Grans Filòsofs: Reflexions sobre Ètica, Llibertat i Existència
Aristòtil: Ciutadania, Virtut i Justícia
Aristòtil va reflexionar sobre el paper del ciutadà. Deia que perquè una persona fos un bon ciutadà cal que sigui ella mateixa i desenvolupi el millor que té; és a dir, que sàpiga actuar de la millor manera (amb prudència) en cada moment i en cada situació. Les persones educades d'aquesta manera són un benefici per a la ciutat.
També afirmava que la justícia és la virtut per excel·lència, ja que harmonitza la relació entre les persones. La justícia no és una virtut innata, sinó que s'ha d'exercitar mitjançant la voluntat. Conèixer el bé no és suficient per practicar-lo; per mitjà de l'esforç, hem de convertir-lo en un hàbit. Per a desenvolupar-se i ser feliç, la persona ha de buscar el bé. Cal practicar fins a assolir una manera equilibrada d'actuar, que consisteix a situar-se en un punt mitjà.
Agustí: Fe, Déu i la Recerca de la Felicitat
Agustí reflexiona sobre la fe. Considera que la màxima aspiració de l'ésser humà és acostar-se a Déu. El mateix Déu que ha pensat l'univers, l'ha creat i el manté en vida dins nostre. Cada persona el pot trobar si dirigeix l'atenció cap al seu interior, tot i que cadascú és lliure i pot triar si desitja buscar Déu o no.
Trobar Déu és trobar la felicitat, la força d'estimar i compartir la felicitat amb els altres, ja que tenim tendència a fer el mal i només l'ajuda de Déu ens permet fer el bé.
Kant: Raó, Llibertat i Autonomia Moral
Kant reflexiona sobre la capacitat humana de pensar i conèixer. Considera que som capaços de posar-nos d'acord mitjançant la raó. Si fem cas de les nostres idees, podem actuar amb llibertat, ja que no cal que ningú ens digui què està bé. Només la nostra raó ens pot dir de debò què està bé.
Hem d'assegurar-nos que els nostres criteris d'actuació poden ser vàlids en tot moment i no són fruit d'un rampell momentani. D'aquesta manera serem feliços.
Sartre: Existencialisme, Llibertat i Responsabilitat
Sartre reflexiona sobre l'existencialisme. Per a ell és més important l'existència que l'essència: no importa la definició o la idea del que és l'ésser humà, sinó allò que cada persona concreta tria i va fent realitat amb la seva vida. Cada persona és una proposta, una possible manera de ser, i no n'hi ha cap que sigui bona i la correcta: no hi ha valors ni normes preestablertes.
Les persones tenim total llibertat; estem obligats a utilitzar la nostra llibertat. Ningú pot actuar en lloc nostre, som els únics responsables del que fem o deixem de fer.