La Il·lustració de Kant al Segle XXI: Reflexions i Crítica Social
La Il·lustració de Kant al Segle XXI: Una Reflexió Necessària
Kant va definir la majoria d’edat com la facultat per la qual una persona és capaç de pensar per si mateixa, la capacitat de no deixar-se influir per l’entorn. Abandonar les ordres dels tutors i ser un il·lustrat, un plaer del qual, segons ell, alguns poden gaudir. I qui no en gaudeix és per peresa i falta d’esforç. Va defensar que, encara que fos difícil, sempre seria possible il·lustrar el poble, perquè sempre hi ha algun home que pensa per si mateix.
Aquests eren els raonaments de Kant, que va viure al segle XVIII; avui, 300 anys després, sembla que hem anat enrere. Els plantejaments de Kant semblen molt coherents, ja que, malgrat és més còmode que pensin per nosaltres com si fóssim xiquets xicotets, arriba un cert punt de la nostra vida (quan aquesta no està molt avançada) en el qual hem d’aprendre a autoabastir-nos, a solucionar problemes, a respondre’ns, a “saber tornar a casa sols”. Hem de saber què és el que ens convé sense que la nostra mare ens ho estiga recordant, o saber que hem d’anar a tirar el fem si fa olor i no perquè el pare ens ho mana, o acàs som babaus?!
Doncs sembla, molt al meu pesar, que és en el que ens volen convertir, o almenys al nostre país. Seguint la idea kantiana d’una població il·lustrada, em dona la sensació que la societat actual es troba a quilòmetres d’aquesta. I és que, encara que no ens adonem, l’avanç de la tecnologia pot ser molt danyí si no el conduïm pel camí que toca. Els mitjans de comunicació ens mengen el cap, les sèries de televisió ens absorbeixen quan hi ha mil llibres a les prestatgeries morts d’angoixa, per no dir la política, la ciència més corrupta que hi podem trobar al nostre país i en la que (sense que ens adonem) més diners empren. És com si quan nasquéssim ens donaren una espècie de droga que ens mantinguera adormits, callats, sense protestar pels drets, perquè si ho fem hem de demanar permís (i a això li diuen democràcia!).
Per no dir les reformes que s’intenten implantar, a les quals la majoria accepten perquè, innocents d’ells, creuen que així tot va a millorar. És aquesta la il·lustració que deia Kant? Pense que ell mai s’haguera imaginat que tant de temps després de la seva existència, les coses estarien així. I molt menys amb una llei que intenta suprimir l’assignatura de la Filosofia, és a dir, una llei que ens llevarà el dret de pensar per nosaltres mateixos durant les tres o quatre hores a la setmana que s’imparteix aquesta assignatura, ja que la Filosofia és l’única assignatura que et deixa pensar, en la qual ets lliure, no tens límits, i ets una persona il·lustrada.
La vida deuria ser Filosofia, i nosaltres, com a societat ‘moderna o contemporània’ deuriem espavilar, madurar, i il·lustrar-nos!