Industrialització a Espanya a principis del segle XX
Les illes d'industrialització
En un país rural com Espanya, la indústria formava el que s'anomenaven illes d'industrialització, ja que no va tenir prou força per formar veritables regions o conjunts regionals.
A Madrid predominava el sector terciari, pel pes dels funcionaris de l'estat. A la resta d'Espanya, hi havia dos nuclis industrials:
- Catalunya: L'àrea barcelonina era la zona industrial més antiga i important de l'estat, amb predomini del tèxtil, però que s'estava diversificant. Va ser molt important la introducció de l'electricitat i la metal·lúrgica. Una característica important d'aquesta zona era el predomini de la petita i mitjana empresa.
- País Basc: Predominava una important mineria de ferro i carbó, els alts forns com els Altos Hornos de Vizcaya (1902), la siderometal·lúrgia i la mecànica.
Aquests nuclis industrials es van desenvolupar a partir de 1880 i van rebre la immigració d'obrers. La necessitat de grans quantitats de capital va fer que es desenvolupessin grans bancs.
En general, la indústria va rebre una empenta important amb la pèrdua de les colònies (1898), amb l'arribada de nous capitals, i amb la Gran Guerra, quan es va aprofitar el desgast dels països bel·ligerants per desenvolupar una indústria pròpia. La indústria catalana va treballar molt de temps a ple rendiment, però la crisi posterior no va permetre la reinversió i modernització de les empreses. Aquesta recessió es va perllongar fins a 1924-25, quan es va iniciar un nou cicle de creixement (fins a 1931-32) a causa de la creació de noves infraestructures com el metro de Barcelona.
L'electricitat
L'electrificació va incorporar Espanya a la Segona Revolució Industrial. L'electricitat es va mostrar com una energia més barata. La construcció de línies d'alta tensió va permetre que l'electricitat pogués arribar cada cop més lluny.
Va ser explotada per indústries molt lligades a la banca. El 1911 es van constituir tres companyies: Societat General de Forces Elèctriques, Energia Elèctrica de Catalunya i "La Canadenca". El 1913 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica.
L'energia elèctrica va millorar molts aspectes de la vida quotidiana de les persones i del sistema productiu: via pública i habitatges. El motor elèctric va ser central en les millores en els habitatges o la producció.
Les noves indústries
Amb l'electrificació van sorgir noves indústries: electromotors, acumuladors, cables... En els nous sectors industrials es van crear grans fàbriques, però predominaven les petites i mitjanes empreses. El primer terç del segle XX es va produir la diversificació de la indústria catalana.
El tèxtil continuava sent el sector industrial més important. Cal destacar empreses com la Cros i l'Electroquímica de Flix, que aprofitava la proximitat de les mines.
Cal destacar les siderometal·lúrgiques, alimentàries, papereres i la fabricació de materials per a la construcció, com el ciment. Es van crear un gran nombre de llocs de treball.
A la resta d'Espanya, cal destacar la siderúrgia a Biscaia i la mineria d'Astúries. En mineria, cal parlar de l'empresa de Huelva, que produïa coure. Els derivats del petroli es van començar a utilitzar en el transport el primer terç del segle XX.
Els transports i les comunicacions
El primer terç del segle XX es va difondre l'automòbil i, a partir d'aquest, es van modificar els sistemes de transport i va significar la difusió dels motors d'explosió i les energies fòssils. Amb l'augment dels quilòmetres de carretera, els automòbils van anar substituint els cotxes de cavalls i les línies d'autobús cada cop eren més habituals.
A les ciutats, els tramvies i, a Barcelona i Madrid, el metro van facilitar el desenvolupament de desplaçaments ràpids i barats. El ferrocarril, tot i les mancances de la xarxa o de material, també es va anar desenvolupant.
En el camp de les telecomunicacions, la ràdio va tenir un gran èxit. Aquests mateixos anys també es van crear les primeres xarxes de telèfon a les ciutats; per a la resta del territori funcionava el telègraf.