Guia Completa sobre Hemorràgies i Emergències Sanitàries

Hemorràgies:

Classificació de les Hemorràgies

• Interna: És la ruptura d'algun vaso sanguini en el interior del cos.
• Externa: És la hemorràgia produïda per la ruptura de vasos sanguinis a través de la pell o a través d'orificis naturals del cos, com el recte, la boca (vomitant - hematemesi) o tosi, uretra, nas, ull.
• Capil·lar: Més freqüent i la menys greu, ja que els capil·lars sanguinis són els vasos més abundants i que menys pressió de sang tenen.
• Venosa: La sang surt de forma contínua però sense força.
• Arterial: És la més greu si no es tracta a temps, amb alguna arteria lesionada i la sang surt en forma de xorro intermitent.

Classificació segons la Pèrdua de Sang

• Leu: Pèrdua de sang < 20%.
• Moderada: 20-40%.
• Grave: > 40%.

Actuació en Cas d'Hemorràgia

Actuació Interna

• Asegurar la permeabilitat de les vies aèries.
• Valoració de la respiració i circulació.
• Tranquilitzar al pacient.
• Prevenir o tractar el xoc hemorràgic.
• Trasllat urgent a un centre sanitari, en posició antixoc (acostado amb els peus lleugerament elevats), vigilant les constants vitals.
• Evitar la pèrdua de calor en la víctima.

Actuació Externa

• Aplicació de pressió directa sobre la ferida mitjançant un apósit net (paño net, una gasa gran) o amb la palma de la mà, per constreure els vasos sanguinis de la zona i contribuir a reduir l'aportament de sang, formant coàguls.
• Levantament de l'extremitat lesionada per sobre del cor per tal que la força de gravetat ajudi a reduir la pressió sanguínia i la hemorràgia.
• Si no cedeix, aplicar pressió externa sobre uns punts determinats per col·lapsar l'artèria principal proximalment i així aconseguir disminuir el sagnat.

Cop de Calor

Definim un cop de calor com una alteració de la salut produïda a causa d'un excés en la temperatura ambiental o corporal, augmentant la mortalitat, especialment en la gent gran i les persones que tenen patologies.

Defenses del Cos

• Vasodilatació perifèrica: Els vasos més propers a la pell reben aquest augment de temperatura i el distribueixen per la resta de l'organisme, evitant que la calor es concentri.
• Sudoració: S'encarrega de refredar la nostra pell; si es prellonga, provoca pèrdua de líquids i comporta trastorns de diferents graus.

Alteracions per Calor

• 1. Rampes: Pèrdua de grans quantitats de sals minerals, cosa que altera la capacitat de recuperació dels nostres músculs quan fem exercici, provocant contractures doloroses.
• 2. Edemes pel Calor: Augment de la temperatura corporal a la pell, degut a l'oclusió dels porus i glàndules sudorípares; pell vermella, erupcions i dolor.
• 3. Esgotament per Calor: Errada del sistema circulatori degut a la pèrdua de grans quantitats de fluids. Els vasos sanguinis es dilaten i el flux sanguini es redueix considerablement, donant lloc a l'augment de la viscositat de la sang (fatiga, vòmits).
• 4. Síncope per Calor: Prolongació d'estona al sol, aixecar-se de sobte, combinat amb deshidratació i disminució de la tensió arterial.
• 5. Deshidratació: Pèrdua més líquid del que s'adquireix, perillós en nens i grans.
• 6. Insolació: Exercici molt intens en un ambient calorós o per una exposició prolongada al sol.
• 7. Cop de Calor: Insolació prolongada o alteracions brusques de la temperatura. En aquest trastorn es produeix una elevació incontrolada de la temperatura degut a una errada dels mecanismes termoreguladors; si no es tracta ràpidament, pot provocar error multiorganic i la mort.
• 8. Irritacions de la Pell: Aparició de petites vesícules o fissures, com a conseqüència de situacions de suor prolongada i excessiva exposició al sol.

Símptomes del Cop de Calor

• Sudoració profusa.
• Fatiga.
• Sed.
• Enrampades musculars.
• Mal de cap.
• Desvaniments i marejos.
• Debilitat.
• Nàusees i vòmits.
• Pell humida i freda.
• Orina tèrbola.
• Febre.
• Bateg del cor ràpid.

