Hobbes, Locke i Rousseau: Comparativa del Contractualisme
Comparativa de les teories contractualistes
Concepte clau | Thomas Hobbes (S. XVII) | John Locke (S. XVII) | Jean-Jacques Rousseau (S. XVIII) |
|---|---|---|---|
Naturalesa humana | Ens guiem pel desig i l’aversió; som passionals. Homo homini lupus: l’home és un llop per als altres homes. Visió pessimista de la naturalesa humana. | Som iguals, racionals i treballadors. Ens guia una llei natural; tenim drets per natura i un sentit moral de la justícia. | Visió optimista de la naturalesa humana. El "bon salvatge" és feliç, va al seu aire i satisfà les seves necessitats. És més sensible que racional. |
Estat de natura | Guerra (larvada) de tots contra tots. Caos i anarquia. Conflicte per competència, inseguretat i prestigi. "Vida miserable, solitària, breu". | No és especialment conflictiu, però manca seguretat jurídica i garanties. L’esforç o el treball justifica el dret natural a la propietat privada. | Estat idíl·lic. Bondat i innocència. Estat hipotètic. Transició: l’augment demogràfic crea desigualtat econòmica i ambició de poder. |
Pacte o contracte social | Per necessitat de supervivència individual. | Per tal de garantir els drets naturals a la vida, la integritat física, la llibertat i la propietat privada, amb lleis imparcials i sancions justes. | Nou contracte social per refundar la societat. Cadena de drets i deures: vincle social d’igualtat. |
Estat o societat civil | Pau i ordre que facilitin el benestar. Dret i autoritat absoluta ("Leviatan: l’Estat totpoderós") que inspiri por i subjecció. El sobirà i els súbdits. | Un país de ciutadans propietaris que comercien lliurement i participen (els rics) a la vida política (Parlament). Liberalisme: les lleis han de garantir la igualtat i llibertat de tothom. La propietat privada és intocable. | Neix amb el reconeixement de la propietat privada. Llibertat, igualtat, fraternitat: lema de la societat refundada. |
Estat o poder polític | El sobirà (o uns pocs) detenen la totalitat del poder. La por aplana la voluntat dels súbdits davant l’autoritat. No hi ha "dret diví" dels reis. | Divisió de poders de l’Estat: executiu, legislatiu, federatiu i judicial. Si no es defensen els drets naturals o el "bé comú", hi ha dret moral a la rebel·lió, revocant els poders polítics delegats. | Democràcia radical i assembleària: comissaris, no representants. La voluntat general. |