Impacte Global de les EMN: Desafiaments, CGV i Deslocalització

Economia4,84 KB

Aspectes Negatius de la Inversió Directa Estrangera (IDE)

  • Les EMN estan acumulant un excessiu poder econòmic, sobretot si tenim en compte la manca d'autoritat supranacional amb capacitat de control i vigilància sobre aquestes empreses.
  • Corrupció:

    Les EMN financen els partits polítics i els utilitzen per a defensar els seus interessos, fins i tot en contra de l'interès general.

  • Proliferació de pràctiques abusives:

    • Pràctiques col·lusives freqüents per a fixar preus alts. Exemple: l'abril de 2002, la Comissió Europea va multar diverses EMN que elaboraven vitamines per fixar preus alts i establir quotes de mercat.
    • Explotació de la mà d'obra en països subdesenvolupats a causa de la manca de drets laborals.
  • Evasió d'impostos:

    Pressió per a l'exempció fiscal i l'obtenció de subvencions per invertir en R+D en els seus països d'origen, i obtenció d'ajudes i subsidis procedents dels estats on s'ubiquen les seves filials.

  • Competència deslleial:

    Amb les empreses locals que les porta a la fallida. Tancament d'empreses.

  • Destrucció ecològica:

    A causa de la permissivitat mediambiental en molts països en desenvolupament.

  • Incidència sociocultural negativa:

    Exemple: McDonald's.

Les EMN i les Cadenes Globals de Valor (CGV)

  • Fenomen pel qual les empreses desplacen la producció de les diferents etapes del procés productiu a altres països.
  • Normalment implica la subcontractació de treballs o serveis, procés que rep el nom d'"outsourcing".
  • Sectors més afectats: tèxtil (calçat, vestit), components de l'automòbil, químic, electrònica, empreses de les TIC.
  • Actualment, tots els països formen part de les CGV.
  • Inicialment, l'outsourcing es dirigia a països de destí com:
    • Àsia (Xina, Índia)
    • Alguns països del Magreb i de l'Europa central i oriental (veïns dels grans centres de consum)
    • "Zones franques industrials": per a eludir les barreres duaneres i els contingents (Japó a Europa).

Actualment, el 60% del comerç mundial consisteix en comerç de béns i serveis intermedis.

  • La fragmentació dels processos de producció i la dispersió internacional de les diferents etapes i activitats ha donat lloc a la creació de sistemes globals de producció, que s'anomenen Cadenes Globals de Valor (Global Value Chains).
  • Les CGV suposen un gran volum de comerç d'inputs i outputs i són coordinades per EMN (entre filials, proveïdors i socis contractuals) i des de l'any 2000 han augmentat exponencialment.
  • Les CGV donen lloc a un problema de "double counting" en el comerç mundial: només les exportacions del valor afegit domèstic contribueixen al PIB del país.
  • La UNCTAD (Informe de 2013 sobre GVC) estima que el "double counting" és al voltant d'un 28% del comerç mundial (està comptabilitzat dues vegades en el comerç mundial).
  • Important: només el comerç en termes de valor afegit contribueix al PIB mundial.

La Deslocalització d'Empreses: Causes i Conseqüències

Les empreses justifiquen la deslocalització com a condició necessària per mantenir la seva competitivitat en el mercat.

En molts casos són empreses que obtenen beneficis i que han rebut per part de determinats governs una sèrie d'ajudes públiques:

  • De tipus fiscal, per a la compra de sòl industrial.
  • Subvencions a l'ocupació creada.
  • Subvencions per inversions en R+D.

Causes de la Deslocalització

  • Reduir els costos laborals.
  • Aprofitar els avantatges fiscals.
  • Aprofitar una menor regulació mediambiental.
  • Obrir nous mercats.

Conseqüències de la Deslocalització al País d'Origen

  • Pèrdua d'ocupació.
  • Precarietat laboral.
  • Recessió econòmica.

Què Fer Davant la Deslocalització?

  • Invertir en capital humà (mà d'obra qualificada).
  • Fomentar la inversió en R+D.
  • Especialització en sectors estratègics.
  • Flexibilitzar el mercat laboral.

Conclusions i Recomanacions

La IDE i els fluxos de capital poden fomentar el creixement i el desenvolupament econòmic, però també poden comportar una major desigualtat en la distribució de la riquesa mundial.

  • Necessitat d'instaurar mecanismes supranacionals que controlin el comportament de les EMN i corregeixin el problema de la desigualtat i la pobresa al món.
  • Necessitat d'un nou sindicalisme amb comitès d'empresa l'àmbit d'actuació dels quals sigui la mateixa empresa multinacional, i coordinat a nivell supranacional.

Descarregar

PDF Word HTML