Influència de l'art grec en la història de l'art

Des de fa segles l'art de l'antiga Grècia ha estat observat com un model a seguir degut a la seva perfecció tècnica, al seu sentit de la bellesa i a la seva notòria influència en l'art posterior. Aquesta idealització de l'art grec s'inicià al Renaixement. En un context cultural marcat per una recuperació de l'antiguitat en diferents aspectes, l'art renaixentista s'inspirà directament en l’art grec recuperant el seu llenguatge arquitectònic, l'estil de les seves obres escultòriques i fins i tot la seva temàtica mitològica. No obstant fou al segle XVIII quan es produí un contacte directe amb les obres d'art gregues originals gràcies a excavacions arqueològiques, doncs el Renaixement s'havia acostat a aquest art gràcies sobretot a les còpies romanes i a les fonts literàries. En el context cultural de la Il·lustració, es proclamà l'art clàssic grecoromà com el model de bellesa no només estètica sinó també moral. En certa manera es pot dir que la influència grega arriba fins als nostres dies, doncs les obres d'art avantguardistes de l'època contemporània tracten d'oposar-se conscient o inconscientment a l'art clàssic representat per Grècia i Roma.

AUTORES: Escopes: Mènade dansaire // Lísip: Apoxiòmen // Escola de Pèrgam: Altar de Zeus a Pèrgam // Ictí i Cal·lícrates: Partenó

El fet que precipita l'inici del Període Clàssic (segles V-IV aC) consisteix en les Guerres Mèdiques (499-479 aC), que enfrontaran a les poleis gregues amb l'Imperi Persa. Aquestes guerres suposaren un enfortiment dels llaços d'unió de les diferents poleis, que s'agruparen formant la Lliga Hel·lènica. A més la derrota dels perses serví per a consolidar els diferents sistemes polítics de les ciutats estat, especialment la democràcia d'Atenes en època de Pèricles. La consolidació d'aquestes poleis i del model de ciutadà es reflectirà en un art preocupat per captar no només l'aparença exterior de les persones sinó també el seu pensament interior. Atenes, que tracta de subordinar les altres poleis als seus interessos, es toparà amb la oposició d'Esparta, que té un sistema polític basat en la oligarquia i oposat a la democràcia. D'aquesta manera les poleis gregues van dividint-se paulatinament en dos bàndols: les partidàries de Grècia i les d'Esparta; aquests dos bàndols s'enfrontaran a la Guerra del Peloponès. La derrota d'Atenes suposarà la fi del període d'esplendor del seu model democràtic i l'inici de la decadència de les poleis. A partir d'aquest moment les ciutats estat cercaran la protecció del rei de Macedònia Filip II, per a lluitar contra un enemic comú, els perses. Aquest objectiu serà completat pel seu fill Alexandre el Gran, qui aconseguirà conquerir l'Imperi Persa i gran part del Mediterrani Oriental i d'Orient Pròxim, formant el major imperi conegut fins aleshores. La seva mort l'any 323 aC suposarà l'inici de l'Hel·lenisme.

CARACTERISTIQUES: L’art grec tracta de retratar el món d'una manera realista però amb un cert idealisme, plasmant la natura més com hauria d'arribar a ser que com és en realitat. L'art realitza així un procés de mimesi, imitant a la natura però seleccionant els seus elements per tal de representar-la de manera bella. De fet el concepte de la bellesa a l'art grec està relacionat amb la filosofia de Pitàgores i de Plató, de manera que l'art tracta de representar la bellesa de manera ideal. El procés de mimesi o imitació de la natura es combina amb la concepció grega de la bellesa, consistent en un equilibri entre la bellesa física i la bellesa espiritual. Per tal d'aconseguir plasmar aquesta bellesa els artistes clàssics dedicaren una especial atenció a la mesura, la proporció de les parts amb el tot del que es representa i l'equilibri de l'anatomia humana, evitant qualsevol tipus d'excés. En canvi les figures de l'art hel·lenístic contrastaran amb les de l'època clàssica, mostrant postures violentes i sofriment psicològic. L'art grec, així com el conjunt de les manifestacions culturals gregues, demostra una gran predilecció cap a la figura humana. Aquest antropocentrisme s'observa no només en la gran presència de figures humanes a l'escultura, sinó també en l'aparença humana dels déus grecs, afectats per emocions humanes com l'odi, l'amor o la venjança. Aquest antropocentrisme, que diferencia l'art grec del d'Egipte o de Mesopotàmia, també s'observa en les proporcions de l'arquitectura, en general realitzades a escala humana.

GUERNICA: autor-Pablo Ruiz Picasso/1937/tecnica: oli sobre tela/ estil cubista, expressionista/ tema: denuncia política; està en el Museo nacional Reina Sofia.

Sobre un escenari arquitectònic en què amb prou feines es reconeixen unes finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula. Hi apareixen 9 figures; 6 persones i 3 animals. Estan situats en forma de piràmide compensada pels 2 eixos. El vèrtex superior del triangle es situa per damunt del quinque que sosté la dona que està a la finestra, i baixa en diagonal; hi ha un cavall amb una llança clavada al costat; a l'esquerra una dona sense roba que fuig; i un soldat esquadretat. Hi ha un sentit ascendent amb una tràgica maternitat i un toro, davant hi ha un ocell. A la dreta hi ha una dona amb els braços adalt atrapada per un incendi. Està entre el cubisme i l'expressionisme i usa elements expressius que li proporcionen aquests dos estils.

Temàtica: en el marc de la guerra civil els avions bombardejaren Guernica, va ser una massacra considerada la 1a gran matança de civils de l'època contemporània, captant l'atenció de Picasso i fent la pintura del 1 de Maig, denunciant davant del món l'atac sobre la població civil.

Reb influències de Picasso i Delacroix com la Matança de Quios