Humanisme i Literatura Catalana: Segles XIV i XV

L'Humanisme a Catalunya

L'Humanisme neix a la Toscana, Itàlia, a la segona meitat del segle XIV, en un indret on l'estructura feudal és més feble i les ciutats es desenvolupen amb més força que a la resta d'Europa. Dante i Petrarca en seran els grans impulsors. Els humanistes són intel·lectuals que descobreixen els clàssics grecs i llatins, els tradueixen i tornen a escriure en llatí clàssic. Els models són Ciceró en la prosa, Virgili en l'èpica i Horaci en la lírica.

L'Humanisme representa una alternativa al pensament medieval perquè proposa una nova actitud davant la vida. Es preocupa pels problemes humans, valora el saber i la intel·ligència, els sentiments i la raó, admira la bellesa. L'Humanisme, però, és en aquesta època un fenomen molt minoritari: és una llavor que trigarà encara un parell de segles a produir fruits.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Nascut a la Toscana, és considerat l'iniciador de l'humanisme. Com a humanista va estudiar i comentar les obres dels clàssics i, com a poeta, establí les bases de la lírica moderna i esdevingué un model fonamental per als poetes dels segles posteriors. La seva obra més important és Cançoner, on canta l'amor a Laura, una dona terrenal que representa l'amor impossible. En aquesta obra trenca amb els models dels trobadors i expressa els sentiments en primera persona: l'amor ideal, la soledat, la brevetat de la vida, el conflicte entre les creences cristianes i l'amor humà basat en els sentits...

Literatura Religiosa i Moral

Apareix en un moment de crisi de la societat medieval. L'Església vol instruir els ciutadans de la burgesia segons la formació cristiana i els bons costums. Els autors catalans més importants de l'època són: Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda.

Vicent Ferrer (1350-1419)

El valencià, de l'ordre dels dominicans, va dedicar la seva vida a l'ensenyament, a la política i a la predicació. Recorregué Europa tot predicant l'Evangeli. Creava un espectacle que era seguit per grans multituds: entrava a les ciutats seguit d'un centenar de pelegrins que es flagel·laven tot invocant a crits el perdó de Déu. Després iniciava el sermó amb recursos dramàtics de tota mena. Amb aquest sistema aconseguí conversions al cristianisme de moros, jueus i heretges, i la llegenda fins i tot atribuïa miracles. L'obra Sermons és la versió escrita de les seves prèdiques, realitzada per uns escrivans que el seguien i en prenien nota. Se n'han arribat uns 280.

Francesc Eiximenis (1327-1409)

Nascut a Girona, va ser frare franciscà i va assolir una sòlida formació en diverses universitats estrangeres. Quan retorna a Catalunya va alternar la predicació amb la docència i la tasca política. Era una persona molt influent i de gran prestigi en el seu temps. En els seus escrits s'adreça a les classes de les ciutats naixents i, amb un llenguatge planer, inculca normes de conducta segons la fe cristiana. L'obra més important és Lo Crestià, enciclopèdia de la seva època estructurada a l'entorn del cristianisme.

L'Humanisme. Bernat Metge

L'humanisme va arribar a Catalunya a través de la cancelleria reial. Els intensos contactes comercials, polítics i militars amb Itàlia i l'interès de la corona i d'un grup important d'intel·lectuals pel nou moviment, van fer de Catalunya un important focus de difusió de l'humanisme italià. El corrent humanista es manifesta en:

• Traducció dels clàssics grecs i llatins.
• La traducció de les obres dels humanistes italians del moment.
• L'ús d'un llatí més clàssic en els documents de la cancelleria.
• La incorporació d'autors catalans al nou corrent humanista.

Bernat Metge

És el representant més destacat de l'humanisme català. Pertanyia a la burgesia i alternava la seva feina com a secretari reial amb la traducció i creació d'obres literàries. La seva obra més destacada és Lo Somni, escrita per exculpar-se d'un conjunt de càrrecs que l'imputaren i que el van acabar conduint a la presó. Pren del corrent humanista els trets següents: la forma dialogada, les referències als clàssics i el debat filosòfic.

