Impressions, Idees i la Crítica a la Causalitat

David Hume: Les percepcions i el coneixement

Hume afirma que les nostres percepcions del món, és a dir, les sensacions o les emocions, no volen dir que hagin de ser representades del món exterior. Les classifica segons el grau de vivacitat:

• Les impressions: són les sensacions immediates de l'experiència.
• Les idees: són imatges difuses i borroses de les impressions, i aquestes són producte de la imaginació. Per exemple: el record de la idea de calor un dia de platja quan, a l'hivern, recordes aquell dia.

Procedència i composició de les percepcions

Les nostres percepcions també les podem distingir segons la procedència, i poden ser:

• Sensació: on intervenen els sentits.
• Reflexió: és un estat de reflexió mental.

També les podem classificar segons la composició:

• Simples: no poden ser més petites (per exemple, una olor específica).
• Complexes: d'una idea en podem descompondre de diferents; per exemple, una flor (olor, color, forma...).

L'associació d'idees i la imaginació

Hume el que diu és que les idees es poden associar i que cada idea simple que tenim ve arrel d'una impressió simple. Les idees complexes són la unió de moltes impressions simples, i aquesta combinació d'impressions la fa la imaginació. La imaginació pot ser fantasiosa o seguir un patró de realitat.

La relació de causa i efecte

Hi ha l'associació d'idees que ve determinada per una relació de causa-efecte. En la relació causa-efecte, quan veiem un fet, esperem que succeeixi el que ve a continuació perquè la nostra ment l'associa.

Raonament i judicis de la ment

Per a Hume, la nostra ment està composta per impressions o idees. Amb aquestes impressions raonem i construïm judicis o afirmacions. N'hi ha de dos tipus:

• Relacions d'idees: no sorgeixen de l'experiència personal, sinó del raonament, i són afirmacions universals.
• Qüestions de fet: es basen en l'experiència i són probables, tot i que la seva negació és acceptable.

Crítica al principi de causalitat

La relació causa-efecte és una relació que s'atribueix als esdeveniments que succeeixen al món i són, normalment, explicacions de la realitat i del nostre comportament. Llavors, Hume comença comprovant aquesta llei de causa-efecte aplicant el principi empirista.

Si observem un fet i les dues parts són necessàries, tindrem una connexió necessària (per exemple, per bullir aigua necessitem aigua i foc). Però si entre dos fets només és necessària una part de les dues, no hi ha cap impressió. La idea de connexió d'impressions només ve donada per la nostra imaginació; si un fet sempre donés lloc a un altre, rep el nom de costum o hàbit.