Guia de primers auxilis: RCP, PLS i maneig de traumatismes

Primers auxilis: P.A. i P.A.S.

P.A.: Són les cures que s’administren a un accidentat o a un malalt sobtat. U.M.: Aquella situació que requereix una atenció mèdica immediata. P.A.S. (P = protegir, A = avisar, S = socórrer).

P—Protegir: adoptar protecció personal (guants, etc.) per evitar contagis. A—Avisar: avisar els serveis d'emergència; no cal iniciar maniobres de risc si no és possible mantenir la víctima fins a l'arribada de SVA si la situació ho requereix. S—Socórrer: aplicar les cures necessàries fins que arribi personal especialitzat.

Definicions i objectius

Objectius: assegurar les funcions vitals, evitar l'empitjorament, aplicar cures essencials i afavorir l'arribada d'algun professional especialitzat.

Recepció d'alarma

1. Dades de la persona que truca.
2. Localització del sinistre.
3. Tipus d'accident.
4. Nombre de persones afectades.
5. Primeres mesures que s'han adoptat.

Criteris de valoració i constants vitals

Criteris de valoració d'un accidentat

Criteris generals: aplicar el protocol PAS: protegir, avisar i socórrer. Protegir-se amb guants i altres EPI per evitar contagis; avisar ràpidament els serveis d'emergència; socórrer aplicant les tècniques adequades mentre s'espera l'arribada de l'equip de suport vital avançat (SVA).

Símptomes i signes clínics

Símptoma: manifestació referida pel malalt que no es pot mesurar directament (per exemple, dolor, mareig, nàusees). Signe clínic: allò que es pot observar i mesurar objectivament durant l'exploració.

Constants vitals

Inclouen pols, tensió arterial, temperatura, freqüència respiratòria i nivell de consciència.

Valoració primària

Serveix per identificar lesions potencialment mortals immediatament.

• Estat neurològic: estat de les pupil·les, escala de coma de Glasgow, valoració de la mobilitat i la sensibilitat.
• Manteniment de la via aèria i respiració: controlar la columna, assegurar que la víctima respira, netejar la cavitat oral de possibles cossos estranys; si no respira, iniciar RCP.
• Circulació: palpar la pols, identificar possibles sagnats o xoc hipovolèmic, valorar el recarregament capil·lar.

Valoració secundària

Examen ràpid però complet per identificar tantes lesions com sigui possible; es fa un repàs de cap a peus (cap, tòrax, abdomen, dors i extremitats).

Errors més freqüents: manca de protecció personal, iniciar maniobres sense avisar, deixar el pacient sense observació constant, no fer una exploració completa, no valorar mentre s'espera l'arribada de SVA.

Posició lateral de seguretat (PLS)

1. Traieu les ulleres a la víctima si en porta.
2. Arodillau-vos al costat de la víctima i col·loqueu-li les cames alineades.
3. Col·loqueu el braç més proper a vosaltres en angle recte respecte al cos (o estirat cap enrere) amb el colze doblegat i la palma de la mà cap amunt.
4. Creu l'altre braç sobre el pit i manteniu el dors de la mà sobre la galta de la víctima més propera a vosaltres.
5. Amb l'altra mà subjecteu la cama més allunyada per sobre del genoll i aixequeu-la mantenint el peu a terra.
6. Mantenint pressionada la mà sobre la galta, tireu de la cama més llunyana i del tronc per fer girar la víctima cap a vosaltres, posant-la de costat.
7. Col·loqueu la cama superior deixant el genoll i el maluc en angle recte.
8. Inclineu el cap cap enrere per assegurar l'obertura de la via aèria.
9. La mà sota la galta manté la cap en extensió.
10. Comproveu regularment la respiració de la víctima.

Malalties de l'aparell circulatori

Inclou arterioesclerosi i problemes de circulació diversos.

Crisi que afecten el cor

Angina de pit: obstrucció parcial de les artèries coronàries que redueix l'oxigenació del múscul cardíac.

Infart (mort d'una porció del cor): obstrucció total d'una artèria coronària que provoca necrosi d'una part del múscul cardíac.

