Història del Colonialisme del Segle XIX i el Repartiment d'Àfrica i Àsia

L'Europa del Segle XIX i l'Imperialisme

Durant la segona revolució industrial, Europa transforma l'economia de les principals potències europees. Les innovacions tècniques, les noves formes d'organització i el creixement de la banca permeten augmentar la producció i el comerç. Els països avançats ocupen Àfrica i Àsia, creant imperis colonials. La colonització significa l'explotació econòmica dels recursos i el domini polític.

Causes del Colonialisme

Hi ha diferents punts de vista sobre les causes del colonialisme:

• Econòmic: Els països europeus cercaven nous mercats i volien invertir els excedents de capital en altres llocs.
• Demogràfic: El creixement europeu dóna lloc a un excés de població. La política colonial ofereix la possibilitat d'emigrar a altres terres.
• Polític: Les fronteres d'Europa s'estabilitzen i hi ha una expansió territorial en regions no europees. Les grans potències entren en competència militar i política.
• Ideològic: Nacionalisme conservador. La missió civilitzadora, sent superior culturalment i tecnològicament, va dur a terme obres d'educació, sanitat i pau social. Això desemboca en racismes. Alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics van mostrar-se contraris al colonialisme.

Exploració i Conquesta al Segle XIX

Al segle XIX es produeixen viatges científics i exploracions geogràfiques (com les de Livingstone i Stanley). Destaca la superioritat militar europea i la feble resistència indígena.

Organització Colonial

• Colònies d'explotació: Política d'ocupació amb un governador, comandaments militars i funcionaris. S'apropien de les terres per crear plantacions o explotar jaciments. Les companyies d'Europa comerciaven amb altres països.
• Colònies de poblament: Tenien dependència especial i autonomia en el govern interior. Canadà va assolir el domini el 1867.
• Protectorats: Mantenien l'organització estatal i el govern indígena. La metròpoli crea el govern estatal, domina el govern local i es reserva les funcions de defensa i política exterior. Gran Bretanya va construir a Egipte el Canal de Suez (1869).

El Repartiment d'Àfrica

El rei de Bèlgica adquireix la colònia del riu Congo. El xoc d'interessos impulsa la Conferència de Berlín i, amb això, un ràpid «repartiment d'Àfrica» entre les potències imperialistes.

L'Ocupació d'Àsia

Àsia és ocupada per les potències europees. Els britànics des de l'Índia annexen Birmània i s'enfronten amb Rússia; i des de Singapur, Malàisia. A la Xina, les guerres de l'opi (1840-1858) forcen l'obertura del comerç. La intromissió estrangera és contestada amb revoltes, com la dels bòxers (1899).

L'Imperi Britànic

Gran Bretanya té l'imperi colonial més gran del món. El seu objectiu era controlar les rutes comercials marítimes. La seva principal colònia d'explotació era l'Índia (la «joia de la corona»), conquerida al segle XVIII. La monarquia es feia càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia (1876). Era un gran mercat per als productes britànics i una proveïdora de matèries primeres barates.

L'Imperi Francès i Altres Imperis

Altres potències, com França i Rússia, també posseïen extensos territoris i colònies en diferents regions del món.

Els Estats Units i el Japó

Els Estats Units s'expandeixen cap al Pacífic i el Carib. Expulsen els espanyols de les Filipines, Cuba i Puerto Rico (1898) i s'apoderen de Panamà, on construeixen el canal transoceànic. Per la seva banda, el Japó atura el progrés rus i ocupa Corea i Formosa.