Industrialització a Espanya al Segle XIX: Tèxtil, Mineria i Siderúrgia
El Procés d'Industrialització a l'Espanya del Segle XIX
Al llarg del segle XIX, el conjunt de l'Estat espanyol, exceptuant les zones industrialitzades de Catalunya i del País Basc, presentava mostres d'un greu endarreriment econòmic respecte dels països més desenvolupats d’Europa.
La Indústria Tèxtil Cotonera a Catalunya
Entre 1832 i 1833, es va instal·lar al carrer Tallers de Barcelona la fàbrica Tèxtil Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia, la primera que va utilitzar una màquina de vapor a Espanya. A Catalunya, el desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera va créixer amb força a partir del 1841 i es va mantenir molt activa fins al 1857.
Primera Etapa: Expansió i Grans Fàbriques
Entre 1844 i 1850, es van construir al terme municipal de Sants dues de les principals indústries tèxtils accionades per vapor del Principat: El Vapor Vell, propietat de la firma Güell, Ramis i Cia., i El Vapor Nou, propietat de la societat anònima L’Espanya Industrial. Catalunya va ser considerada la fàbrica d’Espanya.
Segona Etapa: Crisi del Cotó i Guerra de Secessió
La crisi del cotó, provocada per la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865), va tancar aquesta primera etapa, la més important, d’expansió de la indústria tèxtil. En acabar-se la guerra, es van restablir les importacions procedents dels Estats Units.
Tercera Etapa: Reactivació i Mercat Colonial
La indústria tèxtil, tant la cotonera —que es va mecanitzar primer— com la de la llana, es van convertir en els motors de la reactivació econòmica del darrer decenni del segle XIX, gràcies, sobretot, al control del mercat colonial cubà.
Els Vapors i les Colònies Industrials
Els Vapors: Fàbriques Urbanes i Condicions Laborals
Els vapors eren fàbriques situades a les ciutats que funcionaven mitjançant carbó i vapor. Els seus treballadors tenien un sou i van ser el bressol dels moviments obrers que reivindicaven, entre altres coses, la jornada de 8 hores i la llibertat d'associació.
Les Colònies Industrials: Vida, Treball i Control
Les colònies industrials, en canvi, s'ubicaven a la vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica (aigua). En aquestes, tota la família vivia a la colònia: els pares treballaven a la fàbrica i els fills anaven a l'escola de la colònia. L'amo, sovint anomenat "cacic", pagava els salaris setmanalment i exercia un control gairebé total sobre la vida dels seus empleats.
La Indústria Siderometal·lúrgica a Espanya
A Barcelona es va desenvolupar una foneria moderna sobre la base de la indústria de construccions mecàniques, que satisfeia les demandes més immediates de la indústria tèxtil i del ferrocarril. A Astúries, es va desenvolupar una indústria minerometal·lúrgica força important, gràcies a capitals estrangers i a la producció d’hulla de la conca del Nalón. La indústria siderometal·lúrgica basca no es va modernitzar fins a la dècada dels anys setanta. Els primers alts forns es van instal·lar a l’esquerra de la ria de Bilbao.
La Mineria Espanyola: Exportació i Problemes del Carbó
Espanya va ser un dels principals exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX, especialment a partir del segon terç. A la península hi havia plom, zinc, coure, ferro i mercuri, però hi mancava carbó a un preu competitiu. Aquest va ser un greu problema per a la dinamització del procés industrialitzador espanyol.