Heurístics i Biaixos Cognitius: Representativitat, Accessibilitat i Similitud

Heurístics i Biaixos Cognitius

Els heurístics són estratègies generals (dreceres mentals) que s'apliquen en la solució de problemes com en altres judicis relacionats amb el pensament humà. Són un procés de memòria semi-automàtic que permet economitzar el procés de presa de decisions, ja que ajuda a guanyar temps amb un esforç mental menor. Hi ha principalment tres tipus d'heurístics:

Representativitat

Aquest heurístic permet fer judicis segons el grau de semblança entre una nova informació i la seva representació o creences. Per exemple, la por d'anar amb tren per la probabilitat que xoqui amb un altre tren. La nova informació sobre atemptats activa de nou l'alarma i realitza un càlcul de similitud. És a dir, compara la informació de l'atemptat amb les seves creences i conclou que les probabilitats de patir un accident de tren han augmentat (probabilitat condicionada). El fet de veure les imatges i saber que van morir 191 persones i milers de ferits afegeix informació (fal·làcia de la conjunció: atorgar una probabilitat major a dues característiques juntes que a la probabilitat que en succeeixi una d'elles independentment del succés de l'altre). Un altre exemple seria la fotografia d'una noia rossa i la seva nacionalitat: les noies nòrdiques acostumen a ser rosses.

Altres Fal·làcies Relacionades

• Insensibilitat a les probabilitats prèvies: La versemblança de la dada (probabilitat condicionada) sobresurt i emmascara l’altra informació que també hauríem de tenir en compte: les probabilitats prèvies.
• Fal·làcia del jugador: El nostre model “ideal” de comportament aleatori fa que atribuïm diferents probabilitats a fets que matemàticament són igual de probables. Un fenomen semblant és el que s’observa en els comportaments supersticiosos o en les il·lusions de control. Si l’èxit en un joc d’atzar s’associa accidentalment a algun esdeveniment (dia, color de jersei, persona que tenim al costat) llavors es pot considerar que aquest esdeveniment casual és la causa del resultat.

Accessibilitat

Aquest heurístic porta a emetre estimacions de freqüències condicionades per la informació més accessible a la nostra memòria. La informació que rep la Marta sobre els atemptats terroristes a Madrid, al ser recent i accessible, li provoca un augment de les seves pors que la porten a realitzar una sèrie de càlculs probabilístics de futurs accidents. Les noves representacions li augmenten la por d'anar en tren (correlació il·lusòria). Per exemple, un fisioterapeuta de professió i fanàtic de l’esquí, podria haver deixat d’anar a esquiar de manera assídua, com a conseqüència de l’elevat nombre de casos o de lesions de genoll que tracta dia a dia al seu centre de treball per culpa de caigudes d’esquí.

L'Efecte d'Ancoratge

L’accessibilitat determinarà quins elements de la informació d’entrada tindran més impacte en el canvi de les probabilitats subjectives, a causa de factors atencionals, influència de les creences prèvies, disponibilitat de les experiències recents o l’efecte de l’ancoratge. Quan anem a comprar un ordinador, el primer preu serà el punt de referència.

Similitud

Aquest heurístic busca informació i possibles causes dels accidents que hi ha hagut. Es crea una imatge mental partint d'unes suposicions irreals i, a més, realitza una valoració errònia i exagerada amb el resultat d'un patiment innecessari i negatiu (pensament contra-fàctic). Implica processos de construcció i simulació de models intuïtius que ha creat la Marta per imaginar-se l'esdeveniment. El problema més important que presenta aquest model és el pensament contra-fàctic, quan voldria desfer-se de l'esdeveniment desagradable.

Biaix de Confirmació

El biaix de confirmació és una preferència psicològica marcada que ens porta a preferir exemples, dades o casos confirmadors, els quals poden resultar consistents amb la hipòtesi (però que podrien demostrar que la hipòtesi en qüestió és definitivament falsa). Fins i tot és comú que els subjectes que acaben de formular una hipòtesi de la qual se'ls diu que no és correcta continuïn proposant exemples que s’ajusten a aquesta hipòtesi.

Exemple

Si estàs embarassada o vas a ser pare en breu, és molt probable que detectis més embarassades de l'habitual. De sobte sembla que tothom vol tenir fills! Amb seguretat no està ocorrent, però un detecta com a extraordinari allò que entra dins del normal. Com deia F. Bacon, ens encanten les respostes positives. Si pensem que està augmentant la natalitat, i veiem una embarassada, pensarem, “veus!, la qual cosa ja ho deia, hi ha cada vegada més nens”. És un reforç positiu. Però, i els centenars de dones que veus cada dia i no estan embarassades? Simplement, les ignorem. No ens agrada pensar en el que no passa. És contrari a la intuïció. És a dir, tots estem obligats a sofrir d'un biaix de confirmació.