L'Humanisme i la Cancelleria Reial a la Corona d'Aragó
L'ascens de la burgesia i el canvi social (s. XIV-XVI)
Entre els segles XIV i XVI, apareix la burgesia i va apartant progressivament el feudalisme. Aquest nou grup social es relacionava amb l’aristocràcia mitjançant el matrimoni, el comerç i les finances, provocant també profunds canvis ideològics. La burgesia imposa nous valors socials lligats a l’enriquiment personal, la intel·ligència, l’astúcia i el talent individual.
Nous escenaris culturals: Barcelona i València
L’art canvia de rumb amb aquest nou grup social receptor i creador. S'esdevé un major accés a la cultura per part de burgesos i seglars; les relacions familiars i amoroses canvien, així com la vida a les ciutats i els costums d’artesans i comerciants. Els escenaris culturals passen de ser les corts dels nobles a ser grans ciutats comercials com Barcelona i València, on manaven els burgesos. Durant els segles XIII i XIV, la ciutat principal fou Barcelona, mentre que als segles XV i XVI, València visqué un període brillant de la nostra cultura.
La Cancelleria Reial: Motor de govern i cultura
La Cancelleria Reial era l’òrgan de govern reial. Les seves funcions principals eren:
- Relacions diplomàtiques.
- Regir legislativament els territoris de la Corona d’Aragó.
- Recaptació d'impostos i informes secrets.
- Fundació de monestirs i institucions civils.
- Impuls d'activitats culturals.
L'impuls de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós (1336-1387) va reordenar la Cancelleria i la convertí en un veritable òrgan de govern, amb una política eficaç i moderna, tant en l'administració i la diplomàcia com en l'àmbit cultural. Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris i notaris, i s'hi utilitzaven tres llengües oficials: llatí, aragonès i català.
La recepció de l'Humanisme a Catalunya
La situació cultural i les bones relacions dels poderosos reis van propiciar l’escenari per a la recepció de l’humanisme. La reinterpretació de la cultura antiga grega i llatina va ser el procediment intel·lectual bàsic del moviment. Un indici clar de l'humanisme fou la traducció d'obres clàssiques llatines i d'autors moderns com Dante, Petrarca i Boccaccio.
Traductors i intel·lectuals destacats
En aquest període destaquen figures com Francesc Alegre, Antoni Canals, Ferran Valentí, Ferrer Sayol, Narcís Franch i Andreu Febrer. Bernat Metge esdevé l’intel·lectual més destacat del moviment. Els funcionaris de l’Estat eren els més cultes de la Corona, bàsics per a l’esplendor i l’eficàcia de la gestió reial, i van dur a terme l'adaptació al català dels recursos lingüístics llatins.
Bernat Metge: Vida i obra d'un escriptor culte
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340/1346 i 1413) fou un escriptor culte i refinat, molt influent a la cort. Fill d'un apotecari, el seu padrastre fou Ferrer Sayol, funcionari de la Cancelleria, home culte i format, traductor de De re rustica de Pal·ladi. Ferrer Sayol va fer possible l’entrada de Metge a la Cancelleria l'any 1371 com a ajudant de registre al servei de la reina Elionor.
Producció literària de Bernat Metge
Dins la seva obra destaquen:
- Traduccions: Ovidi enamorat i Història de Valter i Griselda.
- Obres originals: Sermó (1396-97), Medecina apropiada a tot mal (1381), Llibre de Fortuna i Prudència (1381), Apologia i la seva obra mestra, Lo Somni (1398-99).