Història i Cultura dels Segles XVII i XVIII a Espanya
Els segles XVII i XVIII: L'Edat Moderna
Entenem per Edat Moderna el període que va del segle XVI al XVIII i que engloba bàsicament tres etapes culturals: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. La primera part d'aquest període és una etapa de sotracs socials i de crisis. Des de Carles I fins a Carles II, els reis de la dinastia dels Habsburg intensifiquen les mesures per a governar com un estat unitari.
L'expulsió dels moriscos va ser també un factor desestabilitzador; els llauradors de les comarques centrals valencianes van protagonitzar la Segona Germania en un intent d'alliberar-se'n. La guerra contra França durant el regnat de Felip IV comportà la implantació al Regne de València de la lleva obligatòria, i arribaren a la Corona d'Aragó exèrcits imperials que no se sentien sotmesos a les lleis del país.
En morir sense descendència Carles II, s'obrí un conflicte successori entre Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria; va guanyar el francès. La conseqüència política directa de la derrota fou l'abolició del règim jurídic propi i de l'autonomia monetària i fiscal a la Corona d'Aragó pel Decret de Nova Planta.
Del Barroc a la Il·lustració
El Barroc és el període artístic que caracteritza el segle XVII. En el cas de la poesia, són admirats el conceptisme que representa Francisco de Quevedo i el culteranisme de Luis de Góngora. La crisi social i econòmica que viu Espanya provoca en la literatura manifestacions de desconfiança en la raó i la justícia humana. Predominen els temes escatològics en doble sentit: transcendentals, frívols i obscens.
En l'aspecte cultural, el segle XVIII està marcat pel moviment il·lustrat. El moviment tindrà repercussions polítiques i, en la revolució burgesa, farà populars la declaració sobre la llibertat i la igualtat dels homes. El procés de substitució lingüística comporta l'aparició d'escrits en defensa de la llengua que esdevenen quasi un gènere nou. El Neoclassicisme és el moviment estètic que genera la Il·lustració; intenta actualitzar els models grecs i llatins. A Espanya va ser un corrent restringit a les elits culturals.