Quina diferència hi ha entre motivació intrínseca i extrínseca?

La motivació intrínseca prové de la persona mateixa, mentre que l'extrínseca prové de l'entorn. Entre les extrínseques s'inclouen la cerca d'èxit, la necessitat d'associació, la percepció estètica i la compensació personal.

Quins són els tres estils generals d'ensenyament?

Són els estils tradicionals, basats en la instrucció directa; els estils actius, basats en l'aprenentatge per descobriment i la resolució de problemes; i els estils mixtos, que combinen directivitat i autonomia.

Quines fases té la planificació de l'entrenament?

Les fases són definir objectius, seleccionar continguts, programar sessions i avaluar i corregir errors.

Guia metodològica per a l'ensenyament de l'activitat física i l'esport

Resum

Guia ràpida sobre els recursos metodològics clau per ensenyar activitat física i esport. Repassa la motivació (intrínseca i extrínseca), els estils i mètodes d'ensenyament, les etapes evolutives de l'entrenament i la planificació i control de les sessions. Inclou també pautes bàsiques de preparació biològica: descans, nutrició i hidratació.

Punts clau

La motivació és l'impuls que porta a realitzar activitats físiques o cognitives, i es divideix en intrínseca (provinent de la persona) i extrínseca (provinent de l'entorn).
Entre els mètodes d'ensenyament específics hi ha el comandament directe, l'assignació de tasques i la lliure elecció, cadascun amb més o menys control del tècnic i iniciativa de l'alumne.
La planificació organitza l'entrenament en el temps segons un objectiu principal, amb cicles anuals, mensuals (mesocicles) i setmanals (microcicles).
Cada sessió es divideix en part inicial (informació i escalfament), part central (desenvolupament dels continguts) i part final (tornada a la calma i valoració).
A la infància no es pot treballar la força per manca de desenvolupament muscular, però és un moment clau per aprendre esquemes motors bàsics.
Es recomana dormir almenys 7 hores diàries i beure aigua 2 hores abans de l'activitat, hidratant-se cada 20 minuts durant l'exercici.

Posa't a prova

Aquí tens un resum en forma de guia ràpida dels tres recursos metodològics clau en l’ensenyament de l’activitat física i l’esport:

Motivació

Definició

Impuls que ens porta a realitzar activitats físiques o cognitives.

Factors influents

Sentiment d’inferioritat (exigències excessives).
Ànsia de rendiment (autoexigència desmesurada).
Frustració acumulada (fracassos reiterats).

Tasques del tècnic esportiu

Detectar factors negatius.
Valorar progressos.
Limitar la intervenció negativa dels pares.
Analitzar l’ansietat i la frustració.

Tipus de Motivació

Motivació Intrínseca

Provinent de la persona.

JOC: Fonamental per al desenvolupament motor i cognitiu. Ha de ser estimulant, variat i creatiu. Té un component afectiu i emotiu important.

Característiques del joc esportiu

Incertesa controlada i risc mesurat.
Normes senzilles i acceptades per tothom.
Compensació emocional i motivació social.

Agonisme: Expressió controlada de l’agressivitat natural. L’esport regula la competició segons la cultura.

Motivació Extrínseca

Provinent de l’entorn.

Cerca de l’èxit: Superació personal i seguretat.
Necessitat d’associació: Importància de pertànyer a un grup.
Percepció estètica: Recerca de l’harmonia corporal i la seva valoració social.
Compensació personal: L’esport com a eina per superar inseguretats.

Mètodes o Estils d’Ensenyament

Estils Generals

Estils tradicionals: Basats en la instrucció directa (modelatge del professor).
Estils actius: Aprenentatge per descobriment, resolució de problemes.
Estils mixtos: Combinació de directivitat i autonomia.

Mètodes per a Destreses i Habilitats

Conceptes Generals

Destresa: Activitat ben realitzada.
Habilitat: Capacitat de fer o aptitud.

Mètodes d’Ensenyament Específics

Comandament directe: El tècnic pren totes les decisions. Control total de la sessió. Ritme i correccions ben estructurades. Manca d’iniciativa de l’alumne. Poc individualitzat.
Assignació de tasques: Es donen tasques amb certa autonomia. Permet individualització parcial. El tècnic manté el control de la planificació i l’avaluació. Facilita l’observació i correcció.
Lliure elecció: L’alumne tria la solució a un problema. Pot deteriorar la tècnica. Estimula la creativitat. Difícil de controlar per part del tècnic.

Entrenament i Etapes Evolutives

Infància: No es pot treballar la força per manca de desenvolupament muscular. Moment clau per aprendre esquemes motors bàsics. Desenvolupament de la coordinació i capacitats perceptives.
Adolescència: Canvis hormonals i desenvolupament muscular. Permet treball de força i entrenament complet. Cal tenir en compte els desequilibris del creixement.
Maduresa: Capacitats físiques comencen a minvar. Es practica activitat física per salut, estètica o rehabilitació.
Vellesa: Modificacions en la morfologia i aptituds. Cal una orientació mèdica prèvia per adaptar l’exercici.

Planificació i Control de l’Entrenament

Objectiu

Organitzar i fer un seguiment del procés d’aprenentatge.

Fases

Definir objectius.
Seleccionar continguts.
Programar sessions.
Avaluar i corregir errors.

Mètodes de Planificació i Control

Generalitats i Conceptes

La planificació organitza l'entrenament en el temps segons un objectiu principal, dividint-lo en petits objectius.

El control permet conèixer en tot moment l'evolució de l'entrenament.

Planificació Anual

Cicle d'un any amb un objectiu concret, sovint lligat als anys següents.

Cicles Mensuals (Mesocicles)

Plans d'entrenament per a períodes d’un mes. Cada mesocicle té un objectiu específic connectat amb els anteriors i posteriors.

Programació Setmanal (Microcicle)

Organització d’una setmana amb objectius concrets i continguts específics. Es relaciona amb la resta de microcicles dins d’un mesocicle.

La Sessió

Part inicial: Informació de la sessió i escalfament.
Part central: Desenvolupament dels continguts.
Part final: Tornada a la calma i valoració de la sessió.

Preparació Biològica per a l’Activitat Física

Descans: Dormir almenys 7 hores diàries. Entorn tranquil, sense sorolls i a 18°C. Horaris regulars i evitar estimulants o pantalles abans de dormir.
Nutrició: Dieta equilibrada amb fruites, verdures, llegums i cereals integrals. Reduir sucre, greixos i sal. Consumir 5 porcions de fruita i 2 d’hortalisses al dia.
Hidratació: Beure aigua 2 hores abans de l'activitat. Hidratar-se cada 20 minuts durant l'exercici. Recuperar líquids després amb aigua o begudes isotòniques. Menjar fruita després de l’activitat.