Idealisme transcendental de Kant: teoria del coneixement i facultats

Idealisme transcendental segons Kant

L'idealisme transcendental és una teoria del coneixement que fonamenta el coneixement en el subjecte (idealisme) i el seu màxim representant és el filòsof alemany Immanuel Kant.

La teoria del coneixement de Kant

La teoria del coneixement de Kant tracta d'una síntesi entre els aspectes del racionalisme i de l'empirisme, superant les dificultats respectives de cadascun. Kant intenta definir les condicions del coneixement a partir del subjecte (idealisme), mostrant els elements que participen en el procés transcendental, és a dir, els elements que fan possible l'experiència però que no procedeixen directament d'ella.

Kant tracta d'analitzar detalladament (crítica) la facultat del pensament distintiu de l'ésser humà —la raó— que pot actuar sense cap suport immediat d'experiència.

Objectius de Kant

• Intenta descobrir els límits del coneixement humà.
• Descobrir com es produeix la ciència, és a dir, com és possible construir judicis sintètics a priori.
• Descobrir l'estructura i el funcionament de la raó.

Facultats del coneixement

Segons Kant, les principals facultats que intervenen en el coneixement són la sensibilitat, l'enteniment i la raó. A continuació s'exposen cadascuna d'elles.

Sensibilitat (intuïcions, espai i temps)

Sensibilitat és la facultat del coneixement humana que s'encarrega de rebre les sensacions de manera passiva. El contingut de la sensibilitat està format per les diferents sensacions concretes: les intuïcions. La forma de la sensibilitat que organitza el material empíric són les intuïcions pures de la sensibilitat: espai i temps. Tota la nostra experiència sensitiva es troba ordenada per l'espai i el temps; aquests elements constitueixen, de manera a priori, la veracitat i la condició de possibilitat de l'experiència.

Enteniment (categories i conceptes)

Enteniment és la facultat del coneixement humana que s'encarrega de construir conceptes; per tant és una facultat activa. A partir del que aporta la sensibilitat, l'enteniment elabora l'objecte del coneixement. El contingut del coneixement són els conceptes concrets —per exemple, «arbre»—. La forma de l'enteniment són les categories, els conceptes més generals que serveixen per estructurar la realitat perquè aquesta pugui ser coneguda.

Segons Kant, entre la sensibilitat i l'enteniment es produeix una síntesi que proporciona un fenomen. La sensibilitat i l'enteniment actuen de manera simultània en aquest procés.

Raó i idees reguladores

Raó: és la facultat del coneixement humana que s'encarrega de regular el conjunt de judicis del subjecte coneixedor. En aquesta regulació es construeixen les idees (per exemple: ànima, Déu i món). Aquestes idees, com a fites reguladores del conjunt del coneixement, tenen la seva funció, però no tenen en si mateixes valor cognitiu perquè obvien l'experiència sensible. Això pot portar a antinomies de la raó pura quan la raó actua sense referència a l'experiència.

Conclusió

La conclusió és que quan la raó actua més enllà dels límits de l'experiència es contradiu i genera afirmacions metafísiques problemàtiques. L'aportació central de Kant és mostrar com el coneixement depèn d'una síntesi entre les formes a priori del subjecte (sensibilitat i categories) i el contingut proporcionat per l'experiència.