Símptomes

• Dolor o molèsties persistents al pit; sensació de mort imminent.
• Dolor irradiat al coll, braç, espatlles, etc.
• Dificultat respiratòria o ofec.
• Alteracions de la pell: fredor, pal·lidesa.
• Irregularitats del pols; possible pèrdua de consciència o aturada respiratòria.

Com actuar?

• Aturar tota activitat; fer reposar la persona.
• Intentar calmar-la, ja que l'angoixa augmenta les necessitats d'oxigen.
• Col·locar la víctima en posició semiasseguda si ho tolera.
• Preguntar si és cardiòpata i si pren medicació.
• Demanar ajuda i oferir suport vital bàsic (SVB) si cal.

Cadena de supervivència (SVB i SVA)

SVB (1 i 2):

1. Alerta immediata: detecció ràpida de l'atac de cor o aturada; trucar 061/112.
2. RCP immediat per guanyar temps.

SVA (3 i 4):

1. Desfibril·lador precoç per restablir la circulació.
2. Cures post-ressuscitació per qualitat de vida i recuperació.

Etapes: RCP bàsica i SVB (quan no es disposa de dispositius especials). RCP avançada i suport vital avançat (quan es disposa de material sofisticat i equip humà adequat).

RCP: indicacions i tècnica

Indicat quan la víctima no respon i no respira normalment; cal identificar-ho i efectuar compressions toràciques.

Contraindicacions i quan aturar

• Malaltia terminal amb signes de mort biològica evidents.
• Si han passat més de 10 minuts d'aturada cardiaca sense hipotèrmia o intoxicació per barbitúrics.
• Situacions de catàstrofe on no es pot proporcionar reanimació adequada.
• Aturar si un metge ho determina, el reanimador està exhaust o la víctima recupera signes vitals.

Maniobra front-mentó i ventilació

Demanar ajuda i obrir la via aèria amb la maniobra d'extensió del cap i elevació del mentó. Valorar: veure, escoltar i sentir la respiració (no més de 10 segons).

Si no respira normalment:

1. Demanar ajuda i iniciar compressions toràciques.
2. Col·locar-se al costat de la víctima; localitzar el centre del tòrax.
3. Posar el taló d'una mà sobre l'altra, entrellaçar els dits i mantenir els braços rectes, amb el cos vertical per sobre del tòrax.
4. Pressionar per enfonsar 4–5 cm a un ritme aproximat de 100 compressions/minut; compressió i descompressió han de ser al mateix temps.
5. Després de 30 compressions, obrir la via aèria i fer 2 ventilacions: fer un bon segell amb la boca i insuflar durant 1 segon observant l'elevació del tòrax; després retirar la boca i observar el descens.

Si el tòrax no s'eleva: revisar la boca i retirar obstruccions, comprovar l'extensió del cap i l'elevació mandibular. No intentar més de dues ventilacions si no s'eleva, tornar a les compressions.

Canvis entre rescatadors: si hi ha més d'un rescatador, canviar-se cada 1–2 minuts amb mínim retard.

Si no es poden fer ventilacions: aplicar compressions toràciques contínues a ritme de 100/minut; aturar només per reavaluar si la víctima comença a respirar.

Gran traumatismes

Fases: preparació, triatge, valoració primària, valoració secundària, trasllat i atenció definitiva.

Símptomes i actuació en la cara

Símptomes: dolor, edema, deformitat, crepitació.

Actuació: estabilitzar la columna, controlar el sagnat, assegurar la via aèria, no retirar objectes clavats, no explorar lesions internes a oïda, cobrir ferides obertes amb embenats.

Cara: signes greus

Desplaçament de la tràquea, edema, dificultat per parlar, pèrdua de la veu, crepitació en la respiració. Actuar assegurant la via aèria, estabilitzant la columna, controlant i tampant ferides sagnants i tractant el xoc.

Columna

Símptomes: posició inusual del cap, entumiment d'un braç o cama, debilitat, paràlisi, pèrdua de control d'esfínters, signes de xoc (pell freda i humida), pèrdua de lucidesa, rigidesa, dolor al coll.

