Història de la ciència: Inductivisme, Falsacionisme i Teoria dels paradigmes

Inductivisme:

Afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l'experiència, tracten d'obtenir conclusions aplicant la generalització.

Etapa inductiva:

1. Observar i enregistrar fets
2. Cooperar i classificar fets (relació causa-efecte)
3. Deducció de conseqüències de les lleis obtingudes

Etapa deductiva:

1. Detenció del problema
2. Formulació d'hipòtesis
3. Deducció de conseqüències
4. Comprovació experimental
5. Es compleix o no (tornar a formular hipòtesis)
6. Obtenció de conclusions

Falsacionisme:

Karl Popper, és una teoria epistemològica, la qual la ciència està composta d'afirmacions que són falsables, perquè es poden sotmetre a experiments per comprovar si són falses. Creu que els experiments mai poden verificar completament una afirmació però sí que la poden falsar demostrant que no és certa.

Teoria dels paradigmes:

Paradigma egocentrista:

Cosmovisió, Aristotèlic-Ptolemàic. 1) Món sublunar: món terrestre, la terra està situada al centre de l'Univers i roman immòbil. 2) Món supralunar: món celeste, el cel té forma esfèrica i en moviment de gir. Els cossos celestes es mouen de forma uniforme i amb circularitat en els moviments celestes.

Paradigma heliocentrista: Copernicà: Aristarco de Samos:

Defensa l'heliocentrisme.

N.Copèrnic: té com a pressupòsit la simplicitat de la Naturalesa. Com a hipòtesi proposa un model Heliocèntric: situa el sol en el centre de l'Univers, intercanvia el Sol i la Terra de la posició, i les òrbites circulen uniformes.

Tycho Brahe: enregistra observacions astronòmiques.

J.Kepler: accepta el model copernicà però creu que el sol és el centre perquè l'identifica com a Déu. Lleis: 1. Òrbites el·líptiques 2. Velocitat radis-vector 3. Distància d'una planeta del període de revolució.

Galileo Galilei: proves heliocentristes. La lluna té taques (imperfecció de l'univers, creu en la circularitat.

Newton: llei de gravetat, unifica el món terrestre i el celeste. Té una nova imatge del món, no explica el moviment de Mercuri.