Guia Essencial: Inversió i Finançament Empresarial

Test: Conceptes Clau d'Inversió

La inversió es caracteritza pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets de caixa.

Els fluxos nets de caixa són els cobraments menys els pagaments a conseqüència de la inversió.

La compra d’un programa informàtic és una inversió immaterial.

Els mètodes estàtics de selecció d’inversió consideren constant el valor del diner en el temps.

El payback d’una inversió és millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la durada de la inversió.

Si el VAN per a una inversió és positiu, vol dir que la inversió dóna beneficis.

Si la TIR d’una inversió dóna 7%, vol dir que el VAN per a una taxa d’actualització del 8% donarà negatiu i que el VAN per a una taxa d’actualització del 7% donarà 0.

Per a calcular la TIR, es troba el valor de la taxa d’actualització que iguala el desemborsament inicial amb la suma dels valors actualitzats dels fluxos de caixa. També es troba la taxa d’actualització que iguala el VAN a 0 i s’utilitza un procediment de prova-error quan el nombre de fluxos de caixa és superior a 2.

El Finançament a l'Empresa i les Seves Fonts

El Finançament

S’entén per font de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries. Els recursos financers es classifiquen segons tres criteris principals:

• Fonts de finançament a curt termini (CT): quan el termini de devolució és inferior a l’any.
• Fonts de finançament a llarg termini (LLT): quan el termini de devolució és superior a l’any.

Segons la procedència (externa o interna):

• Finançament intern: com ara els beneficis no distribuïts (reserves), les quotes d’amortització i les provisions.
• Finançament extern: com ara el capital social, els préstecs, els crèdits de funcionament de l’empresa, etc.

Segons la propietat (propis o aliens):

• Mitjans de finançament propis: com ara el capital i les reserves.
• Mitjans de finançament aliens: com ara préstecs, crèdits i emprèstits de tot tipus, ja sigui a curt o llarg termini.

A continuació, s'analitzen les fonts financeres amb més profunditat: recursos propis, aliens a llarg termini i a curt termini.

Recursos Propis o Finançament Propi

• Capital: Està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i, a més, per ampliacions successives de capital que es puguin produir.
• Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s’obtenen a partir del resultat al qual s’arriba com a conseqüència de l’acompliment de la seva activitat.
• Les amortitzacions estan formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de la producció. Els béns de l’immobilitzat perden valor per diferents motius: per l’ús propi que fa que es desgastin físicament o bé per la seva obsolescència tècnica i funcional, a causa dels canvis tecnològics que es produeixen.
• Les provisions són també una part del resultat de l’empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït o bé futures despeses, com per exemple pèrdues de valors mobiliaris, fons per a indemnitzacions, per pagar impostos, etc.

Recursos Aliens o a Llarg Termini

• Els préstecs a llarg termini (LLT): Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit, etc.).
• Els emprèstits: Són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès.
• El lísing o arrendament financer: És un sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen 3 agents econòmics: l’empresa client, que necessita un determinat bé; l’empresa que fabrica o té el bé; i l’empresa de lísing. La durada de l’operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica de l’element patrimonial en qüestió. L’import de les quotes de lísing incorpora l’amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla l’empresa arrendatària. Quan s’acaba el període de lloguer, es pot tornar el bé a l’empresa de lísing o bé comprar-lo segons el preu fixat en el contracte.
• El rènting: És una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting, l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis, com ara:
  • Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual.
  • Manteniment del bé.
  • Assegurança a tot risc.
  • Opcions en acabar el contracte (substituir els equips o renovar el contracte per un nou període a determinar).

Test T8: Preguntes Clau sobre Finançament

• Les fonts de finançament de l’empresa es corresponen amb els elements del patrimoni net i del passiu.
• El capital és una font de finançament pròpia i externa.
• Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa, són autofinançament intern i també s’anomenen autofinançament d’enriquiment.
• El lísing és un tipus d’arrendament financer, es pot aplicar sobre béns mobles i immobles, i en el lísing es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte.
• El crèdit comercial és el finançament que atorguen els proveïdors i acostuma a tenir cost zero.
• Les obligacions són una font de finançament extern a llarg termini.
• La compra de 200 accions d’Endesa en borsa per una família és una operació de mercat secundari amb valors del primer mercat.
• La diferència principal entre un crèdit i un préstec és que el crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la seva disposició i pot utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa.