Habilitats socials i comunicació: assertivitat i emocions
Habilitats socials i comunicació
Habilitats socials
Habilitats socials: conjunt de conductes emeses per un individu; expressa sentiments, desitjos i actituds, resol problemes immediats i minimitza problemes futurs.
Conducta assertiva
Conducta assertiva: conducta que permet a una persona actuar d'acord amb els seus interessos, defensar-se sense ansietat i expressar còmodament els seus sentiments, sense negar els drets dels altres.
No assertiva (passiva)
No assertiva (passiva): no és capaç d'expressar obertament els sentiments; presenta poca motivació i manca de confiança.
Agressiva
Agressiva: vulnera els drets dels altres; s'expressa de manera inapropiada i pot causar danys a la relació interpersonal.
Emoció
Emoció: impuls involuntari i resposta als estímuls de l'entorn; és una conducta de reacció automàtica.
Estímuls externs
Estímuls externs: provenen de l'entorn o del món exterior; exemples: por, alegria o ràbia.
Estímuls interns
Estímuls interns: es produeixen en l'àmbit cognitiu o en la imaginació; poden ser agradables o desagradables.
Intel·ligència emocional
Intel·ligència emocional: capacitat de reconèixer els sentiments propis i aliens, i de gestionar bé les emocions.
Comunicació verbal
Comunicació verbal: el llenguatge és l'instrument més important per comunicar-se; inclou el contingut del missatge i l'estructura del discurs.
Barreres semàntiques
Barreres semàntiques: ús incorrecte de les paraules o desconeixement del seu significat, que impedeix la comprensió del missatge.
Barreres psicològiques
Psicològiques: interpretació errònia del missatge a causa d'estats d'ànim, prejudicis o distorsions cognitives.
Barreres fisiològiques
Fisiològiques: estat de salut o discapacitats fisiològiques que poden afectar la percepció o l'expressió comunicativa.
Barreres físiques
Físiques: soroll, interferències a l'entorn o altres factors materials que dificulten la transmissió del missatge.
Barreres socioculturals
Socioculturals: costums, normes i malentesos culturals que poden dificultar la comunicació i la interpretació correcta dels missatges.
Comunicació no verbal
Comunicació no verbal: signes corporals diversos; senyals comunicatius voluntaris i involuntaris com ara gestos, mirades, postures i moviments; inclou també imatges sensorials, visuals i auditives.
Paral·lenguatge
Paral·lenguatge: senyals vocals no verbals que fan referència a com es diuen les coses: volum, to, qualitat i velocitat de la veu.
Cinèsica
Cinèsica: estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos. Cada moviment té un significat; la cinèsica ajuda a conèixer les emocions i els gestos poden contradir o reforçar el missatge verbal.
Proxèmica
Proxèmica: ús de l'espai social i personal; la distància on la persona se sent protegida i còmoda. Zones habituals: personal, social i pública.
Escolta activa
Escolta activa: escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de la persona que parla; atendre sentiments i idees amb objectivitat i concentració, centrant-se en el que diu.
Notes: aquests conceptes són complementaris i útils per desenvolupar relacions interpersonals saludables i una comunicació eficaç. Treballar l'assertivitat, la gestió emocional i l'escolta activa millora la comprensió mútua i redueix malentesos.