Il·lustració vs. Romanticisme: Anàlisi Comparativa
Il·lustració i Romanticisme: Comparació
Al segle XVIII, l'home modern va utilitzar les formes clàssiques. El Romanticisme, en canvi, representa l'aparició d'una forma literària d'acord, finalment, amb una imatge de l'home que el segle XVIII ha concebut sense haver-la pogut expressar estèticament. El segle XVIII determina el Romanticisme ensenyant-li la llibertat d'esperit enfront de les regles, dels models i de l'autoritat, la curiositat del temps i de l'espai, i l'afirmació de l'individu. Aquest segle combinava ja el culte de la sensibilitat de la natura amb la crítica racionalista.
En tot cas, tant si el segle XVIII es defineix per la crítica racionalista com pel culte de la sensibilitat, durant aquest segle es produeix l'esfondrament de la noció clàssica de l'home. Per al Classicisme, hi ha una essència humana que condemna al no-res el que no és essencial, com l'home condemna al no-res la natura. I l'art, mantingut dins dels límits precisos de la seva funció per l'existència d'autoritats sobre les quals es pot basar, expressa aquesta essència segons unes formes que garanteixen una definició immutable i universal de la bellesa.
Per contra, la crítica racionalista ho posa tot en qüestió, ensenya el dubte respecte a les definicions basades en la revelació divina; el coneixement s'afirma cada vegada més com a experiència, descobreix el temps i l'espai, posa l'accent sobre allò accidental, particular o excepcional, s'enfronta a la relativitat i a l'evolució; i la història ensenya que tot canvia. Ja no se sap què és l'home i cada cosa pot semblar bella. Des d'aleshores, només l'experiència de l'escriptor decidirà el contingut i la forma de la seva obra. I al mateix temps, la literatura podrà basar-se sobre territoris que ja no prohibeix una norma inalienable, i esdevindrà més que una enquesta o que un entreteniment.
Característiques del Romanticisme
En primer lloc, el Romanticisme es pot caracteritzar com una revolta contra el gust clàssic francès a Europa. Aquesta revolta es va produir sobretot a Alemanya, on va obtenir un gran ressò i va provocar el moviment que va originar tota la literatura de l'època de Goethe (1749-1832). Aquest moviment estava dirigit contra el racionalisme de la literatura francesa; aquesta literatura semblava als joves alemanys artificiosa, limitada, falsa i distanciada de la naturalesa i del poble; consideraven que oprimia el geni amb les regles i amb la noblesa petrificada i àrida del llenguatge.
Un altre aspecte particular del Romanticisme és la relació del poeta amb la vida. El poeta romàntic és un estranger entre els homes; és melancòlic, extremadament sensible, estima la solitud i les efusions sentimentals, sobretot aquelles que expressen una desesperació indefinida. Es tracta d'un estat d'ànim que va ser encoratjat fortament per l'exemple de Rousseau.
El Romanticisme va crear també una nova concepció de la història i va introduir nous mètodes en tots els camps dels estudis històrics. La revolta contra el Classicisme francès va acabar de desfer la seva concepció estètica i va produir un descobriment de la màxima importància: que la bellesa i la perfecció artístiques no s'havien aconseguit una sola vegada en l'antiguitat grecollatina, sinó que cada civilització, cada època i cada poble posseïa una individualitat i una forma d'expressió pròpies.
Entre el Classicisme i el Romanticisme, el trencament essencial es basa en el fet que el Classicisme afirma, al mateix temps, una noció positiva de la bellesa i la idea que la creació artística passa per la imitació i la cultura; i el Romanticisme rebutja, sobretot, l'estretor d'aquesta estètica i l'imperatiu de la imitació. El Romanticisme és l'expressió literària d'un home que, de sobte, se sent viure i impulsat a actuar en un món que destrueix les autoritats tradicionals i empeny cadascú a actuar en lloc d'aquelles. La confessió subjectiva és la característica més aparent de la literatura romàntica.