Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Anàlisi i Autors

Altres llengües estrangeres3,25 KB

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Història i Estil

Des dels inicis de la literatura, hi va haver la intenció de recollir en escrits el que succeïa a nivell històric. Dins d'aquest ambient sorgeixen les Quatre Grans Cròniques.

El cronista, a partir de documents, records personals i textos, reelaborava alguns dels fets històrics.

Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I

El propi rei Jaume I la va dictar als seus deixebles entre 1240 i 1274. Pretén explicar alguns dels fets més importants de la seva vida; fins i tot hi ha fragments que semblen més aviat una confessió, tot i que moltes vegades intenta disfressar alguns dels esdeveniments que li van ser més desfavorables.

Característiques de l'estil

  • L'estil és viu i ràpid.
  • Conté molts diàlegs i expressions populars.
  • La narració està plena d'heroicisme.

Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot

Escrita per un personatge de la cort entre 1283 i 1288, narra el regnat de Pere el Gran.

Contràriament a la crònica anterior, aquesta es caracteritza per la seva objectivitat, ja que utilitza molts documents que donen fe del que està narrant a cada moment.

Estil de la Crònica de Desclot

L'estil és auster, ric i culte, seguint les normes literàries de la Cancelleria.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va voler narrar la història de la Catalunya que va viure i també dels seus reis: Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II, Jaume II i Alfons III.

Muntaner indica que les diferents conquestes i fets ocorreguts es produïren per la providència divina. La va escriure amb la intenció que fos escoltada i no pas llegida; el llenguatge és directe, tal com si es produís en una conversa. Destaca el valor patriòtic i nacionalista.

Crònica de Pere el Cerimoniós

És un dels regnats en què la Corona d’Aragó va tenir més territoris, ja que va reintegrar Mallorca i Sicília. Pere III va introduir l'Humanisme a la Corona d’Aragó mitjançant copistes i traductors.

Però la passió més gran de Pere III va ser la història, contrària a la tendència de veure la realitat deformada per la fantasia. Va voler evocar la història a través de l’estricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no presenciats personalment.

Objectius de la Crònica

Amb la seva crònica, Pere III tenia dos objectius principals:

  1. Defensar la monarquia davant el poble.
  2. Justificar la seva actuació com a rei.

Admirador de Jaume I, va voler imitar el Llibre dels Feyts i va dividir la seva obra en 7 llibres. Els més importants són el tercer i el quart, que tracten de la reincorporació del Regne de Mallorca, dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de la Guerra de la Unió contra la noblesa aragonesa rebel.

Pere va dirigir la redacció de la seva crònica, dictant episodis, i la seva font bàsica pel que fa als fets històrics és la Cancelleria.

Estil de Pere III

La seva prosa és seca, acurada i perfeccionista, i reflecteix sobretot el caràcter de Pere III, ferri i terrible.

Descarregar

PDF Word HTML