Història i Cultura Medieval Catalana

Context històric: 476 dC (Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident), 1453 (Caiguda de Constantinoble), 1492 (Descobriment d'Amèrica), 1789 (Revolució Francesa).

Feudalisme i Lírica Trobadoresca

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social predominant a Europa des del segle IX fins al XV. El seu objectiu principal era protegir la població. Els regnes es dividien en territoris on els senyors proporcionaven protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treballs a les seves terres. Els senyors feudals eren principalment membres de l’Església o de la noblesa.

La lírica trobadoresca va ser un gènere literari que comprenia les poesies dels trobadors dels segles XII i XIII. Era una poesia recitada i escoltada principalment pels nobles (senyors feudals), ja que eren d’origen noble i formaven part de la cort.

Característiques de la Lírica Trobadoresca

Llengua, Temes i Gèneres

La llengua utilitzada era el provençal o occità, considerada una llengua vernacla (llengua pròpia d’una regió determinada, especialment la que no s’utilitza literàriament amb finalitat cultural, en contrast amb el llatí).

Els temes principals eren:

• La guerra
• L'amor cortès
• L'honor

Els gèneres principals són set:

• Cançó
• Albada
• Pastorel·la
• Plany
• Sirventès
• Tençó
• Dansa

Trobadors i Joglars

Els trobadors eren poetes i músics d’origen noble (feudal) que creaven composicions literàries i musicals. En destaquem alguns de catalans:

• Guillem de Berguedà (1138-1196)
• Berenguer de Palou (1162-1212)
• Huguet de Mataplana (1173-1213)
• Ramon Vidal de Besalú
• Ponç d’Ortafà (actiu cap al 1240)
• Guillem de Cervera (Cerverí de Girona) (actiu cap al 1250-1280)

Els joglars eren els intèrprets que cantaven o recitaven les composicions dels trobadors. A diferència dels trobadors, no eren d’origen noble.

Primers Textos Escrits en Català

Els primers textos escrits trobats en català daten del segle IX. Són encara escassos, però ja presenten característiques pròpies enmig de textos majoritàriament en llatí.

Ramon Llull: Vida i Importància

Ramon Llull (c. 1232 – c. 1316) va ser una figura cabdal de la cultura catalana medieval. Fou:

• Escriptor
• Filòsof
• Místic
• Teòleg
• Professor
• Missioner

Va arribar a publicar 234 obres en català, llatí i àrab. És considerat el creador del català literari. Intentava convèncer els 'infidels' (musulmans i jueus) a través de la raó que el Déu cristià era el Déu veritable.

És considerat un dels primers autors literaris rellevants en català i el primer autor medieval a fer servir una llengua romànica (el català) per transmetre els seus coneixements sobre filosofia, teologia i mística.

Les Cròniques Medievals Catalanes

Les cròniques medievals catalanes són obres escrites en prosa que relaten esdeveniments històrics. Tenen un objectiu informatiu, explicant fets reals amb un cert predomini de l'objectivitat (tot i que sovint amb una visió particular). S'emmarquen dins del gènere historiogràfic, que relata els esdeveniments històrics, sovint centrat en guerres i fets polítics.

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans cròniques catalanes són:

• Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere III el Cerimoniós

Renaixement, Barroc i Il·lustració

Aquests moviments culturals van marcar l'evolució de la cultura occidental després de l'Edat Mitjana.

El Renaixement arriba a Europa al segle XVI. Es caracteritza per un retorn als models clàssics de l'antiguitat grecollatina i per l'humanisme, que posa l'ésser humà al centre. Els artistes buscaven la bellesa en la proporció i l’equilibri, en la finor del dibuix i en la riquesa del color.

El Barroc va néixer a Itàlia (principalment a Roma) al segle XVII, en un context de crisi i canvis a Europa. Es caracteritza per un art dinàmic (amb ús de diagonals, corbes i ondulacions per crear moviment), passional i amb una decoració sovint recarregada en arquitectura, escultura i pintura.

La Il·lustració va aparèixer al segle XVIII. Fou un moviment intel·lectual europeu que va realitzar una crítica profunda dels fonaments de l’Antic Règim, defensant la raó i la ciència. En podem destacar figures com:

• Montesquieu
• Jean-Jacques Rousseau
• John Locke
• Adam Smith