Habilitats Cognitives: Memòria i Presa de Decisions
La Memòria
Un principi clau de la psicologia cognitiva és la metàfora computacional, que suggereix que els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al funcionament d’un ordinador. L’ordinador necessita un maquinari i un programari. En la persona, el maquinari és el cervell i el programari són les estructures mentals que organitzen la informació. Experts en maquinari són els neuròlegs i biòlegs estudiosos del mecanisme del cervell, mentre que els psicòlegs estudien el funcionament del programari, l’estructura del sistema del pensament i les operacions bàsiques de la ment.
En una persona, qualsevol informació que provingui de l’exterior és percebuda pels sentits i transformada en un símbol. Aquest símbol és processat per la memòria a curt termini o de funcionament (RAM) i després passa a la memòria a llarg termini (el disc dur d’un ordinador).
Qualsevol informació passa per tres tipus de memòria:
- La memòria sensorial: la que retenim a partir de la informació dels sentits. La memòria visual i auditiva és molt dèbil i té una durada de mig segon. La memòria sensorial ja ens filtra la informació perquè molts estímuls no els podem recordar.
- La memòria a curt termini: té una durada de mig minut i una capacitat d’emmagatzematge d’uns set elements. Aquesta processa i elabora la informació abans d’enviar-la a la memòria a llarg termini. Existeixen diversos recursos i mecanismes amb els quals es treballa per codificar la informació. Un cop processada la informació en la memòria a curt termini, decidim si l’emmagatzemem a la memòria a llarg termini.
- La memòria a llarg termini: té una capacitat il·limitada, emmagatzema tots els coneixements de què disposem els éssers humans i que hem anat adquirint al llarg de la nostra experiència. En la recuperació d’informació, perdem detalls o alguns elements que no són clau.
La Presa de Decisions
Prendre decisions és una habilitat cognitiva de la ment. En la presa de decisions intervenen el raonament, l'argumentació i també les emocions.
Per prendre una decisió cal començar per definir l'objectiu. Segons la temporalització, es pot parlar de tres classes d'objectius:
- a llarg termini (acabar una carrera universitària)
- a mitjà termini (aprovar una assignatura, llegir un llibre)
- a curt termini (fer una pregunta a classe, anar a dinar)
Un cop definits de manera clara els objectius, els quatre passos per prendre una decisió són:
- Aturar-se: no actuar sense reflexionar.
- Pensar: Pensar en totes les possibilitats disponibles i en quins són els avantatges d'aquestes possibilitats i quins els inconvenients.
- Conseqüències: anticipar les conseqüències de cadascuna de les nostres eleccions.
- Acció: elaborar una resposta sense la qual aquest procés no estaria justificat.