Història de la Literatura Catalana: De Tirant lo Blanc al Modernisme

Tirant lo Blanc

La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc és l'obra més important de la literatura catalana. Escrita per Joanot Martorell (1460-1468) i publicada el 1490, narra les aventures de Tirant fins a la seva mort per pneumònia.

És considerada una novel·la total, ja que abasta aspectes:

• Històrics
• Socials
• Sentimentals
• Militars
• Psicològics
• Eròtics

Personatges Principals

• Tirant: Cavaller fort, amb un amor vergonyós.
• Carmesina: Enamorada de Tirant i conserva la seva virginitat.
• Plaerdemavida: Alacavota (mitjancera de parella) que ajuda Tirant a trobar-se amb la seva enamorada.
• Viuda Reposada: Dida de Carmesina, enamorada de Tirant, s'oposa a la relació entre Tirant i Carmesina, amb una moral rígida i un final dolorós.
• L'Emperador: Ridícul en el combat eròtic amb les minyones.
• Emperadriu: Manté relacions amb Hipòlit, que li recorda el seu fill.
• Hipòlit: Cavaller jove, company de Tirant, guanyador per l'Emperador de Constantinoble.

Cal destacar la presència d'humor, no només en la guerra o la cavalleria.

Literatura Catalana dels Segles XVI, XVII i XVIII

Aquests segles estan marcats per dos fets importants: la influència d'Ausiàs March i l'Humanisme i Renaixement, que va suposar una reacció contra la visió medieval.

Segle XVI

La poesia culte d'aquest període inclou autors com:

• Pere Serafí de Barcelona (amb temes d'amor i religió, dins la tradició medieval).
• Joan Timoneda de València.

En prosa, destaca Cristòfor Despuig.

Segle XVII

Aquest segle es caracteritza per la forta influència del Barroc castellà.

En poesia, trobem figures com:

• El Rector de Vallfogona (amb poesies de caràcter amorós, religiós i escatològic).
• Francesc Fontanella de Barcelona.

Segle XVIII

El segle XVIII es distingeix per la pobresa de la producció literària i la prohibició de publicar en català.

Malgrat això, hi ha autors com:

• El Baró de Maldà (Barcelona).
• Joan Ramis (Barcelona), que va escriure teatre en vers, introduint l'alexandrí a la mètrica catalana.

És important assenyalar que, al llarg de tots aquests segles, es va enriquir la cultura popular catalana amb cançoners, rondalles, llegendes i, més tard, als segles XIX i XX, amb la publicació de llibres.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment de recuperació literària i lingüística a Catalunya, que va tenir lloc del 1833 fins al 1840.

Objectius de la Renaixença

El seu programa cultural tenia com a objectius principals:

• Recuperar el català com a llengua literària.
• Crear una literatura pròpia.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia de Catalunya.

Escriptors Destacats de la Renaixença

• Jacint Verdaguer (poesia).
• Narcís Oller (novel·la).
• Àngel Guimerà (teatre).

Jacint Verdaguer

Considerat el millor poeta català del segle XIX, Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 1845, en una família pagesa. Va estudiar al seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot. Va morir a Barcelona el 1902.

Com a poeta romàntic, concebia la Natura com un ésser viu amb sentiments. La seva literatura era popular i es caracteritzava pel sentimentalisme, la nostàlgia i la voluntat de commoure el públic.

Obra Poètica de Verdaguer

• L'Atlàntida (1877): Narra l'enfonsament dels atlants.
• El Canigó (1885): Considerada la millor obra de Verdaguer, amb un origen mític i llegendari de la nació catalana.

Producció Lírica de Verdaguer

Els seus poemes són de caire religiós i patriòtic:

• Línia religiosa: Cil·lis, Cants Místics, Flors de Calvari.
• Línia patriòtica: Pàtria.

El seu estil propi era molt característic, combinant magistralment elements cultes amb populars.

Teatre del Segle XIX: Àngel Guimerà

Àngel Guimerà és considerat el millor dramaturg de la literatura catalana. Va escriure obres de teatre romàntiques, centrades en amors apassionats.

Obres Més Importants d'Àngel Guimerà

• Mar i Cel (teatre en vers).
• Rosa Maria.
• Terra Baixa.
• La Filla del Mar.

La Novel·la del Segle XIX: Narcís Oller

Narcís Oller és considerat el millor novel·lista del segle XIX. Va escriure novel·la realista, tot i que s'hi poden trobar elements romàntics.

Obres Més Importants de Narcís Oller

• La Papallona.
• L'Escanyapobres.
• La Bogeria.
• La Febre d'Or.
• Pilar Prim.

El Modernisme

El Modernisme va ser un moviment artístic i literari que va sorgir a Catalunya el 1872 i va finalitzar el 1911. El seu objectiu principal era transformar la cultura catalana en una cultura moderna, introduint nous corrents europeus de l'època.

Representants del Modernisme

• Arquitectura: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch.
• Pintura: Santiago Rusiñol, Ramon Casas.
• Escultura: Josep Llimona.

Festes Modernistes

Se'n van celebrar 5 l'any 1892. Santiago Rusiñol reunia tots els artistes i intel·lectuals al Cau Ferrat, on s'hi feien diverses activitats. Van difondre les seves idees artístiques amb publicacions. També es reunien en un cafè anomenat Els Quatre Gats, on feien les seves vetllades.

Enfrontament Artista – Societat

Els artistes modernistes, des del començament, es van enfrontar amb la societat burgesa, molts d'ells fills dels mateixos burgesos. Els artistes modernistes veien els burgesos com a gent materialista que no valorava l'art. Els burgesos, per la seva banda, consideraven els artistes uns desequilibrats. Aquest conflicte es veurà reflectit en les obres. El que volien els artistes era la professionalització: viure de l'art i per l'art. Volien ser artistes!

Esteticistes o Simbolistes

Aquesta branca desconfiava que els artistes poguessin canviar la societat. Ells veien l'art com una religió i l'artista com un sacerdot. Creien que l'art era una activitat superior a les altres activitats humanes.

Autors i Obres Modernistes Destacades

• Poesia: Joan Maragall (Visions i Cants), un llibre de poemes.
• Novel·la:
  • Víctor Català (Caterina Albert): Obra: Solitud (l'obra més important del Modernisme).
  • Ramon Casellas: Obra: Els sots feréstecs.
  • Prudenci Bertrana: Obra: Josefat.
• Teatre: Santiago Rusiñol: Obra: L'Auca del Senyor Esteve.