Prevenció i Pautes

És important detectar ràpidament el síndrome (febre alta i alteració neurològica) per refredar al pacient. Trasllat a un centre hospitalari, reducció a 38-39º, lloc fresc, compreses fredes, aigua freda o tèbia, però amb cura. Evitar exposició al sol i exercici en hores centrals, protegir del sol, bona hidratació, no esperar a tenir set, solucions isotòniques, no alcohol, roba lleugera i colors clars, no abrigar els nens, ventilar les vivendes.

Cremades

1r Grau

Les menys danyines, és l'enrogiment de l'epidermis (la capa externa de la pell), en 2-3 dies se'n van, no es poden tocar, demacada una mica la pell, amb crema i poden sortir pigues.

2n Grau

• Superficials: Afecten la primera capa superficial de les tres de l'epidermis. La pell es torna rosada i crea una espècie de bombolla plena de líquid sinovial, pot deixar senyal, sensible i es torna blanca al tacte i es cura sola; si és més del 30% és greu.
• Profundes: Afecten els altres 2/3 de les capes; la pell en comptes de rosada és pàl·lida, la bombolla en aquest cas es nota pastosa davant la pressió, no emblanqueix, està anestesiada davant els punxades o pressions, es cura en 35 dies i deixa marca.

3r Grau

Les més profundes i greus que podem trobar. En aquest tipus de cremades, la pell desapareix, el coagul interior de sang es torna negra i fins i tot pot requerir trasplantament de pell.

Actuació davant Cremades

• Eliminar la causa.
• Refrigerar amb aigua.
• Cobrir o tapar la zona lesionada.
• Evacuar el ferit a un centre mèdic.

Accidents

Hidrocucció

Reducció de les funcions vitals o redistribució sanguínia (que comporta baixada o pèrdua del nivell de consciència) com a conseqüència d'un canvi de temperatura sobtat. Tall de digestió = redistribució del volum de sang, una bona part de la qual estava al tub digestiu fent el procés de digestió i que es requereix a d'altres zones del cos, per exemple, com a conseqüència de l'exercici es requereix a les extremitats, provocant alteracions o pèrdua de la consciència. Si passa a l'aigua, risc d'ofegament.

Asfixia

Per bloqueig de la glotis (blava) = entrada sobtada d'aigua freda inesperada, pot provocar asma reflex, rigidesa de la glotis, tancament, l'aire no pot entrar als pulmons i produeix asfixia.

Actuació davant Asfixia

• Activar serveis de rescat i emergència.
• Intentar treure la víctima, sempre sense perill per nosaltres.
• Obrir la via aèria, comprovar respiració i iniciar respiració artificial, pot fer-se dintre.
• Massatge cardíac no a l'aigua, sinó fora.
• Fora, realitzar exploració primària i si es confirma aturada cardiorespiratòria, iniciar maniobres de SVB.

Prevenció

• Nedar sempre acompanyat i que ens vigilin, i no sobrevalorar les pròpies possibilitats.
• Vigilar la fondària si ens tirem de cap.
• Evitar fer exercici brusca dins l'aigua després de salts forts, o asseguts molt al sol.
• Prendre dutxa abans del bany i fer una entrada progressiva.
• No dependre mai del flotador, fer servir acompanyat i tocar fons.
• Vigilar els nens petits.
• Que el SOS ens vegi i vetlli per nosaltres.

Congelació

És una situació en la qual els teixits de les extremitats es congelan a causa de temperatures baixes.

Factors de Risc

• El vent.
• Alcohol i tabac.
• Malaltia circulatòria.
• Humitat.

Tipus de Congelació

• Lleus: No afecten al teixit subjacents (Símptomes: formigueig, pell vermella, pal·lidesa, cremor i dolor en descongelació).
• Greus: De 3 ampollas o 4 grau, congelació profunda i de músculs, tendons i ossos (símptomes: insensibilitat, pell dura, blanca, teixits negres i morts, gangrena color blau al descongelar).

Actuació davant Congelació

• Moure l'objecte calent abans de recalentar.
• Calentar amb les mans, ficant-les a les aixelles de la víctima, no fregar la zona afectada.
• En aigua per sota de 40º i treure amb cura i cobrir amb vendes.
• Elevar extremitats i sostenir-les per reduir la inflamació, i ajuda mèdica.

Hipotèrmia

Es produeix quan la temperatura corporal és perillosament baixa, per sota dels 35 ºC.

