Història de la Literatura Catalana: Del s. XVI a la Renaixença
La Literatura Catalana dels Segles XVI, XVII i XVIII
Mentre que el segle XV es considera el Segle d'Or de la literatura catalana, els segles XVI, XVII i XVIII representen un període de crisi literària.
Causes de la Crisi Literària
- Allunyament de la cort: Trasllat de la cort a Castella.
- Esplendor de la literatura castellana: Els escriptors catalans se senten atrets pels temes, els recursos i la mateixa llengua castellana.
- Afebliment de l'oficialitat del català: Al principi no era important, però va acabar sent perseguida.
- Esdeveniments històrics: Pèrdua de les institucions d'autogovern.
- L'aparició de l'impremta: Va afavorir la difusió dels llibres en llengua castellana i llatí, en detriment dels llibres en català.
El Renaixement a l'Europa del Segle XVI
El Renaixement s'oposa a la visió medieval del món i es caracteritza per l'afany de conèixer l'ésser humà i tot el que l'envolta. Té com a model el món clàssic grecollatí i els temes més tractats són: la natura (símbol de la perfecció i l'equilibri), l'amor, la idealització de la dona i la mitologia.
Autors Destacats del Renaixement
- En poesia: Destaquen Joan de Timoneda (Flor d'enamorats) i Pere Serafí (25 sonets amorosos).
- En la prosa: Destaca Cristòfor Despuig amb Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), escrit en forma de diàleg humanista.
- En el teatre: Joan Ferrandés d'Heredià és l'autor de La vesita, escrita en català, castellà i portuguès. Reflecteix la vida de Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic, lloctinent i virreina de València.
El Barroc: El Segle XVII
El Barroc presenta una visió fosca, pessimista i satírica de l'existència humana. La fugacitat de la vida i la vanitat són els temes preferits.
- Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): Poesia amb abundor d'hiperbatons, metàfores i referències mitològiques. Temes burlescos, satírics i poemes amorosos.
- Francesc Fontanella: Poesia i teatre (A la mort de Nise, Lo desengany).
La Il·lustració i el Neoclassicisme: El Segle XVIII
La Il·lustració fou un moviment cultural i filosòfic que confiava en la raó. El Neoclassicisme n'és el vessant estètic i proposa un retorn al món clàssic, cercant un equilibri i una harmonia que superessin l'excés de sentimentalisme del Barroc. Les obres s'escriuen en castellà majoritàriament.
Autors de la Il·lustració
- Joan Ramis: Menorquí (1746-1819). Teatre i poesia. Destaca la tragèdia Lucrècia.
- Baró de Maldà: (1746-1818). Autor de Calaix de sastre, un extens dietari que descriu la seva vida.
El Romanticisme
El Romanticisme es caracteritza per:
- Defensa del subjectivisme, l'originalitat i la llibertat de creació.
- Ús de temes com l'enyor, el patriotisme, la solitud i la passió.
- Exaltació del passat medieval i els temes llegendaris, mítics i populars.
- Predomini del sentiment i la imaginació per damunt de la raó.
- Barreja de gèneres i estils: prosa i vers, comèdia i tragèdia.
La Renaixença
La Renaixença es basa en:
- L'interès per recuperar la literatura popular catalana.
- La recuperació de l'ús del català com a llengua literària.
- L'exaltació de la història medieval de Catalunya.
- La presència d'elements nostàlgics en la literatura.
- La valoració del paisatge català com a element identificador per a l'artista i per a Catalunya.
Grans Autors de la Renaixença
Poesia: Jacint Verdaguer
De caràcter romàntic i profundes arrels populars, Jacint Verdaguer era un gran coneixedor de la literatura tradicional catalana. Va contribuir d'una manera cabdal a la recuperació del català com a llengua literària. També va escriure prosa. Obres destacades: L'Atlàntida, Canigó, Montserrat i Aires del Montseny.
Teatre: Àngel Guimerà
- Tragèdia històrica: Els personatges són herois i donzelles que protagonitzen complicades intrigues de tipus passional (Mar i cel).
- Drama realista: Problemes socials com a rerefons d'un conflicte amorós; personatges idealitzats i apassionats (Terra Baixa, La filla del mar).
Narrativa: Narcís Oller
Autor de contes (De tots colors) i novel·les (La papallona). Les seves obres són realistes, amb ressons romàntics, però La papallona i La bogeria tenen elements naturalistes.