Guia dels principals biomes i ecosistemes del planeta
Boscos caducifolis
Biomes constituïts per grans arbres que es ramifiquen a partir d'una certa distància del terra, a 2 o 3 metres com a mínim. Presenten un sotabosc reduït, amb un estrat herbaci discret o, com a màxim, amb alguns arbustos esparsos.
Entorn geològic
Els boscos caducifolis es localitzen en zones de clima temperat i plujós, sense extrems de fred ni calor i sense pertorbacions catastròfiques com huracans o sequeres greus. El sòl és ric en nutrients, de color bru o grisenc, a causa de l'humus acumulat.
Éssers vius
Hi trobem arbres com faigs, roures, castanyers, avellaners o bedolls, amb poc sotabosc. La vida animal és abundant, amb xarxes tròfiques i multitud de nínxols ecològics diferents. Hi habiten insectes, amfibis, herbívors i depredadors.
Intervenció humana
La tala no sostenible d'arbres és una pràctica molt comuna per aconseguir terrenys de conreu, pastures i per a la construcció.
Les selves
Biomes humits molt exuberants i diversos, de vegetació gairebé impenetrable, on es localitza la màxima biodiversitat dins els ecosistemes terrestres.
Entorn geològic
Es classifiquen segons el clima:
- Selva plujosa: amb un clima molt humit i xafogós.
- Bosc nebulós: amb núvols i boira gairebé permanents.
- Bosc monsònic: amb una estació seca relativament prolongada i una estació plujosa molt humida.
- Selva temperada: plujosa però no especialment càlida.
Els sòls són pobres, ja que la densa vegetació fa que la major part dels nutrients formin part dels éssers vius.
Éssers vius
Les plantes tenen fulles perennes i grosses, com palmeres i falgueres, i plantes enfiladisses com les lianes. Hi ha una gran diversitat d'insectes, rèptils, ocells i mamífers.
Intervenció humana
Tradicionalment habitades per pobles nòmades o seminòmades que extreuen els recursos necessaris sense malmetre l'entorn. Actualment, pateixen tales massives d'arbres.
La sabana
Bioma tropical caracteritzat per la presència d'herbes altes (gramínies) amb arbres o arbustos dispersos. És una zona de transició entre la selva i el desert.
Entorn geològic
Té una estació seca i una temperatura sempre càlida, sense hivern tèrmic. Els sòls tenen poca capacitat de retenció d'aigua i són relativament pobres en nutrients.
Éssers vius
La vegetació és principalment herbàcia, amb pocs arbres i arbustos, com a conseqüència de la rigorositat de l'estació seca i dels focs periòdics. Hi habiten grans herbívors i grans carnívors.
Intervenció humana
Poblacions que viuen de la caça, la pesca, la recol·lecció, la ramaderia i l'agricultura.
El desert
Biomes caracteritzats per la seva extrema aridesa, la manca de precipitacions i les grans fluctuacions tèrmiques entre el dia i la nit, i entre l'estiu i l'hivern.
Entorn geològic
- Deserts càlids i temperats: situats entre els 20° i els 40° de latitud. Presenten temperatures extremes, una gran oscil·lació tèrmica diària (fins a 70 °C de diferència), poques precipitacions i vegetació pobra.
- Deserts freds: tenen hiverns molt freds amb intenses nevades. L'erosió del sòl és intensa.
Éssers vius
La vegetació consisteix en herbes, matolls i cactus, depenent de la disponibilitat d'aigua. Els oasis són punts de gran biodiversitat. La fauna inclou rèptils, amfibis i mamífers adaptats per reduir la pèrdua d'aigua per transpiració.
Intervenció humana
La presència humana és escassa. Hi ha poblacions nòmades que busquen pastures per als seus ramats, excepte aquelles que viuen de manera sedentària als oasis.
La praderia o estepa
Bioma continental dominat per grans extensions d'herba.
Entorn geològic
Té estius plujosos i hiverns molt freds. El sòl és ric en humus.
Éssers vius
La vegetació dominant són les plantes herbàcies (gramínies), amb arbres i arbustos escassos. La fauna inclou insectes, rèptils, ocells, petits mamífers excavadors i depredadors.
Intervenció humana
A causa de les explotacions humanes, tres quartes parts de les praderies del món s'han convertit en camps de conreu, i la resta es destina a la ramaderia.
La taigà o bosc boreal
Bioma continental molt fred format per boscos de coníferes com pins i avets. Acostuma a estar en contacte amb la praderia en latituds més boreals i, per tant, més fredes.
Entorn geològic
El clima és humit i fred, amb grans nevades a l'hivern. Les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls, que no es descongelen fins a finals de primavera.
Éssers vius
La flora està dominada per coníferes, arbustos, herbes llenyoses, molses i líquens. La fauna inclou grans herbívors, carnívors, rèptils, ocells boscans i petits mamífers.
