat del volum.
Mig relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que la meitat del seu volum en sobresurt.
Baix relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurt menys de la meitat del volum.
Bust: Representació de la part superior del cos humà.
Contrapposto: Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d'un eix vertical.
Exempta: Es diu de l'escultura que no està adossada i que es pot mirar des de tots els angles.
Cànon: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l'escultura d'acord amb el model ideal establert.
Terrebilità: Plasticitat de la desesperació i la importància de les figures representades.
Termes d'Arquitectura
Arc: Element arquitectònic sostenidor, corb, que cobreix una obertura entre dos punts fixos.
Hôtel: Casa senyorial francesa característica del segle XVIII.
Lenterna: Petita torre poligonal, més alta que ampla, amb finestres laterals que serveix com a coronament de les cúpules per il·luminar.
Ordre: Criteri de disposició dels elements, de les proporcions i elements decoratius propis de cada estil de construcció.
Termes de Pintura i Tècniques
Clarobscur: Tècnica pictòrica que consisteix en l'ús de contrastos forts entre llums i ombres.
Natura morta: Composició pictòrica que representa éssers inanimats en un espai determinat.
Perspectiva: Tècnica que permet la representació d'objectes tridimensionals sobre una superfície plana.
Policromia: Representació pictòrica en la realització de la qual s'utilitzen més de tres colors.
Quatrattura: Engany òptic que consisteix a prolongar l'arquitectura a través de representacions pictòriques que creen un il·lusionisme òptic de gran teatralitat.
Quadri riportati: Terme aplicat a les composicions pintades al sostre que simulen ser quadres.
Tenebrisme: Tendència artística que empra contrastos de llum i ombra.
Termes Iconogràfics i Estètics
Horror vacui: Terror al buit; s'aplica a la concepció artística partidària de no deixar cap espai en l'obra sense decorar.
Iconografia: Ciència que estudia l'origen i el desenvolupament de les imatges en l'art i les relaciona amb fonts.
Iconologia: Disciplina que estudia el significat de l'obra d'art emmarcada en la història.
Medalló: Baix relleu de forma rodona integrat en un edifici com a ornament.