Actuació: mai moure una persona amb sospita de lesió medul·lar; mantenir-la quieta, treure-la del perill sense moure-la si cal, trucar al 112/061. Sostenir el cap i coll a la posició en què es va trobar, no deixar que s'aixequi o camini. Si no està conscient i no respira, fer RCP i boca a boca amb maniobres adequades; no girar el cap si no està vomitant.

Tòrax i pneumotòrax

Símptomes tòrax: dolor, tos, dificultat respiratòria, possible dispnea, tos amb sang, expansió toràcica anormal, freqüència respiratòria alterada.

Pneumotòrax: augment de la dificultat respiratòria, empitjorament progressiu, taquipnea, cianosi, taquicàrdia.

Actuació: contenir hemorràgies, segellar les perforacions cobrir la ferida amb un apòsit; fixar un plàstic segellant deixant una vora per a l'efluència d'aire (tècnica d'un sol cantó o tres cantons segons protocol), no introduir materials dins la ferida; col·locar la víctima en decúbit lateral o incorporat segons la tolerància.

Abdomen

Símptomes: traumatisme abdominal, dolor, rigidesa muscular, distensió, canvi de color, respiració ràpida, nàusees, vòmits, posició fetal.

Actuació: fer valoració, assegurar vies respiratòries, immobilitzar si hi ha sospita de lesió espinal, no tocar ni tornar a introduir òrgans eviscerats; cobrir amb tovalloleta humida neta.

Extremitats i politraumatismes

Extremitats: esquinços, luxacions i fractures. Tractar amb immobilització i control del sagnat.

Transport i tècniques d'immobilització

Tipus de llitera i trasllat

En traslladar un accidentat greu s'ha de garantir que les lesions no augmentaran i no es causaran lesions noves per moviments innecessaris o transport inadequat. Cal moure l'ferit com un bloc rígid, impedint el moviment voluntari de les articulacions; evitar flexions o torsions, transportant-lo sempre recte com un pal per protegir la medul·la espinal.

Tipus de llitera: lliteres de lona per persones no greus; lliteres rígides per lesions de columna; lliteres de buit per transportar lesions de columna; llitera per transport en helicòpter segons operacions.

Tècniques de trasllat

• Un sol socorrista: en braços per persones de pes moderat; no és vàlid portar "a cuestas" víctimes inconscients.
• En muleta: sobre les espatlles del rescatador per a persones que poden caminar i no presenten lesions greus.
• Altres: arrossegament amb una manta o roba, arrossegament a quatre grapes.
• Dos socorristes: esquena o "seient sobre mans": improvisar un seient unint les mans de dos rescatadors.
• En una cadira: quan la persona està conscient i no té lesions severes; si cal pujar o baixar escales.
• Tres o més: tècnica de la cullera (recol·locar en una llitera amb 4 rescatadors), tècnica del pont per dipositar un accidentat en una llitera.

Pacients amb situacions especials

Pacients amb dificultat respiratòria: tronc incorporat.

Craneocefàlics: seguir indicacions específiques de protecció cervical (anticipo de reanimació).

Pacient amb baix nivell de consciència i presència de vòmits: posició lateral de seguretat.

Dolor abdominal: decúbit supí amb cames flexionades.

Hipoglucèmia o hipotensió: decúbit supí amb cames elevades.

Immobilitzacions: concepte

La immobilització és la prevenció del desplaçament d'un os o d'una articulació lesionada. Pot ser interna (quirúrgica) o externa.

Classificació: immobilització de columna, retirada de casc, i immobilitzacions d'extremitats (1: espatlla, colze i braç; 2: avantbraç, canell i mà; 3: maluc i membre inferior).

Principis bàsics i material auxiliar

Mantenir les línies i eixos del cos; mantenir les articulacions en posició funcional.

Material auxiliar: collarí cervical, ferno-ked per columna, taulers rígids pediàtrics, fèrules (inflables, rígides, alambre, de tipus MEI, de tracció, de buit), matalàs de buit, llitera espinal, tisores.

Embenat

Funció: fixar, limitar el moviment, comprimir una ferida, limitar el dolor i subjectar fèrules.