Causes

• Estar a l'aire lliure a l'hivern sense protegir-se.
• Immersió en aigües fredes, ja que el cos es refreda 30 vegades més ràpid que en aire sec.
• Usar roba humida quan hi ha molt vent.
• Vendaval d'aire fred.
• Fer esforços extenuants o no ingerir aliments o begudes necessàries en climes freds.

Classificació de la Hipotèrmia

• 1. Lleu (grau I): entre 35 i 32º.
• 2. Greu (grau II): entre 32 i 28º.
• 3. Severa: per sota de 28º.
• Grau III: entre 28 i 24°.
• Grau IV: entre 24 i 15°.
• Grau V: per sota de 15°.

Símptomes de la Hipotèrmia

• Sensació de fred.
• Pell entumida.
• Temblor.
• Torpeza mental.
• Disminució del rendiment muscular.
• Disminució de funcions orgàniques.
• Si evoluciona, inconsciència i coma.
• Puls baix.
• Respiració apensa.

Pautes davant la Hipotèrmia

• Aviseu emergències; si està inconscient, examinar vies respiratòries, respiració i circulació, i boca a boca i RCP.
• Portar la persona a un lloc amb temperatura ambient i cobrir amb mantes calentes.
• Un cop dintre, treure roba humida i posar roba seca.
• Calentar poc a poc la persona, fent servir el cos propi i estar amb la persona fins a l'ajuda mèdica.

Electrocució

Es denomina electrocució a la mort real o aparent produïda per una descàrrega elèctrica.

Classificació de l'Electrocució

• Per sentit dels electrons (continu, alterna).
• Per la tensió (baixa 400v, alta +400v).
• Període monofàsica, trifàsica o polifàsica.

Causes de l'Electrocució

• Capacitat física inadequada i fisiològica inadequada.
• Estrès mental, psíquic i físic.
• Falta de coneixements.
• Falta d'habilitat.

Símptomes immediats de l'Electrocució

• Asfixia.
• Fibril·lació ventricular.
• Crema, lesions secundàries a conseqüència del xoc elèctric, com caigudes d'altura, cops (depèn de la descàrrega).

Símptomes no immediats

• Manifestacions renals.
• Trastorns cardiovasculars.
• Nerviosos, sensorials, oculars i auditius.

Actuació davant Electrocució

• Eliminar contacte amb la corrent, tallar subestació i corrent, utilitzant guants, aïllar-se del terra, pertorba de salvament, prevenir caiguda, separar la víctima, i reanimació immediata, respiració artificial i massatge cardíac.

Agressions per Corrosius i Càustics

Produeixen cremades directes amb teixits (àcids).

Causes

• El vessament de contenidors, generalment inadequats.
• La transferència del seu envàs original a un altre inadequat.
• Dilució inadequada.
• Ús inadequat de productes.
• Atacs amb àcids.

Classificació de les Agressions

• 1. Inorgànics + corrosius (àcids).
• 2. Àcids orgànics.
• 3. Àlcalis, hidroxid, oxid.
• 4. Altres (asfalt, combustible, hidrocarburs).

Símptomes de les Agressions

• Per dolor i edema en llavis, boca, orofaringe, dolor retroesternal, vòmits, epigastràlgia, inhalació, tos, estridor i disnea, pell necrosi.

Pautes davant Agressions

• Tranquilitzar l'afectat.
• Procedir al rentat generós de la pell amb aigua en abundància (duxa durant 20-30 minuts). Hem de tenir especial cura amb les esquitxades que poden assolir-nos.
• Durant la dutxa, s'ha de procedir a retirar tots els objectes que estiguin en contacte directe amb la pell: ulleres, roba, sabates.
• Cobrir la zona cremada amb draps nets.
• Traslladar l'afectat a l'hospital.

Intoxicacions Generals

És la reacció de l'organisme a l'entrada de qualsevol substància que pot causar diferents tipus de lesions o malalties.

Causes de les Intoxicacions

• Dosis excessives de medicaments o drogues.
• Almacenament inapropiat de medicaments i verins.
• Utilització inadequada d'insecticides, plaguicides, cosmètics, derivats del petroli, pintures o solucions per a neteja.
• Per inhalació de gasos tòxics.

Classificació de les Intoxicacions

• 1. Segons temps d'aparició de símptomes.
• 2. Origen (endogen = interior, exogen = exterior).

Símptomes de les Intoxicacions

• Canvis en l'estat de consciència: deliri, convulsions, inconsciencia.
• Dificultat per respirar.
• Vòmit o diarrea.
• Cremades al voltant de la boca, dolor d'estómac.

