Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixença i Modernisme (S. XVI-XIX)

Altres llengües estrangeres7,75 KB

La Decadència Literària Catalana (S. XVI-XVIII)

Aquest període es caracteritza per la decadència literària i cultural, marcada per:

  1. Pèrdua de consciència lingüística.
  2. Minva de la producció literària.

Causes de la Decadència

Causes Històriques

  • Unió de la Corona Catalanoaragonesa i la Corona de Castella (1492), amb el matrimoni de Ferran i Isabel. Això va portar a la castellanització de l'aristocràcia catalana.
  • La figura dels virreis va provocar la pèrdua de la consciència de pertànyer al mateix país.
  • Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió (pèrdua de les institucions de la Corona Catalanoaragonesa).

Causes Econòmiques

  • El descobriment d'Amèrica (1492): la Corona de Castella va monopolitzar el comerç amb Amèrica, deixant la Corona Catalanoaragonesa al marge.

Causes Culturals

  • La literatura castellana va viure els Segles d'Or, esdevenint el model a imitar.
  • Influència de la impremta.

Tot i aquesta crisi a nivell literari, la població (la prole) va seguir utilitzant el català en l'àmbit popular.

La Literatura Popular durant la Decadència

  • Goigs: Cants dedicats a sants o a marededéus venerats a les parròquies.
  • Nadales: Cançons religioses que parlen del naixement de Crist.
  • Corrandes: Composicions de quatre versos heptasíl·labs (a-b-a-b), amb tornada i rima consonant.
  • Romanços: Tirades de versos que rimen els parells amb rima assonant.

Moviments Literaris Clàssics i Barroc

El Renaixement (S. XVI)

  • Retorn als clàssics grecs i llatins.
  • Modernització del comportament i recuperació dels valors de l'antiguitat clàssica.
  • Cerca de la perfecció de l'home (Antropocentrisme).
  • Nova relació amb la naturalesa com a model.
  • Textos senzills.
  • Apareix des de l'Humanisme.
  • Estructures esveltes i estructurades (harmonia, proporció).
  • Forma poètica destacada: el sonet.
  • Temes: Carpe Diem (l'alegria de viure).

El Barroc (S. XVII): Conceptisme i Culteranisme

Aquest període es caracteritza per la crisi social i els forts contrasts (vida-mort).

  • Deformació, exageració, caricatura, sàtira i escatologia.
  • Intimació exagerada de la naturalesa.
  • Temes: Brevetat de la vida (Tempus Fugit) i la lluita constant amb el temps.
  • Estil: Pintures carregades, plenes d'imatges amb formes complexes.
  • Recursos retòrics: Hipèrbaton, metàfora, al·legoria, antítesi i hipèrbole.
  • Desig de trencar l'equilibri clàssic en l'obra.
  • Tendències: Conceptisme i Culteranisme.
  • Fórmula temàtica: Amor, somni i mort.
  • Desengany polític, moral i religiós.

El Neoclassicisme (S. XVIII)

  • Retorn als principis estètics clàssics i a la cultura clàssica i mitològica (similar al Renaixement).
  • Cerca de la bellesa de l'obra artística.
  • Regla de les tres unitats (acció, temps, lloc).
  • Ús d'una llengua col·loquial amb castellanismes.
  • Valoració de la raó en contra dels sentiments.
  • Cerca de la universalitat.
  • Objectiu: Ensenyament i educació.

El Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

El Romanticisme Europeu

Sorgeix a Alemanya a finals del segle XVIII, amb la Revolució Francesa com a element desencadenant. Trenca amb el Neoclassicisme i la tradició grecollatina.

  • Llibertat total.
  • Referència a l'època medieval.
  • Sorgeix amb la Revolució Industrial i l'ascens de la burgesia industrial.
  • Anteposar els sentiments a la raó.
  • Sentiment nacionalista.
  • Cerca de l'originalitat i la perfecció.

La Renaixença Catalana

Moviment exclusiu de Catalunya que busca exaltar el sentiment patriòtic i cultural.

  • Figures clau: Teatre (Àngel Guimerà), Prosa (Narcís Oller), Poesia (Bonaventura Carles Aribau).
  • Creació de noves institucions editorials i premsa.
  • Idealisme i realisme utòpic.
  • Creació dels Jocs Florals i innovacions com la Reial Acadèmia de les Lletres.
  • Els romàntics defensen que l'individu es troba lliure dins la seva nació; al segle XIX apareixen els nacionalismes.
  • Valoració del folklore.
  • La natura com a element del país.

Jacint Verdaguer: Figura Clau

Capellà de la Plana de Vic, considerat el precursor del Romanticisme a Catalunya i creador del català literari modern.

La Narrativa del Segle XIX

La Novel·la Romàntica

Exemple: L'Orfaneta de Menargues.

  • Temps passat.
  • Aventures i lluites.
  • Èmfasi en l'amor i els sentiments.

Realisme i Naturalisme

El Realisme sorgeix a França (1850) en oposició a la novel·la romàntica.

  • Època: Contemporània (Revolució Industrial, burgesia industrial).
  • Objectivitat: Stendhal deia que era com "passejar un mirall i descriure només el que es veu al mirall".
  • Absència de sentiments.
  • Descripció tant del bonic com del lleig.

A Catalunya, el Realisme s'estableix cap al 1880, amb Narcís Oller com a autor exponent.

El Quadre de Costums (Costumisme)

Va influir en el Realisme. El seu objectiu era descriure:

  • Llocs geogràfics.
  • Tipus i oficis en vies de desaparició a causa de la Revolució Industrial.

Emili Vilanova és l'autor més representatiu.

Característiques del Costumisme

  1. Absència d'argument.
  2. Èmfasi en la descripció.
  3. Intervencions del narrador per fer valoracions.
  4. Llenguatge planer i diàlegs.

Elements Romàntics en la Novel·la

  • Patriotisme, nacionalisme i cultura catalana.
  • Natura relacionada amb el país.
  • Referència a l'època medieval.

El Modernisme (Finals del S. XIX)

Moviment cultural de finals del segle XIX a tota Europa. A Catalunya, intenta reivindicar el català com a llengua de cultura, buscant passar d'una cultura tradicional a una de moderna i europea.

Narrativa Modernista

  • Fragmentisme (textos breus).
  • Simbolisme.
  • Temes escabrosos (que poden ferir sentiments).

El conte i la novel·la són els gèneres més importants, ja que eren fàcils de publicar per la majoria d'escriptors. Caterina Albert (Víctor Català) n'és una figura clau.

Tendències i Ideologia del Modernisme

  • Decadentisme: Pretén delectar-se amb el pessimisme, la mort i la malaltia.
  • Simbolisme: Pretén superar la realitat (suggerir) mitjançant la subjectivitat.
  • Vitalisme.
  • Parnassianisme: Cerca la màxima perfecció formal (ex. el sonet).
  • Espontaneisme: Cerca la perfecció de la natura (ex. J. Maragall).

Ideologia Central

  • Rebel·lió, conflicte entre l'individu i la societat.
  • Voluntat de regeneració (religiosa o esteticista: l'art per l'art).

Temes i Corrents

  • Costumisme/Ruralisme: Cerca la perfecció, el lloc idíl·lic (locus amoenus, tòpic del camp amè).
  • Naturalisme: Determinisme (herència biològica, entorn/ambient).
  • Naturalisme Rural: Realitat més "noia" (antimatèria: pors, sentiments, misteris), sovint un realisme paradoxal.
  • Influència filosòfica de Nietzsche i Spencer.

Descarregar

PDF Word HTML