Guia Completa de Recuperació i Principis de l'Entrenament Físic

Esport i educació física4,61 KB

Recuperació en l'Entrenament Físic

La recuperació és la fase d’absència d’estímul d’entrenament que permet la regeneració de la capacitat de treball i proporciona una millor disposició per a l’estímul següent.

Tipus de Recuperació

Segons el moment en què es produeix:

  • Immediata: Les pauses es fan entre les repeticions i les sèries d’exercici.
  • Pròxima: Es fan pauses entre les sessions d’entrenament.
  • Diferida: Després d’un període de sessions o temporada de treball.

Segons el grau de recuperació:

  • Completa: Es torna gairebé a l'estat inicial.
  • Incompleta: Es torna a començar el treball quan encara no s'està recuperat del tot.

Segons l'activitat realitzada:

  • Activa: Es realitzen alguns exercicis amb descens progressiu de la freqüència cardíaca (FC).
  • Passiva: Repòs total amb descens ràpid de la FC.

Temps de Recuperació Recomanats

  • Velocitat i força explosiva: 24h
  • Resistència aeròbica i força-resistència: 48/72h
  • Resistència anaeròbica: 72h
  • Flexibilitat: 7/10h

Càrrega d'Entrenament i Intensitat

El tipus d’activitat determina el perfil de càrrega, que és la relació entre volum i intensitat.

  • Intensitat mínima (Llindar): L'esforç mínim necessari per millorar en qualsevol part del cos.
  • Intensitat màxima (Límit de tolerància): L'esforç màxim abans de patir una lesió o ruptura.
  • Nivells màxims: Es poden determinar directament (tests/resultats) o indirectament (fórmules).

Fórmula de Karvonen

FC d’entrenament % = (FCM - FCR) * % + FCR

Nota: Utilitzar regles de tres en altres fórmules.

Síndrome General d'Adaptació (SGA) de Hans Selye

Quan hi ha un estímul que provoca entrenament o una resposta d’adaptació de l’organisme, es produeix en tres fases:

  1. Fase d’alarma: Es produeix fatiga i reacció als canvis en diferents sistemes orgànics, produïts per l’atac i el trencament de l’equilibri homeostàtic.
  2. Fase de resistència: L’organisme es recupera i supera l’equilibri inicial eficaçment.
  3. Fase d’esgotament: L’organisme es queda sense energia ni capacitat d’adaptació per l’augment successiu de l’estímul. Si s’allarga en el temps, pot afectar la salut.

Conceptes Clau en l'Entrenament

  • Equilibri Homeostàtic: Resposta del cos humà davant l’exercici físic.
  • Desgast: Produït per l'exercici, ens ajuda a arribar a la sobrecompensació.
  • Recuperació: És clau i inclou el repòs, l'alimentació, la fisioteràpia, etc.
  • Sobrecompensació: Després del desgast i la recuperació, millorem en el pròxim entrenament.
  • Esgotament: Descens del rendiment per les càrregues de l’exercici. Pot provocar malalties o lesions.
  • Volum: Quantitat o suma de tot l’exercici practicat.
  • Intensitat: Qualitat de l'exercici.

Principis Fonamentals de l'Entrenament

  • Principi de l’Individualitat: Cada persona ha de tenir el seu pla d’entrenament personalitzat.
  • Principi de l’Adaptació: L'organisme s'adapta als estímuls d'entrenament.
  • Principi de la Intensitat: La intensitat ha d’augmentar progressivament.
  • Principi de Progresió: Entrenar quan ens trobem en estat de sobrecompensació.
  • Principi de Continuitat: L'entrenament regular redueix la fatiga i afavoreix la progressió física.
  • Principi de Variació: El treball variat és essencial per obtenir resultats òptims.
  • Principi de Recuperació: L'objectiu del descans és preparar el cos per afrontar noves activitats físiques.

Llei del Llindar de Schultz

Cada persona té el seu llindar i el seu exercici s’ha d’adaptar a ell.

Objectiu Final i Planificació

L’objectiu és arribar a una edat avançada amb capacitat de realitzar esforços físics.

La planificació de l'entrenament ha de considerar les característiques individuals, els objectius, els mitjans disponibles, el calendari i els factors externs.

Descarregar

PDF Word HTML