Guia Completa de Direcció Empresarial: Funcions, Habilitats i Estils

Direcció

Significa guiar l'empresa per aconseguir uns objectius proposats, a llarg o curt termini, de la forma més eficient, és a dir, amb el menor cost possible.

Eficàcia

Aconseguir el màxim i millor resultat amb el menor cost possible.

Nivells de Direcció

• Alt: Està integrada pel president i altres directius. S'encarrega de supervisar el funcionament de l'empresa a llarg termini i prendre decisions estratègiques.
• Intermèdia: Formada per directius de fàbrica o caps de divisions. S'ocupen de dur a terme i controlar les directrius de l'alta direcció.

Caps Intermedis

Són directius que estan relacionats directament amb els productes o amb els treballadors.

Funcions de la Direcció

• Planificar: S'han d'analitzar les previsions i polítiques de funcionament, fixar objectius (quin dia, hora, any). També es redacten programes.
• Organitzar: Estructurar les empreses, definir les estructures personals, els equips i les tasques que s'han de desenvolupar.
• Gestionar: Consisteix a detectar possibles errors o desviacions que es puguin produir i corregir-los.

Habilitats d'un Directiu

• Intel·ligència Emocional: El directiu ha de ser capaç de transmetre entusiasme per les tasques, empatitzar amb els treballadors i les seves circumstàncies. També ha de ser capaç de reconèixer la seva feina, fent que les persones se sentin participants i satisfetes.
• Confiança en un mateix: Personal i professional, i en la tasca que realitza.
• Delegar: Saber donar responsabilitats als treballadors o a altres persones, cosa que fomentarà la confiança i la motivació.
• Capacitat de Comunicació: Capacitat de transmetre la informació adequada sobre com treballar i realitzar les tasques perquè els treballadors les duguin a terme. També ha de tenir la capacitat d'escoltar, intentant fer entendre a l'altre que el que diu és interessant.
• Curiositat: Capacitat d'adaptació als canvis. Ser curiós, tenir ganes d'aprendre, buscar sortides i saber adaptar-se a les coses noves.

Estils de Direcció

• Autocràtic: El directiu decideix com fer la feina i assumeix tota la responsabilitat. És incapaç de delegar, s'encarrega de planificar-ho tot i distribuir la tasca a la seva manera. No té en compte les persones ni les circumstàncies personals. Posarà en marxa sistemes de gratificació, cosa que fomentarà la competitivitat i l'individualisme. D'aquesta manera, la productivitat serà bona, però no hi haurà implicació del treballador. Qualitat negativa i quantitat positiva.
• Laissez-faire (Deixar Fer): El directiu no cedeix, deixa fer els treballadors. Deixarà prendre les decisions als seus treballadors. El directiu no intervindrà ni tampoc repercutirà en les condicions. Si els treballadors no se senten motivats, és a dir, se sentiran desorientats. El resultat serà negatiu.
• Democràtic: La manera de treballar la decidirà l'equip. Si els resultats són positius, es recolzarà els treballadors i els motivarà. Si els resultats són negatius, no s'intentarà atacar, sinó que s'intentarà arreglar. La responsabilitat final serà del directiu.
• Paternalista: És una persona propera als treballadors, però sempre serà ell qui tindrà la raó. Els resultats no són dolents quantitativament i qualitativament els resultats seran bons.
• Burocràtic: És un estil rígid. Només és important que es compleixin les normes i les regles d'aquella empresa. És molt important que es respectin les jerarquies. Els treballadors se sentiran que no se'ls escolta. Qualitativament serà insuficient, quantitativament seran bons.
• Participatiu: Aquest estil és el que tindrà els millors resultats. No passen per sobre de ningú. Els resultats seran compartits per tots, crea un bon ambient de treball, estimula la creativitat, etc. Abans d'això, ha passat per conflictes, ja que tots han d'estar d'acord, fins i tot el directiu.

Teories de Lideratge: Teoria X i Y de McGregor

Les empreses i directius tendeixen a dirigir depenent dels seus treballadors:

• Teoria X (Autocràtic): Es basa en la desconfiança de les capacitats del treballador.
• Teoria Y (Participatiu): Si el directiu percep que els treballadors tenen totes les capacitats, serà el contrari que la Teoria X.

Segons com el líder vegi els treballadors, triarà un estil o un altre (X/Y). L'ideal seria coordinar els dos estils, aprofitant els aspectes positius de cadascun.