L'Humanisme i la Literatura Catalana Medieval
Definicions:
Insostenible: que no es pot sostenir, aguantar.
Inel·ludible: que no es pot eludir, passar per alt.
Futurible: que permet preveure el futur.
Coordenades: magnituds de posició.
L'Humanisme
A finals del segle XIV, les idees comencen a canviar respecte del període anterior de l'Edat Mitjana. Neix l'humanisme, una manera diferent d'entendre el món. De l'Edat Mitjana, marcada per la religió i en la qual Déu era el centre de tots els coneixements i de l'activitat humana, es passa a l'humanisme, que té l'ésser humà com a centre d'interès de la vida. Els humanistes defensaven el dret a pensar lliurement i a observar el món de manera crítica. L'ésser humà esdevenia el punt de mira dels escriptors i pensadors.
La Cancelleria Reial
En aquells temps, els catalans s'havien expandit per diversos llocs de la Mediterrània. Això va provocar la necessitat de tenir una oficina reial que fos molt eficaç i que mantingués el contacte amb tots dos territoris. Aquesta oficina era la Cancelleria Reial. Els funcionaris que hi treballaven eren persones cultes que dominaven les llengues del moment: el català, l'aragonès i el llatí. Eren els encarregats de la correspondència reial. El fet de tenir correspondència amb altres llocs d'Europa va permetre també conèixer els nous corrents de pensament i de literatura que ja s'havien iniciat, sobretot a Itàlia.
Bernat Metge
Fou un secretari de la Cancelleria Reial que va destacar per damunt de tots amb les seves obres. Va traduir textos de Petrarca i va escriure obres pròpies, com Lo Somni.
Les Cròniques Catalanes
Llibre dels Fets, o Crònica de Jaume I el Conqueridor
És escrita en primera persona com si l'hagués escrita el mateix rei en forma de memòries, i és ben possible que en dictés o n'inspirés molts episodis. Hi explica les conquestes de Mallorca i València i els darrers anys del seu regnat, amb un llenguatge viu i expressiu.
Llibre del Rei En Pere, de Bernat Desclot
Era funcionari de la cort i estava en contacte amb la documentació reial. Presenta els fets del regnat de Pere II i Alfons II. Hi fa destacar l'ideal cavalleresc, la cortesia, l'heroisme i l'orgull patriòtic.
La Crònica, de Ramon Muntaner
Narra des del regnat de Jaume I fins a Alfons III, i les expedicions catalanes a Orient en què havia participat. Muntaner es basa fonamentalment en la seva memòria i explica allò que sap i recorda. Aquesta emoció subjectiva amb la qual narra els fets viscuts fa d'aquesta la més literària de totes les Cròniques.
La Crònica, de Pere el Cerimoniós
És dictada pel rei als seus escrivans i es presenta cronològicament i en forma de jornades, és a dir, com si fos un dietari. El rei Pere volgué escriure la del seu regnat, ja exempta de la influència de les cançons de gesta.
Definicions:
Esclofollar: treure la clofolla, la closca.
Esbrinar: descobrir.
Al caire: a punt de caure.
Auguris: presagis, prediccions.