Actuació davant Intoxicacions

• Respiració: Fora agent causal, obrir finestres, treure roba, no encendre llum, hospital.
• Pell: Sota aigua abundant, pell en contacte amb roba, treure roba, com cremades, vies respiratòries lliures.
• Digestiva: Vòmit només si alcohol o aliments, controlar respiració; si no respira, massatge, mostra de vòmit, hospital.
• Circulació: Hospital.
• Ulls: Separar parpats i netejar durant 20 minuts, cobrir amb gasos, hospital.

Picadures

Petites ferides punxants per insectes artròpodes, injecten substàncies tòxiques.

Classificació i Símptomes de les Picadures

• Picadures d'abella, vespa i formiga: Dolor, inflamació, enrogiment, dolor de cap, malestar, ansietat, dificultat per respirar, mal d'estómac. Tranquilitzar, reposar, retirar agulló, aplicar fred, antihistamínic.
• Picadures de aranya: Reacció local, calambres, paràlisi i dificultat respiratòria.
• Picadures de garrapata: S'adhereixen fortament a la pell. Transmeten microorganismes causants de diverses malalties.

Actuació davant Picadures

• Taponar orifici amb oli, retirar-lo amb un com si sagnés després, netejar bé, ni calor, hospital si no surt.
• Picadures de mosca, tàbano, animals marins: calambres, diarrea, febre, dolor, sudoració, nàusees, debilitat, paràlisi. Retirar tentacle o punxó, netejar amb aigua salada, aigua calenta amb vinagre, ajuda mèdica.

Mordedures

Ferides per dents d'animals o humans.

Classificació de les Mordedures

• Gossos, gats i altres animals: Causen dolor i inflamació al lloc de la mordedura, en ocasions arriben a sagnar. Netejar, no tancar, cobrir amb gasos, hospital i vacunació, localitzar l'animal agressor per analitzar.

Hipobàrics

Efecte causat en l'organisme per guanyar altitud ràpidament, 3.500m o descens ràpidament.

Símptomes

• Dolor de cap.
• Nàusees.
• Pèrdua d'apetit.
• Insomni.

Prevenció davant Hipobàrics

• Aclimatar-se, hidratar-se, descendir ràpidament, aspirina, aportació d'oxigen, càmera hiperbàrica.

Edema Pulmonar de Altura

La hipòxia greu fa que les arterioles pulmonars entrin en vasoconstricció i fer fluir una major quantitat de sang a través de cada vegada menor de vasos, que encara no han entrat en constricció. La pressió capil·lar en aquesta part és elevada i dóna lloc a l'edema; amb oxigen, invertim el procés.

Hemorràgia Retiniana

Proxima a la zona de visió, la qual provoca defectes visuals, que poden ser importants. Si s'observa això, descendir per sota de 3000m per efecte curatiu, no ascendir durant 2 mesos següents.

Hiperbàrics

Augment de pressió ambiental sobre el cos humà, en el medi aquàtic és durant els primers 10 m, doblant la pressió.

Accident de Descompressió

Relacionat amb el nitrogen dissolt al cos, l'oxigen per al metabolisme i el nitrogen roman al nostre organisme fins a ser recollit en l'intercanvi pulmonar. La pressió parcial del nitrogen, igual que la de l'oxigen, estarà augmentada en l'aire de les bombones, ja que està comprimit, i per tant, més solubilitat del nitrogen en els teixits. Al pujar a la superfície, si es realitza lentament, la pressió també baixa i el nitrogen abandona els teixits, fent desaturació, però si no es fa així, el teixit i la sang contendran molècules de nitrogen que no s'han pogut alliberar, sobresaturació, i formaran bombolles grans en sang i teixits, i pot produir símptomes i lesions.

• Mantenir el cubit supí, retirar roba humida i trajes que oprimeixen, controlar estat i constants, respirar oxigen, tenir preparada càmera hiperbàrica.

Asfixia

Interrupció del pas de l'aire.

Causes de l'Asfixia

• Aspiració de gasos, drogues, electrocució.

Símptomes de l'Asfixia

• Puls accelerat.
• Sudoració.
• Hipertensió.
• Color blau de la pell.
• Parada cardíaca.

Actuació davant Asfixia

• Animar al pacient a que tosi.
• Retirar qualsevol cos estrany que obstrueixi les vies respiratòries.
• Inclinar el cap de la víctima cap enrere per evitar que la llengua obstrueixi la laringe.
• Respiració boca a boca.
• Obturar els orificis nasals, aplicar la boca a la de la víctima i bufar fins a veure omplir el tòrax.

