Socorrisme aquàtic: víctimes passives i tècniques de vigilància

Víctima Passiva: Identificació i Rescat

Les víctimes passives poden ser persones actives que han quedat inconscients o que han patit un accident o una patologia sobtada a l’aigua.

Les podem trobar submergides o flotant cap avall a la superfície.

Són casos extremadament urgents i el temps per actuar és mínim, ja que si s'ha instaurat l’aturada respiratòria, tenim pocs minuts per evitar lesions cerebrals o la mort.

Causes d'Inconsciència a l'Aigua

Les causes més comunes d'inconsciència a l’aigua són:

1. Infarts i accidents cerebrovasculars (AVC).
2. Crisis convulsives: epilèpsia.
3. Traumatismes a la columna o al cap.
4. Hidrocució o tall de digestió.
5. Víctima activa que passa a ser passiva.

Al rescatar aquest tipus de víctimes, s'ha de tenir en compte la causa de l’accident, ja que si hi ha lesió de cap o de columna, hauríem d’utilitzar les tècniques específiques de la víctima traumàtica.

En cas de dubte, sempre hem de tractar una víctima inconscient com si fos traumàtica.

Control d'Usuaris de Risc en Entorns Aquàtics

Malgrat tots els usuaris han de ser igualment controlats, determinats grups de població estan més exposats a patir accidents en el medi aquàtic. Els següents grups han de ser especialment vigilats, ja que es consideren usuaris de risc:

• Extrems d'edat: Els infants i la gent gran solen patir accidents en aigües amb poca profunditat. Una caiguda pot suposar que no es puguin aixecar fàcilment.
• Extrems de pes: Persones molt obeses o extremadament primes poden tenir problemes de falta de força o habilitat.
• Usuaris intoxicats per drogues o alcohol: Estan exposats a accidents per alteració de l’equilibri, la percepció de la realitat, el perill i les facultats físiques.
• Usuaris amb flotadors: Poden generar un accident si s'escapen o es desinflen.
• Adolescents: Sobretot els homes, que per les seves característiques sociològiques i psicològiques, són propensos a les competicions i demostracions de valor.
• Discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials: Que a causa de les seves característiques poden precisar d’una atenció especial.

Tècniques de Vigilància Aquàtica

Introducció: El Factor RID en la Vigilància

A excepció dels ofegaments produïts en víctimes passives indetectables, tots els altres casos se solen produir per una sèrie de factors i accions inadequades recollits en les sigles: RID

• R: Reconeixement incorrecte dels signes universals d’ofegament.
• I: Intromissió de tasques secundàries que provoquen interferències en la vigilància.
• D: Distracció de la tasca de vigilància per causes alienes al servei.

Molts ofegaments s'haurien pogut evitar si: (R) el socorrista hagués reconegut els signes d’ofegament, si (I) no hagués interromput la vigilància per a dedicar-se a altres tasques secundàries i/o (D) no s'hagués distret.

Davant aquest fet, la vigilància ha de ser constant i dirigida a detectar situacions de risc perfectament definides, sent l’activitat prioritària del treball del socorrista aquàtic.

L'Escaneig: Tècnica Clau de Vigilància

La vigilància dels usuaris en una instal·lació aquàtica no es tracta d’una observació passiva de l’activitat en general. Localitzar una persona en perill requereix d’una tècnica específica denominada ESCANEIG, que consisteix a observar ràpidament cada un dels usuaris a la recerca dels patrons de comportament explicats anteriorment.

Mentre escanejem, utilitzem la visió perifèrica que enfoca les cantonades del nostre camp de visió i on es poden detectar fàcilment els moviments dels usuaris. En cas de detectar qualsevol situació anòmala, utilitzarem la visió frontal per a enfocar aquesta zona concreta, aturant l'escaneig. Si no detectem cap situació de risc, continuarem amb l’escaneig.

Durant l’escaneig tindrem en compte:

• Vigilar la totalitat de la nostra àrea de responsabilitat de forma sistemàtica.
• Les aglomeracions i grups d’usuaris en un punt concret poden indicar que s'ha produït un accident o situació anormal.
• Evitar l'ús continuat de prismàtics, ja que redueix el camp de visió, potencia només la visió frontal i impedeix controlar amb regularitat la totalitat de la zona de responsabilitat.

Tipus de Vigilància: Estàtica i Dinàmica

Vigilància Estàtica

Es realitza des de llocs elevats per damunt de la làmina d’aigua, en cadires de vigilància que se situen al centre de la zona de responsabilitat i el més a prop possible de l'aigua. Permet un millor control sobre la zona i una excel·lent visibilitat en instal·lacions massificades, tot i que allunya el socorrista del contacte proper amb l'usuari. Aquesta tècnica és molt pràctica en zones de responsabilitat de petita o mitjana dimensió.

Vigilància Dinàmica

Consisteix a caminar per la zona de responsabilitat el més a prop possible de la làmina d'aigua. Fomenta el contacte amb els usuaris i permet reforçar constantment la seguretat, tot i que perdem superfície de control.

Aquests dos sistemes de vigilància són possibles en una instal·lació. És important que el socorrista pugui triar un o l'altre segons les circumstàncies del servei. És recomanable la combinació dels dos en instal·lacions de grans dimensions.