Independència, Agricultura i Unió Dinàstica a la Catalunya Medieval
El procés d'independència
Els comtats es fan hereditaris
Al final del segle IX, els comtes catalans, que eren nomenats pel rei dels francs, van anar fent hereditari el seu càrrec. El primer pas el va fer Guifré el Pelós, que era comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, i va deixar en herència els seus territoris als seus descendents.
D'aquesta manera, per primer cop, els comtes no van ser nomenats pel rei franc. Així es va iniciar la dinastia que, des d'aleshores, va governar el comtat de Barcelona.
Els comtats es fan independents
El pas definitiu cap a la independència dels comtats catalans dels monarques francs el va fer el comte Borrell II.
Quan Almansor va ocupar, saquejar i destruir Barcelona (985), el comte Borrell va demanar ajut al rei de França.
Aquest, però, l'hi va negar perquè no disposava de mitjans.
Aleshores, Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i se'l considera independent (988). Des de llavors, els comtes catalans van actuar com a sobirans dels seus territoris.
Les tècniques agrícoles
La riquesa d'aquests comtats catalans durant aquests segles es va basar en l'agricultura i la ramaderia.
Es tractava d'una agricultura de subsistència, destinada sobretot a l'autoconsum, que utilitzava uns mètodes molt rudimentaris.
Es practicava la rotació biennal, és a dir, la meitat dels camps es deixaven sense conrear cada any amb la finalitat que el sòl es recuperés.
Els pagesos acostumaven a elaborar ells mateixos les eines agrícoles i els productes que necessitaven. Per tant, els intercanvis eren escassos.
La unió matrimonial
El nou rei d'Aragó, Ramir II, successor d'Alfons I, va contraure matrimoni l'any 1136 i va tenir una filla, Peronella. L'any següent, el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.
Llavors, Ramir II va tornar al monestir i Ramon Berenguer IV, que havia estat nomenat príncep d'Aragó, va passar a ocupar-se d'aquest regne.
La dinastia catalanoaragonesa
Alfons II d'Aragó, fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella, va ser la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres d'Aragó i va fundar la ciutat de Terol. A Catalunya, es coneix aquest monarca com a Alfons I el Cast.
A partir d'Alfons I el Cast, els territoris d'Aragó i de Catalunya, i els que la Corona d'Aragó va conquerir posteriorment, van estar regits per un mateix monarca. Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que va governar la Corona d'Aragó fins al començament del segle XV.
El repoblament
S'anomena repoblament l'establiment de població a les terres que s'havien mantingut deshabitades durant l'ocupació musulmana o que havien estat conquerides posteriorment.
El repoblament de la Catalunya Nova es va dur a terme durant el segle XIII. Les terres van ser atorgades, en bona part, als ordes militars i als nobles que havien participat en la conquesta. Els reis també van fer lliurament de terres als ordes religiosos, com el dels cistercencs, per tal que fundessin monestirs (Poblet, Santes Creus).
Per atreure pobladors cap a aquests territoris, els comtes van atorgar cartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
Aquests documents asseguraven als pagesos que s'instal·laven en aquelles zones que estarien lliures de determinades servituds senyorials. Per això, als territoris conquerits s'hi van crear ciutats noves, moltes de les quals adoptaren el nom de Vilanova.
A més dels pagesos nouvinguts, aquestes terres estaven poblades per un nombre força important de jueus i de musulmans, als quals es va oferir la possibilitat d'instal·lar-s'hi.