Història i Literatura de les Llengües Romàniques

Llengües romàniques

Oral: Van sorgir amb la desaparició de l'Imperi Romà (llatí) al segle VIII.
Escrit: S. XII, Homilies d'Organyà (6 sermons).

Literatures romàniques

S. XI i XII, èpica (autor anònim i recitada) i lírica (autor conegut i cantada) estan escrits en vers que feien els joglars i trobadors per a les dames de les corts.

El Roman

S. XII i XIII, escrit per ser llegit; començà en vers, però va canviar a prosa. Novel·les sobre el rei Artús i temes imaginaris. El primer romanç és de Chrétien de Troyes, que va reunir unes llegendes cèltiques i les va anomenar Matèria de Bretanya.

Poesia trobadoresca

S. XI, màxim refinament dels costums cavallerescos: Lírica Trobadoresca, nova concepció de l'amor. La dona crea l'amor cortès i obliga l'home a patir per ella. L'home expressa tots els seus sentiments per la dona, que escriu en provençal (Poesia Trobadoresca).

Relació de vassallatge

És una transcripció de les relacions feudals de vassallatge a les relacions amoroses; la dona passa a ser el senyor de la relació.

Trobador

Podia ser de qualsevol classe social. El trobador componia poemes perquè algú els cantés.

Joglar

Cantants i músics que tocaven un instrument de corda; es llogaven per a l'entreteniment de la cort o per cantar una composició del trobador.

Poema trobadoresc escrit

• Mètrica: Sistema rítmic actual i estricte amb la rima.
• Gèneres amorosos:
  • Cançó: Escondic (acusacions dels lausengiers).
  • Dansa: Ballada.
  • Pastorel·la: Cavaller que s'enamora d'una dama pastora.
  • L'alba: Separació dels amants quan ha passat la nit junts.
• Altres gèneres:
  • Sirventès: Compromís polític i insults a la persona.
  • Plany: Lament per la mort d'un amic.
  • Tençó: Debat entre dos trobadors per demostrar qui és millor poeta.

Dos-cents anys de trobadors

• Guerau de Cabrera: Any 1160, va escriure en vers provençal L'Ensenhamen, criticant el joglar perquè desconeix temes que hauria de cantar.
• Rei Alfons el Trobador: Comte de Barcelona, rei d'Aragó i marquès de Provença.
• Berenguer de Palol: És el més antic, amb 12 composicions de cançons d'amor.
• Guillem de Berguedà: Documentat entre el 1138 i el 1196, amb 31 poemes; enemic de Ponç de Mataplana.
• Ramon Vidal de Besalú: 1200-1252, se'n conserva un grup de poemes lírics i 3 narracions llargues en vers: Ensenhamen de joglar, Judici d'amor i Castia gilós.
• Cerverí de Girona: Documentat entre el 1259-1285, anomenat també Guillem de Cervera, trobador professional; se'n conserven 120 composicions i els Proverbis, un poema moral.