Guia sobre Condicionament, Aprenentatge i Intel·ligència
Conceptes bàsics del condicionament
Reflexos incondicionats: reaccions automàtiques i innates de l'organisme davant del medi. Són automàtics i hereditaris, propis de cada espècie.
- Generalització: una resposta condicionada es fa extensiva a elements que tenen característiques similars a l'estímul condicionat (si el timbre sona una mica més greu o agut, l'animal reacciona de manera similar).
- Discriminació: capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original i els estímuls condicionats que s'hi assemblen.
Condicionament instrumental
Implica una acció sobre el medi; consisteix a anar provant el que hi ha i el que passa; en fer una acció i obtenir una recompensa; relaciona l'acció amb una resposta; s'aprèn que en moure la palanca s'aconsegueix menjar.
Tipus de condicionament instrumental
- Reforç positiu: provoca una conducta que s'obté a través d'un reforç positiu (premi).
- Càstig: presència de reforç negatiu, amb la finalitat d'evitar una conducta determinada.
- Omissió del reforç: retirar l'estímul positiu, amb l'objectiu de l'extinció de la resposta.
Programes de reforç
- Programes parcials de raó: el reforç s'administra després d'un nombre de respostes correctes.
- Programes parcials d'intervals: reforços relacionats amb el temps transcorregut.
Fases del procés d'aprenentatge
- Adquisició:
- Atenció: el subjecte es fixa en el model.
- Retenció: el subjecte recorda i memoritza allò que ha observat en el model.
- Execució:
- Reproducció: el subjecte reprodueix i executa la conducta observada.
- Motivació: importància que té el model.
Intel·ligència i models teòrics
La intel·ligència és la capacitat d'adaptació a noves situacions mitjançant recursos de la ment; capacitat per resoldre problemes a partir del raonament, l'associació d'elements i la creativitat; capacitat de fer servir un raonament lògic i de processar la informació.
Model d'intel·ligència de Sternberg
- Intel·ligència analítica: capacitat de la nostra ment per analitzar i avaluar, per resoldre problemes i per prendre decisions.
- Intel·ligència pràctica: capacitat per relacionar-nos amb l'entorn.
- Intel·ligència creativa: capacitat per formular noves propostes.
Intel·ligències múltiples de Gardner
Defineix la intel·ligència com un potencial biològic i psicològic per processar informació que es pot activar en un marc cultural per resoldre problemes o crear productes que tenen valor per a una cultura:
- Intel·ligència logicomatemàtica: habilitat per utilitzar el raonament i els nombres.
- Intel·ligència lingüística: habilitat per entendre i utilitzar les paraules i domini del llenguatge oral i escrit.