La Guerra Freda: Conflictes, Crisis i Coexistència Pacífica
La primera crisi entre les dues potències es va produir quan els aliats van decidir unificar els territoris alemanys i crear la República Federal Alemanya. La resposta soviètica va ser tancar totes les fronteres de Berlín i crear la República Democràtica Alemanya (1948). Anys més tard, la crisi ressorgiria quan l'any 1961 es va construir el Mur de Berlín.
Guerra de Corea i Aliances Anticunistes
El segon conflicte en importància va ser la Guerra de Corea. Tot i que va ser un conflicte curt, va accelerar la cursa d'armaments i va mostrar la importància estratègica del Japó per tal d'impedir l'expansió del comunisme per Àsia. La Guerra de Corea i els diferents conflictes més locals van fer veure als Estats Units la necessitat de crear una aliança anticomunista. Així, l'any 1949 es va crear el Pacte Atlàntic que donaria origen a l'OTAN. Amb aquest mateix objectiu, els americans crearien organismes similars per a la defensa del Pacífic (ANZUS) i pel control de l'Orient Mitjà se signarien acords amb Turquia i l'Iraq.
D'altra banda, i per respondre a la política americana, la URSS i els països de l'Europa de l'Est també farien més estrets els seus vincles. Així, al 1949 crearien el COMECON, organisme de caire econòmic que tenia com a objectiu coaccionar als països socialistes, i l'any 1955 es va signar el Pacte de Varsòvia, l'aliança militar dels països de l'Est.
Guerra de Vietnam: Un Conflicte Prolongat
Potser, un dels conflictes més importants i més llargs durant la Guerra Freda va ser la Guerra de Vietnam (1957-1975). Aquesta té els seus orígens en el moment de la independència d'Indoxina i la divisió del territori de Vietnam en dos estats. Els dirigents comunistes van anunciar la seva decisió d'ocupar el Vietnam del Sud (els comunistes del Sud havien creat el FNA i també el Vietcong). Aquests fets van ser l'origen d'aquesta llarga guerra amb l'ajut nord-americà. Malgrat el fet de recórrer contínuament a la guerra química i als bombardejos massius sobre la població civil, l'exèrcit americà experimentava un desgast que poc a poc faria veure als dirigents nord-americans la dificultat d'obtenir una victòria. A més, el desprestigi internacional que el conflicte els estava provocant i la protesta de molts joves nord-americans van portar a l'obertura de negociacions al 1968. Finalment, al 1973 es signarien els Acords de París. Dos anys més tard, els americans es retirarien i Vietnam s'unificava sota un règim comunista.
Crisi dels Míssils de Cuba: Al Límits de la Guerra Nuclear
Per últim, cal incidir en una de les crisis que arribaria a posar el món a un pas de la guerra nuclear, el que es coneix com la Crisi dels Míssils a Cuba. En aquest petit país havia triomfat la guerrilla comunista de Fidel Castro, això va obligar als Estats Units a proclamar el boicot econòmic. Aquest bloqueig va obligar als castristes a buscar el recolzament de la Unió Soviètica, i aquesta de forma ràpida va donar tot el seu suport econòmic i militar. Tot i que les tensions entre Estats Units i Cuba van ser constants, la més destacada es va produir en el moment en què Cuba va fer latent la voluntat d'instal·lar míssils nuclears a l'illa. Detectada aquesta operació pels nord-americans l'any 62, es decretaria el bloqueig naval de Cuba per impedir l'arribada del material nuclear soviètic. Després de dies de tensió, els soviètics es van comprometre a retirar tot el material nuclear de l'illa, a canvi els americans aixecarien el bloqueig naval.
Desglaç i Coexistència Pacífica
Al llarg de tota la Guerra Freda, la relació entre les dues superpotències passaria per diferents fases, de manera que després dels primers anys de tensió i amb la mort de Stalin, vindria un període anomenat de desglaç (1953). Els primers signes de canvi es van notar quan el nou president de la Unió Soviètica (Khrusxov) va dur a terme una política de desestalinització i de coexistència pacífica. Per aquest motiu, va exposar que la URSS no exportaria la revolució. Tanmateix, els Estats Units, sobretot amb l'administració Kennedy, també va facilitar aquesta coexistència pacífica i va centrar tots els esforços en la proposta anomenada Nova Frontera. Els objectius prioritaris eren disminuir les desigualtats socials, la discriminació racial i la lluita per la pau. Aquests esdeveniments van afavorir un període força llarg de diàleg entre les potències i també un acostament entre aquestes per posar fi a la cursa d'armaments (els acords SALT).
Fi de la Coexistència i Desintegració de la URSS
Però aquesta etapa de coexistència pacífica finalitzaria a finals de la dècada dels 70 quan es van produir nous focus de conflicte. Com per exemple, la Guerra d'Afganistan amb la intervenció soviètica o la invasió militar de l'illa de Granada per part dels americans. Un altre factor que va provocar el retorn a la tensió va ser que els americans rellançarien la guerra nuclear amb l'anomenada Guerra de les Galàxies. Aquesta nova cursa d'armaments va acabar arruïnant la feble economia soviètica i va ser l'origen dels canvis que conduirien a la Unió Soviètica a la seva desintegració.