Intervenció humana
El clima dificulta les activitats agrícoles. Les poques persones que hi viuen basen les seves activitats en l'explotació forestal i la cacera.
La tundra i el domini antàrtic
La tundra
Bioma extremadament fred, format per zones pròximes al pol nord, que són cobertes de neu diversos mesos de l'any.
El domini antàrtic
Sòl sempre cobert de neu del continent antàrtic, al voltant del pol sud, on no hi ha població humana autòctona.
Entorn geològic
Les temperatures són extremadament baixes a l'hivern i més tèbies a l'estiu, quan el sol no es pon. Les precipitacions són escasses. Sempre hi ha gel sota la capa superficial del sòl, anomenat permagel (o permafrost).
Éssers vius
La coberta vegetal de la tundra està formada per molses i líquens. Els ocells són els animals més representatius, tot i que també hi ha mamífers.
Intervenció humana
Hi ha diversos pobles que s'hi han adaptat i que viuen de la cacera i de la pesca.
Els biomes mediterranis
Biomes caracteritzats per la sequera estival, els hiverns benignes i la proximitat al mar. El fred no és mai gaire intens, ni la secada és prou marcada com per produir problemes seriosos a les comunitats vegetals i animals.
Entorn geològic
És una transició entre el clima temperat típic dels boscos caducifolis i el tropical sec. Es caracteritza per:
- La sequera estival, que coincideix amb l'època calorosa.
- La gran variabilitat interanual de les precipitacions.
- Estius calorosos i hiverns frescos o moderadament freds.
Éssers vius
Hi ha comunitats vegetals llenyoses i gramínies. Els arbustos i arbres són petits però amb arrels llargues i ramificades per arribar a l'aigua. La biodiversitat animal és molt alta, amb molts invertebrats i vertebrats.
Intervenció humana
S'hi han desenvolupat cultures molt diverses amb característiques comunes. Són biomes modificats per l'activitat agrícola i ramadera des de molt antic, amb tales de boscos i incendis periòdics.
Mars i oceans
Biomes que es caracteritzen pel medi on viuen els diferents organismes: l'aigua salada. Les condicions són estables, amb poques oscil·lacions tèrmiques.
Classificació
Segons la distància de la costa:
- Regió litoral: propera a la costa.
- Regió pelàgica: inclou la resta.
Verticalment:
- Zona fòtica: fins a 200 metres de profunditat.
- Zona afòtica: per sota dels 200 metres.
Éssers vius
A la zona fòtica hi viuen organismes fotosintètics, com plantes i algues. Al llit de l'oceà hi viuen animals. A la massa aquosa hi trobem peixos i alguns mamífers. El plàncton és l'aliment de molts organismes.
Aigües continentals
Formades per aigua dolça, que pot tenir diferents proporcions de sals dissoltes, però en quantitats més petites que les aigües marines.
Rius
Els factors importants són el corrent de l'aigua, el cabal i el pendent. Es divideixen en 3 zones:
- Tram alt: pendent pronunciat, on l'aigua és molt oxigenada.
- Tram mitjà: pendent menys pronunciat, l'aigua no flueix tan de pressa i no està tan oxigenada.
- Tram baix: flux lent de l'aigua, menys oxigenada i força més tèrbola.
Llacs
La concentració d'oxigen és molt més baixa. Hi trobem plantes aquàtiques com els joncs i peixos com les truites. La intervenció humana es manifesta en la construcció de preses i canals.
El litoral
No és un bioma en si mateix, però s'hi desenvolupa una gran varietat d'ecosistemes. El litoral és la frontera entre la terra i el mar.
Entorn geològic
El seu estat depèn de les condicions de la terra ferma i del mar.
- Sòl rocós: relativament immòbil, on es poden fixar animals i plantes.
- Sòl sorrenc: més fàcilment movible per les fluctuacions de les aigües i per la força del vent.
Éssers vius
La fluctuació del nivell de les aigües condiciona els organismes que hi viuen, com crustacis i peixos costaners. S'hi desenvolupen comunitats animals i vegetals adaptades al tipus de sòl, a la salinitat i a la humitat.
Intervenció humana
La principal activitat humana és la pesca.
Coves i avencs
Ecosistemes molt especials pel que fa a la producció primària. La temperatura i el grau d'humitat, molt constants i estables, són adequats per a l'existència d'éssers vius com fongs, crustacis, insectes i aràcnids. La matèria orgànica que necessiten per alimentar-se prové de l'exterior de la cova.
L'alta muntanya
Aquest bioma es classifica segons l'altitud:
- Muntanya baixa (fins a 1.500 m): hi predominen els boscos, amb un sotabosc més o menys desenvolupat.
- Muntanya mitjana (entre 1.500 i 2.500 m): hi predominen les formacions arbustives, que van desapareixent amb l'alçada per deixar pas als prats.
- Muntanya alta (supera els 2.500 m): els prats deixen lloc a terres molt més ermes, ocupades per molses, líquens i alguns insectes.