Guia Completa: Desenvolupament, Diagnòstic i Intervenció en la Discapacitat Intel·lectual

Desenvolupament i Intervenció en la Discapacitat Intel·lectual

El diagnòstic es pot realitzar en el moment del naixement o entre la setmana 9 i la 14 de gestació:

Aquests factors agreugen el retard quan hi ha causes biogenètiques:

Família: Pobresa, nivell de renda, condicions i qualitat de vida, número de fills, ordre dels fills, diferències d’edat.
Escola: Qualitat/quantitat de recursos psicopedagògics.
Barri: Característiques.

Aquests factors agreugen el retard quan hi ha causes biogenètiques:

Família: Nivell educatiu dels pares, estil educatiu, nivell d’estrès en l’ambient, recursos emocionals de la família.
Interaccions personals: Maltractaments, càstigs, abusos, privació, abandonament, negligència.

No hi ha homogeneïtat.
Les diferències més grans: degudes a factors exògens (programa d’estimulació primerenca, estil educatiu dels pares).
La potència de la intervenció és inversament proporcional al temps que el subjecte s’està comportant d’aquesta manera (o l’entorn).

Nivell cognitiu baix: CI.
Dèficit en la capacitat per a aprendre.
Dificultats en la quantitat d’informació que es pot processar.
Dificultats per persistir i poder solucionar problemes.
Dificultats per emprar diverses estratègies per solucionar problemes.
Dèficit en metacognició i memòria (nivell d'execució).
Dèficit d’atenció:
- Per dirigir-la: dificultat per centrar-se en la tasca.
- Per mantíndre-la: dificultat per continuar parant atenció en una tasca d’atenció sostinguda.
- Per parar atenció selectiva: reconèixer senyals, direccions, tasques per a una nova activitat.
Dèficit de generalització de l'escola a altres contextos.

Articulació: Tamany de la llengua, musculatura facial, alteracions d’òrgans fonatoris.
Retard evolutiu del ritme al qual s’adquireix el llenguatge.
Vocabulari limitat.
Gramatical: Ús d’un nombre limitat i més simple de construccions gramaticals.
Pragmàtica i comunicació no verbal: Massa proximitat a l’interlocutor, ús infreqüent de gestos o contacte ocular.

Grau d’acceptació / rebuig en el grup de referència.
Conseqüències del rebuig entre iguals: baixa autoestima, falta de motivació, dificultats acadèmiques, frustració.
Conductes desadaptatius: autolesions, agressions.
Conductes immadurs: plor fàcil, baixa tolerància a la frustració, realització de conductes socialment inadequades.

Temps que triga la família en dur a terme l’avaluació i la intervenció.
Tipus de reacció: positiu (acceptació i compromís) vs. Negatiu (rebuig familiar).
Ajudes del nexe familiar: intra-familiar i extra-familiar.

Intervenció: Suports gràfics, minimitzar estímuls, instruccions clares i concises, exigència amb possibilitats.