Condicions: no provocar dolor, ser ferm però no voluminoso, no aplicar sobre pell lesionada sense protecció.

Indicacions: prevenció de llastim, esquinços, distensions, petites ruptures de fibres, després de la immobilització amb guix, tendinitis.

Tipus: tou, de compressió, rígid, sostenidor, funcional. Tècniques: circular, espiral, en espiga, en vuit, volta recurrent.

Lesions de la pell

Contusió

Una contusió és un dany produït per un cop que no genera una ferida exterior. Graus: 1 (equimosi), 2 (hematoma i dolor), 3 (hematoma amb ferida).

Com actuar: fred local, repòs i elevació de la zona; aplicació de calor local si escau més endavant segons indicació.

Ferides: classificació i tractament

Una ferida és tota discontinuïtat del teixit cutani com a conseqüència d'un traumatisme; comunica interior i exterior.

Símptomes: dolor, hemorràgia, separació de teixits.

Classificació: segons gravetat (profunditat: simple, complicada; tancada o oberta) i agent (erosió, desgarro, punxant, incisa).

Tractament lleu: explicar a la persona què es farà, treure anells si cal, rentar-se les mans, protegir-se amb guants, netejar la ferida amb aigua i sabó, si no sagna massiu deixar exposada, canviar la gasa diàriament.

Greus: controlar signes vitals, explorar, cobrir la ferida amb material estèril i evacuar.

Principis de desinfecció: preparar el lloc i el material, netejar-se les mans i posar guants.

Prevenció: evitar joguines trencades, retirar vidre o escombraries, cobrir vores tallants, mantenir eines perilloses fora de l'abast de la canalla (tisores, etc.).

Cossos estranys i lesions auriculars/oculars

Cossos estranys a l'oïda

Símptomes: sagnat, mareigs, soroll, inflamació, dolor, zumbit.

Prevenció: abans d'introduir res, consultar el metge; no netejar completament l'oïda; no introduir objectes després d'una lesió; tractar infeccions; no punxar el cap per intentar solucionar el problema.

Pautes: 1) rentat de l'oïda; 2) extracció amb instrument otològic per personal entrenat.

Ocular

Símptomes: dolor, visió disminuïda, envermelliment, visió doble, llagrimeig.

Prevenció: usar ulleres de protecció, no fregar l'ull; utilitzar equips de protecció adequats.

Pautes d'actuació: agafar un drap net, desplaçar amb suavitat sense fregar ni pressionar; si hi ha lentilles de contacte i és una lesió greu, no tocar; si hi ha un cos estrany clavada, cobrir i derivar; provocar parpelleig i neteja amb aigua si es tracta d'una substància no corrosiva.

Vies respiratòries i ofegament

Símptomes i prevenció

Símptomes d'obstrucció: angoixa, asfíxia, pànic, pèrdua de consciència, confusió, gemecs.

Prevenció: menjar amb calma, no consumir alcohol en excés durant els àpats, mantenir petits objectes fora de l'abast, verificar pròtesis dentals, no fer jugar nens petits mentre mengen.

Heimlich i pautes d'actuació

Pautes: actuar amb rapidesa: col·locar-se darrere de la víctima, col·locar el puny per sobre del melic i fer pressions abdominals ràpides i ascendents (6–8 pressions) fins que la víctima tos espontàniament o perd la consciència (manobra d'Heimlich).

Ofegament: l'ofegament succeeix quan les vies aèries es bloquegen i la persona no pot respirar; pot ser total o parcial.

Actuació si la víctima perd la consciència

Si la víctima perd la consciència, iniciar el protocol de reanimació (RCP) i seguir les pautes per a la via aèria; si hi ha vòmits, netejar la boca abans de reprendre ventilacions; si la via aèria continua obstruïda, realitzar compressions toràciques i maniobres d'extracció de l'objecte si són visibles i fàcilment accessibles.

Notes finals: Aquest document resumeix protocols i consells generals. Sempre s'ha de prioritzar la seguretat pròpia i trucar els serveis d'emergència locals per obtenir instruccions i suport professional. La formació pràctica i l'actualització en primers auxilis són fonamentals per a una atenció correcta i segura.