Heimlich:

Consisteix en l'aplicació sobtada d'una pressió sobre l'abdomen. L'augment de pressió abdominal comprimeix el diafragma, aquest als pulmons, que expulsen l'aire a alta velocitat i pressió, desobstruint les vies respiratòries.

Pèrdua de Consciència

Causes de la Pèrdua de Consciència

• Traumatismes mecànics en el sistema nerviós central (SNC).
• Falta de reg sanguini al cervell.
• Intoxicacions agudes.
• Falts del propi sistema nerviós central.
• Impressions fortes.

Classificació de la Pèrdua de Consciència

• Lipotímia (disminució de pressió al cervell, caiguda de la llengua): pell pàl·lida, es desmaia, tombar la persona, cames altes, afluixar roba, aire, constants.
• Síncope: parada del cor de cop i torna 5-20 seg, enfermetat cardíaca, pal·lidesa, sudoració, pell freda, mantenir permeables les vies aèries i assegurar-se que respira i té pols.
• Shock i col·lapse: Disminució de l'aportament de sang als teixits, problemes cardíacs, hemorràgia, medicaments, ansietat, dolor toràcic, pell pàl·lida, freda, pèrdua de consciència, respiració coneixement, pols ràpid; evitar que es mogui, controlar signes vitals, tranquil·litzar, evacuar, afluixar.
• Coma: Estat sever de pèrdua de consciència prolongada.

Causes del Coma

• Cerebral (apoplexia, trauma cranial, meningitis, epilepsia).
• Metabòlic (hipo i hiperglucèmia, etc.).
• Hormonals, intoxicacions, medicaments.

Símptomes del Coma

• Falta de reacció al dolor, so, tocar, vista.
• Moviment com espasmes, temblors.
• Ulls oberts, respiració irregular.

Actuació davant el Coma

• Permeabilitat, afluixar, iniciar RCP, evitar pèrdua de calor.

Tipus d'Afectació al SNC

Afectació neurològica, no està causada per cap malaltia o retard mental, ja que és una malaltia crònica, encara que pot ser produïda per una anormalitat en el cervell, desequilibri de les substàncies químiques que transmeten els neurotransmissors.

Fases de l'Afectació

• 1. D'aura: Prèvia, canvis de personalitat, irritabilitat, sensibilitat.
• 2. Tònica: Contracció de tots els músculs, 30 seg, amb amnèsia, treient tot l'aire.
• 3. Fase tònica-clònica: Moviments del cos, extremitats, bruscos i repetitius, amb escuma, inconscient.
• 4. Poscrítica: Recuperació de la consciència amb amnèsia, dolor, cefalea, esgotament.

Actuació davant Convulsions

• Voltejar la persona de costat per evitar que s'asfixiï amb vòmit o algun fluid.
• Protegir i esmorteir el cap de la persona.
• Afluixar qualsevol peça de roba atapeïda que tingui al voltant del coll.
• Mantenir obertes les vies respiratòries de la persona.
• No intentar evitar moviments, ni re a la boca.
• Retirar objectes propers i més perillosos.
• Prendre nota de la durada de la convulsió i símptomes.
• Estar amb la persona fins acabar les convulsions i avisar emergències.

Com controlar la Caiguda

Que caigui suaument, acompanyar-la i esmorteir cops, però si és massa gran, que no hi hagi objectes al terra, cantonades, zona controlada.

Farmaciola

Fixes:

Farmacioles de majors dimensions (casa, feina).

Mòbil:

Farmacioles de menors dimensions (viatge, colònies, gimnàs).

Composició de la Farmaciola

• Alcohol.
• Aigua oxigenada.
• Antiàcids.
• Cotó.
• Benes.
• Esparadrap.
• Gasas.
• Tiretes.
• Termòmetres.
• Apòsits.
• Pinces.
• Tisores.
• Telèfons d'emergència.

Ordenació de la Farmaciola

Tot ha d'estar perfectament ordenat i encapsulat per trobar-ho tot el més ràpid possible. Revisió periòdica, guardar prospectes.

Ubicació de la Farmaciola

Amb temperatura i humitat poc elevades i protegit de la llum. Cal que tingui una bona accessibilitat i que estigui ben visible a escoles i casa, fora de l'abast dels nens, però fàcil d'obrir.