L'Imperialisme: Causes, Tipus de Colònies i Repartiment del Món
L'Imperialisme i les seves Causes
Els imperis colonials eren, en la major part, terres sense estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques molt febles. La colonització va significar l'explotació econòmica dels recursos d'aquestes terres i el seu domini polític per part de les metròpolis europees.
Causes de l'Imperialisme
L'expansió imperialista es va fonamentar en diverses motivacions:
Causa Econòmica
Els països d'Europa necessitaven vendre l'excedent de la seva producció industrial. D'altra banda, havien de comprar matèries primeres a baix cost. També volien invertir els seus excedents de capital en altres llocs, on la mà d'obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.
Causa Demogràfica
El creixement demogràfic europeu va donar lloc a un excés de població. La política colonial significava la possibilitat, per a milions d'europeus, d'emigrar cap a altres terres i de millorar així les seves condicions de vida i de treball.
Causa Política
Les fronteres europees s'havien estabilitzat. Les grans potències van entrar en una competència política i militar per aconseguir prestigi i poder a escala global.
Causa Ideològica
El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles. Es parlava així de la missió civilitzadora d'Europa, tot considerant-se superior culturalment i tecnològicament. Tot això, desembocava sovint en el racisme.
Conquesta, Organització i Explotació de les Colònies
Tipus de Colònies
Es poden distingir tres classes principals de colònies segons la seva organització i propòsit:
Colònies d'Explotació
La metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació econòmica dels recursos. Aquestes colònies no tenien govern propi i els europeus hi exercien una veritable política d'ocupació, amb un governador, comandants i funcionaris. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear-hi grans plantacions (cafè, cacau, etc.) o per explotar jaciments de coure, or, etc. Els seus propietaris eren colons blancs o grans companyies que donaven als treballadors salaris molt baixos.
Colònies de Poblament
Eren colònies que, per les seves condicions climàtiques, l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca de manera permanent. Aquestes colònies tenien una dependència especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. Exemples destacats inclouen Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. França, per exemple, va arribar a considerar Algèria com a territori nacional.
Protectorats
Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi. La metròpoli hi va crear i imposar un govern paral·lel que dominava el govern local. A Àfrica, el Marroc va ser l'exemple més clar: era un regne que va ser repartit entre França i Espanya. La Gran Bretanya va establir un protectorat a Egipte, on va participar en la construcció del Canal de Suez (un pas entre el Mediterrani i el Mar Roig) que permetia l'accés a l'Índia sense haver de vorejar l'Àfrica.
El Repartiment del Món i la Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín (1884-1885) es va impulsar pel xoc d'interessos entre potències rivals. S'hi van decidir les normes i les zones d'ocupació de cadascuna. D'aquesta manera, es va dur a terme el repartiment d'Àfrica entre les potències imperialistes, sense tenir en compte les divisions ètniques o culturals preexistents.