La Novel·la Cavalleresca

Al segle XV s'escriuen dues grans novel·les en català: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, que ha estat considerada per alguns autors com la primera novel·la moderna europea. En aquestes obres hi ha un seguit d'elements que obren el camí a la novel·la moderna, com el fet que la trama sigui més realista, que els sentiments i la raó guanyin protagonisme i que la visió del món sigui més humana que a les novel·les de cavalleries medievals.

Joanot Martorell (1413-1465)

Va néixer a Gandia i fou un representant de la mitjana noblesa valenciana. Esdevingué cavaller el 1433 i, dotat d'un caràcter força bèl·lic, participa en diverses disputes i desafiaments. Va escriure nombroses lletres de batalla als seus enemics; per exemple, a Ausiàs March, un poeta important en l'època. Atret per l'esperit cavalleresc, va viatjar a diverses corts europees, va participar en actes cavallerescos i va conèixer cavallers importants. Tota aquesta experiència, Joanot Martorell, la va utilitzar per escriure la seva gran novel·la, Tirant lo Blanc. Segons els estudiosos, el model de cavaller que representa Tirant és el que Martorell hagués volgut ser. En aquest sentit, la realitat i la ficció conflueixen per crear una gran obra literària.

Sinopsi de Tirant lo Blanc

L'obra narra la història del jove cavaller Tirant lo Blanc, fill del marquès de Tirania i de Blanca de Bretanya. Després d'una sèrie d'aventures, Tirant passa a ser considerat el millor cavaller del món.

• Primera part: L'acció té lloc a Anglaterra, on Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
• Segona part: El protagonista viatja a Sicília i Rodes, i és nomenat almirall en les batalles navals. S'esdevé la primera història sentimental de la novel·la, entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França, company de Tirant.
• Tercera part: Tirant es desplaça a Constantinoble i esdevé cabdill victoriós en la batalla contra els turcs. S'enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants, tractades amb força sentit de l'humor.
• Quarta part: Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d'Àfrica, on converteix molta gent al cristianisme.
• Cinquena part: Torna a l'imperi grec on es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'imperi. Emmalalteix d'una pulmonia i mor. Carmesina també mor de pena, i són enterrats junts.

Tirant lo Blanc és considerada una novel·la completa perquè hi intervenen elements molt diversos.

Ausiàs March (1397-1459)

És el millor poeta català del segle XV, i un clàssic de tots els temps. Nascut a Gandia, en el si d'una família de cavallers i poetes, va participar en la vida cavalleresca i cortesana de l'època: va ser falconer d'Alfons el Magnànim i va prendre part, com a cavaller, en diverses expedicions d'aquest rei pel Mediterrani. La seva obra destaca per dos aspectes importants:

• Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català.
• Crea una poètica personal, molt original en el tractament dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.

Característiques de la poesia d'Ausiàs March

• Segueix la tradició trobadoresca en les formes mètriques i els estils:
  • Estrofa: la cobla (8 versos).
  • Vers: el decasíl·lab (4+6 síl·labes).
  • Gènere: la cançó.
  • El secret: senyal amb què amaga el nom de la dama.
• Fa una lírica moderna i innovadora en el tractament dels temes:
  • S'expressa en primera persona.
  • Crea una poesia personal, sincera, basada en les pròpies vivències.
  • Fa una anàlisi racional i reflexiva de l'experiència amorosa.
  • L'objecte del seu amor és una dona real, de carn i ossos, amb qui manté una relació entre iguals.
  • Expressa la contradicció entre l'amor carnal i l'espiritual.

Poesia Amorosa

La poesia amorosa té les característiques següents:

• És confidencial: expressa sentiments íntims i vivències.
• És intensa: el poeta viu l'amor de manera totalitzadora.
• És complexa: explica idees i conceptes per racionalitzar l'amor.
• És dura i dolorosa: expressa el conflicte intern que viu el poeta, perquè pretén un amor perfecte i no se sent comprès ni correspost per les dames. Planteja el conflicte entre entreteniment i passió. Les figures literàries més utilitzades són: l'hipèrbaton, la metàfora, la comparació.