Guia de Tirant lo Blanc i Conjugació Verbal en Català
Conjugació Verbal
Mode Indicatiu
- Perfet: he cantat
- Imperfet: cantava
- Plusquamperfet: havia cantat
- Passat simple: cantí, cantares
- Passat anterior: haguí cantat, hagueres cantat
- Passat perifràstic: vaig cantar, vas cantar
- Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat, vas haver cantat
- Futur perfet: hauré cantat, hauràs cantat, haurà
- Condicional: cantaria
- Condicional perfet: hauria cantat
Tirant lo Blanc
Té dues visions contraposades i complementàries:
- Ens ofereix un món medieval (segle XV) classista i ben estructurat.
- Ens mostra les primeres manifestacions d'una societat nova que desembocarà en el Renaixement (segle XVI).
Novel·les cavalleresques i llibres de cavalleries
Novel·les cavalleresques: Intenten reflectir la realitat social i gaudeixen de tota versemblança. És la manera de viure dels cavallers errants.
Llibres de cavalleries: Són narracions fabuloses que s'han situat en terres i regnes exòtics o inexistents, protagonitzades per cavallers que presenten una força física extraordinària.
Estructura i tipologia de la novel·la
La història de Tirant lo Blanc està construïda seguint l'estructura pròpia de les novel·les de cavalleries. Narrada en tercera persona, és una novel·la tancada, discursiva i lineal.
- Cavalleresca: perquè se centra en la biografia d'un cavaller. Martorell aprofita la seva experiència com a cavaller per traslladar-la a la novel·la.
- Històrica: perquè en podem identificar la geografia; l'espai on transcorren els esdeveniments són l'illa de Rodes, Sicília, Anglaterra, l'Imperi Grec, el nord d'Àfrica i també el Mediterrani.
- Social: perquè apareixen representats nombrosos estrats socials (reis, nobles, servents, esclaus) i també per la mostra de costums i usos típics de l'època (menjar, vestits).
- Eròtica: per la gran importància que prenen l'amor i el sexe.
- Psicològica: per l'aprofundit anàlisi dels personatges.
El Tirant és una obra de ficció, però plena de matisos i de trets reals i històrics que fan que aquesta ficció adquireixi un tot de versemblança.
Llengua i estil de l'obra
El Tirant està escrit en llengua vulgar valenciana. Un altre aspecte a destacar de la prosa del Tirant és la presència de dos estils ben diferenciats:
- El primer estil és un estil culte, retòric i barroc.
- El segon estil es pot qualificar de col·loquial i és el reflex de la parla viva de la ciutat de València.
Com a altres punts més rellevants del Tirant, cal destacar la presència de l'humor i de la ironia, dos elements més del realisme que impregna la novel·la i que difícilment trobem en els llibres de cavalleries, caracteritzats per la seva seriositat.