Història del Còmic Americà i Conceptes Audiovisuals Essencials

Història del Còmic als EUA

Època

Segona meitat del segle XIX

(Sense esdeveniments significatius registrats en el còmic)

Finals del segle XIX

• 1895 → The Yellow Kid, considerat el primer còmic. Conegut com a "Kid strip", comença a utilitzar-se amb els recursos del còmic que coneixem avui.

Inicis del segle XX

• 1905 → Little Nemo, on es juga amb els recursos del còmic (trencament de la quarta paret, etc.).
• 1912 → The Katzenjammer Kids.
• 1913 → Krazy Kat, el còmic que més tard els surrealistes van elogiar. Continua l'experimentació del llenguatge.
• 1919 → Neix la revista on apareixerà Popeye.

Anys 20

• Apareixen els primers còmics realistes, influïts per l'estètica de la fotografia i del cinema. Es continua publicant sobretot en premsa.
• 1929 → Tarzan, de Hal Foster.

Anys 30

• 1930 → Betty Boop.
• 1937 → Príncep Valent, de Hal Foster, culminació del còmic realista.
• Neix el comic-book, amb l'editorial DC Comics com a representant més important.
• Apareixen:
  • 1938 → Superman.
  • 1939 → Batman.

Anys 40

• 1940 → Spirit.
• 1941 → Capità Amèrica: superherois relacionats amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El comic-book s'estableix com el tipus de publicació més utilitzada en el còmic de superherois.

Anys 50

• Els superherois perden pes en la indústria del còmic als EUA.
• Proliferació del còmic de terror i monstres.
• Creació de la Comics Code Authority que censura els continguts "nocius" per als joves.
• Finals dels 50: gairebé desapareix el còmic de terror.

Anys 60: El retorn dels superherois

• A causa de la Comics Code Authority, tornen els superherois (menys "perillosos" per a la moral dels EUA):
  • 1960 → Flash, Llanterna Verda, Aquaman.
  • 1961 → Els Quatre Fantàstics.
  • 1962 → Hulk.
  • 1962 → Spider-Man.
  • 1963 → Els Venjadors (amb la reaparició del Capità Amèrica).

Anys 60: El còmic underground

• Còmic underground → Robert Crumb.

Tipus de Plans

• Concepte de pla: Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat.
• Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
• Pla General: Mostra un escenari ampli en què s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
• Pla de conjunt: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
• Pla sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció.
• Pla americà o tres quarts: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.
• Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
• Primer pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
• Primeríssim pla: Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic del pla.
• Pla de detall: Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

Angulació de Càmera

• L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser fotografiats o filmats. L'angle de visió és una variable que pot potenciar el valor expressiu de la presa.
• Angulació normal: L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.
• Angulació en picat: És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.
• Angulació en contrapicat: És l'angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecte queda engrandit.
• Angle inclinat o aberrant: Correspon a un enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. És un angle poc emprat i expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat...
• Pla nadir o supí: Es col·loca una càmera per sota del personatge.
• Pla Zenital: Picat portat al grau màxim. S'empra per descriure grans aglomeracions de persones.