Guia Completa de Lingüística: Conceptes Bàsics i Normativa

Conceptes Bàsics de Lingüística

En una situació comunicativa determinada, sempre hi ha necessàriament algú que parla en un lloc i en un temps determinats. Les coordenades bàsiques de l'acte de parla són: jo-ara-aquí. A continuació, es presenta el quadre d'espai:

Quadre d'Espai

Grau: Pròxim

• Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes
• Adverbi: aquí
• Pronom: això

Grau: Llunyà

• Demostratius: aquell, aquella, aquells, aquelles
• Adverbis: allà, allí
• Pronom: allò

Quadre de Temps

Adverbis:

• Abans: ahir, abans-d'ahir
• Ara: avui, enguany
• Després: demà, demà passat

Locucions Verbals:

• Abans -> Ara -> Després: a continuació de demà en 8

Sintagmes Nominals:

• Abans: el mes passat, dissabte passat
• Ara: aquest any
• Després: dijous vinent, el segle vinent

Fonètica: Oclusives i Fricatives

p, t, k, g (oclusives) s, z (fricatives) x, ix, g, j, tx, ig (fricatives)

• x [ ]: començament de mot, darrere consonant, darrere i, darrere la U dels diftongs decreixents.
• ix [ ]: darrere les vocals a, e, o, u
• g [ ]: davant e, i
• j [ ]: davant a, o, u, partícules -jecc i -ject, verb jeure i altres mots
• tx [ ]: començament de mot, entre vocals, fi de mot
• ig [ ]: Fi de mot (alternant amb j, g, tj, tg a l'interior de mot)

Bilingüisme i Llengües Minoritzades

El contacte entre llengües implica el bilingüisme, és a dir, l'ús alternat de dues (o més) llengües.

• Bilingüisme individual: 1 persona capaç de fer servir dues llengües.
• Bilingüisme social: mateix estat o ciutat on s'utilitzen dues llengües o més, la pròpia i les forasteres.
• Bilingüisme territorial: espai geogràfic dividit en dues o més zones clarament delimitades segons els idiomes.

La llengua minoritària és la que té pocs parlants, però és usada en tots els àmbits de la societat. La llengua minoritzada és la que es troba en una situació de desigualtat, tant en els usos públics com privats.

Les llengües minoritzades només tenen dos camins:

• Substitució lingüística: la llengua no és considerada de prou prestigi i entra en un procés que duu a la desaparició, els adults ja no la volen transmetre als joves.
• Normalització: depèn de la voluntat positiva dels qui la utilitzen, que ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixin que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.

Normativa Lingüística

• B- davant /l/ o /r/, darrere m, alternant amb p
• V- darrere n, alternant amb u, terminacions de l'imperfet
• M- davant m, p i b, excepte: enmig, tanmateix i mots començats per con-, en-, in-
• r: començament de mot, després de consonants, mots compostos
• rr: entre vocals.

Préstecs i Neologismes

Paraules que provenen d'altres llengües es diuen préstecs o manlleus. Dins els manlleus hi ha els neologismes, que són mots procedents d'un llenguatge especialitzat, o que s'han format per prefixació, sufixació, composició i abreujament. Es parla de barbarismes quan els manlleus són innecessaris perquè ja hi ha altres paraules genuïnes amb el mateix significat.

Un calc sintàctic o semàntic consisteix a adaptar estructures lingüístiques d'altres llengües en substitució de formes genuïnes.

Comunicació i Registres Lingüístics

La comunicació es pot establir per dos canals: oral i escrit. L'acte comunicatiu segueix els mateixos passos: l'emissor elabora un missatge a partir d'uns signes recollits en un codi i el transfereix mitjançant un canal a través del temps, al receptor.

Entre els registres formals hi ha l'estàndard, una varietat comuna d'una llengua acceptada i entesa per tots els seus usuaris; el registre literari i el cientificotècnic.

Entre els registres no formals hi ha el col·loquial (el de confiança), que comprèn tot el cabal lingüístic que fem servir en les activitats i les relacions personals de cada dia, i el vulgar (analfabets i insults).