Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixença i Modernisme (S. XVI-XIX)
La Decadència Literària Catalana (S. XVI-XVIII)
Aquest període es caracteritza per la decadència literària i cultural, marcada per:
- Pèrdua de consciència lingüística.
- Minva de la producció literària.
Causes de la Decadència
Causes Històriques
- Unió de la Corona Catalanoaragonesa i la Corona de Castella (1492), amb el matrimoni de Ferran i Isabel. Això va portar a la castellanització de l'aristocràcia catalana.
- La figura dels virreis va provocar la pèrdua de la consciència de pertànyer al mateix país.
- Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió (pèrdua de les institucions de la Corona Catalanoaragonesa).
Causes Econòmiques
- El descobriment d'Amèrica (1492): la Corona de Castella va monopolitzar el comerç amb Amèrica, deixant la Corona Catalanoaragonesa al marge.
Causes Culturals
- La literatura castellana va viure els Segles d'Or, esdevenint el model a imitar.
- Influència de la impremta.
Tot i aquesta crisi a nivell literari, la població (la prole) va seguir utilitzant el català en l'àmbit popular.
La Literatura Popular durant la Decadència
- Goigs: Cants dedicats a sants o a marededéus venerats a les parròquies.
- Nadales: Cançons religioses que parlen del naixement de Crist.
- Corrandes: Composicions de quatre versos heptasíl·labs (a-b-a-b), amb tornada i rima consonant.
- Romanços: Tirades de versos que rimen els parells amb rima assonant.
Moviments Literaris Clàssics i Barroc
El Renaixement (S. XVI)
- Retorn als clàssics grecs i llatins.
- Modernització del comportament i recuperació dels valors de l'antiguitat clàssica.
- Cerca de la perfecció de l'home (Antropocentrisme).
- Nova relació amb la naturalesa com a model.
- Textos senzills.
- Apareix des de l'Humanisme.
- Estructures esveltes i estructurades (harmonia, proporció).
- Forma poètica destacada: el sonet.
- Temes: Carpe Diem (l'alegria de viure).
El Barroc (S. XVII): Conceptisme i Culteranisme
Aquest període es caracteritza per la crisi social i els forts contrasts (vida-mort).
- Deformació, exageració, caricatura, sàtira i escatologia.
- Intimació exagerada de la naturalesa.
- Temes: Brevetat de la vida (Tempus Fugit) i la lluita constant amb el temps.
- Estil: Pintures carregades, plenes d'imatges amb formes complexes.
- Recursos retòrics: Hipèrbaton, metàfora, al·legoria, antítesi i hipèrbole.
- Desig de trencar l'equilibri clàssic en l'obra.
- Tendències: Conceptisme i Culteranisme.
- Fórmula temàtica: Amor, somni i mort.
- Desengany polític, moral i religiós.
El Neoclassicisme (S. XVIII)
- Retorn als principis estètics clàssics i a la cultura clàssica i mitològica (similar al Renaixement).
- Cerca de la bellesa de l'obra artística.
- Regla de les tres unitats (acció, temps, lloc).
- Ús d'una llengua col·loquial amb castellanismes.
- Valoració de la raó en contra dels sentiments.
- Cerca de la universalitat.
- Objectiu: Ensenyament i educació.
El Segle XIX: Romanticisme i Renaixença
El Romanticisme Europeu
Sorgeix a Alemanya a finals del segle XVIII, amb la Revolució Francesa com a element desencadenant. Trenca amb el Neoclassicisme i la tradició grecollatina.
- Llibertat total.
- Referència a l'època medieval.
- Sorgeix amb la Revolució Industrial i l'ascens de la burgesia industrial.
- Anteposar els sentiments a la raó.
- Sentiment nacionalista.
- Cerca de l'originalitat i la perfecció.
La Renaixença Catalana
Moviment exclusiu de Catalunya que busca exaltar el sentiment patriòtic i cultural.
- Figures clau: Teatre (Àngel Guimerà), Prosa (Narcís Oller), Poesia (Bonaventura Carles Aribau).
- Creació de noves institucions editorials i premsa.
- Idealisme i realisme utòpic.
- Creació dels Jocs Florals i innovacions com la Reial Acadèmia de les Lletres.
- Els romàntics defensen que l'individu es troba lliure dins la seva nació; al segle XIX apareixen els nacionalismes.
- Valoració del folklore.
- La natura com a element del país.
Jacint Verdaguer: Figura Clau
Capellà de la Plana de Vic, considerat el precursor del Romanticisme a Catalunya i creador del català literari modern.
La Narrativa del Segle XIX
La Novel·la Romàntica
Exemple: L'Orfaneta de Menargues.
- Temps passat.
- Aventures i lluites.
- Èmfasi en l'amor i els sentiments.
Realisme i Naturalisme
El Realisme sorgeix a França (1850) en oposició a la novel·la romàntica.
- Època: Contemporània (Revolució Industrial, burgesia industrial).
- Objectivitat: Stendhal deia que era com "passejar un mirall i descriure només el que es veu al mirall".
- Absència de sentiments.
- Descripció tant del bonic com del lleig.
A Catalunya, el Realisme s'estableix cap al 1880, amb Narcís Oller com a autor exponent.
El Quadre de Costums (Costumisme)
Va influir en el Realisme. El seu objectiu era descriure:
- Llocs geogràfics.
- Tipus i oficis en vies de desaparició a causa de la Revolució Industrial.
Emili Vilanova és l'autor més representatiu.
Característiques del Costumisme
- Absència d'argument.
- Èmfasi en la descripció.
- Intervencions del narrador per fer valoracions.
- Llenguatge planer i diàlegs.
Elements Romàntics en la Novel·la
- Patriotisme, nacionalisme i cultura catalana.
- Natura relacionada amb el país.
- Referència a l'època medieval.
El Modernisme (Finals del S. XIX)
Moviment cultural de finals del segle XIX a tota Europa. A Catalunya, intenta reivindicar el català com a llengua de cultura, buscant passar d'una cultura tradicional a una de moderna i europea.
Narrativa Modernista
- Fragmentisme (textos breus).
- Simbolisme.
- Temes escabrosos (que poden ferir sentiments).
El conte i la novel·la són els gèneres més importants, ja que eren fàcils de publicar per la majoria d'escriptors. Caterina Albert (Víctor Català) n'és una figura clau.
Tendències i Ideologia del Modernisme
- Decadentisme: Pretén delectar-se amb el pessimisme, la mort i la malaltia.
- Simbolisme: Pretén superar la realitat (suggerir) mitjançant la subjectivitat.
- Vitalisme.
- Parnassianisme: Cerca la màxima perfecció formal (ex. el sonet).
- Espontaneisme: Cerca la perfecció de la natura (ex. J. Maragall).
Ideologia Central
- Rebel·lió, conflicte entre l'individu i la societat.
- Voluntat de regeneració (religiosa o esteticista: l'art per l'art).
Temes i Corrents
- Costumisme/Ruralisme: Cerca la perfecció, el lloc idíl·lic (locus amoenus, tòpic del camp amè).
- Naturalisme: Determinisme (herència biològica, entorn/ambient).
- Naturalisme Rural: Realitat més "noia" (antimatèria: pors, sentiments, misteris), sovint un realisme paradoxal.
- Influència filosòfica de Nietzsche i Spencer.